Aigua: Un problema complex, multidisciplinari i difícil, amb això ens enfrontem.

Publicat el 21 d'octubre de 2024 per taulallobregat

Aigua: Consciencia,  Ecosistema, Economia, Producció, Societat, Cultures…

Quan parlem de valor no estem parlem de valor econòmic. Estem parlant d’una cosmovisió particular de la comunitat. Valor cultural, valor potencial, inclús sentimental, de pertinència al territori.

La ciutat és també artificialitat, cimentant el terra perdem la interconnexió amb el món natural, amb el medi i l’entorn.

Un marc dominant que pugues ser flexible a una altre d’alternatiu (sequera/ inundació). “Els desastres no son naturals son socials”. S’ha de posar atenció per a veure des d’on no s’estan cobrint aquestes necessitats. Com abordem aquest enquadre comú. I això recau en posar en marxa polítiques públiques.

A part de la classe política, no l’interessen els fòrums acadèmics, només assisteixen per a inaugurar-los. Hi ha una tasca pendent.

En aquesta ocasió posem al vostre abast una interessant conversa entre membres de l’acadèmia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. (UNAM).
Aquest vídeo en concret, va ser el final, síntesi d’un cicle de converses per temes específics de valors de l’aigua. Correspon a un cicle d’intercanvi de mirades acadèmiques sobre els diferents valors i funcions de l’aigua i de possibles formes d’abordar-los. En aquesta conversació plural s’aborden de manera transversal els valors, com es conformen temàtiques antagòniques que s’han fusionat. La conversa és plantejada a través de dubtes que conviden al diàleg dels presents i a la transversalitat des de les seves mirades i àmbits disciplinaris i amb la intenció, d’integrar finalment una visió global de l’objecte d’anàlisi incloent-hi també preguntes de com es poden resoldre. Diagnosi i propostes d’actuació que van apareixent al llarg de la conversa i que també, poden aparèixer al nostre pensament relacions entrecreuades entre acords i desacords que ens portem al diàleg, a conversar sobre els valors  intrínsecs a les funcions que l’element aigua, ha de satisfer.

Quina es la postura com a  ciutadans? Esperem que el govern ho faci tot?, esperem que les ONG ens representin i agafin la batuta per assumptes que li son propis?

Esperem que us serveixi per l’aprenentatge, aclarir qüestions, per al nostre debat col·lectiu, per fer passes endavant i per passar una bona estona.

Podeu trobar les altres converses que donen peu en aquesta posada en comú en les següents adreces: 

El valor social                        El valor productiu                          El valor econòmic 

                                       

El valor ecosistèmic                        El valor cultural

                       

 

 

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Aigua subterrània, Aigües grises, Alimentació sostenible, Aqüífers, Col·lapse, Cultura transformadora, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Estudis, Exposicions, Formació, Investigació i recerca, Jornades, Multimèdia, Sin categoria, Xerrades | Feu un comentari

El Pla de Ponent i la política d’habitatge especulativa

Publicat el 7 d'octubre de 2024 per taulallobregat

L’expansió urbanística al Baix Llobregat ha sigut una constant al llarg del segle XX, i a vistes del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), en fase d’aprovació inicial, ho continuarà sent durant el segle XXI. Aquest pla estipula la urbanització de diverses zones, al llarg de tot el delta, però una de les zones que presenta una afectació específica és el ja conegut Pla de Ponent.

Aquest pla afecta una àmplia àrea de 186 hectàrees entre Gavà i Castelldefels, impactant en zones agrícoles i forestals així com intercedint en el curs de la Riera dels Canyars i el Torrent de Calamot, dos cursos fluvials que esdevenen un autèntic eix de connexió entre la Serralada Litoral i la plana deltaica, i connectant 3 espais amb diversos graus de protecció, el Parc Natural de Delta del Llobregat, el Parc Natural del Garraf que formen part de la Xarxa Natura 2000, i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Cobertes del sòl

En aquest espai, a més a més, trobem entre altres, dues espècies particularment afectades per la destrucció d’aquest connector ecològic. Una és l’Estepa d’Arenal, una planta arbustiva mediterrània i protegida, que necessita unes condicions molt concretes per viure. La trobem en molt pocs llocs del castigat litoral mediterrani i troba a Gavà i concretament a la zona que es vol urbanitzar, les condicions adequades per desenvolupar-se.

L’altre és l’Àguila Cuabarrada, una àguila protegida tant per la Unió Europea, com per l’Estat Espanyol com per la Generalitat de Catalunya, que habita al Garraf i que troba en el Parc Agrari, les condicions perfectes per poder caçar. Recents estudis demostren que aquesta àguila només utilitzar aquest connector per passar d’un espai natural a l’altre.

Per tant, la urbanització d’aquest espai afecta de forma directa i clara, dues espècies protegides, a més de l’afectació regional per als tres espais protegits propers. Els motius que justifiquen aquesta expansió urbanística i la consegüent destrucció d’un connector ecològic, segons les administracions impulsores d’aquest pla, l’Ajuntament de Gavà i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), són la creixent necessitat d’habitatge d’aquests municipis, de la comarca i de l’AMB. És necessari, per tant, segons aquestes institucions, ampliar el parc d’habitatges mitjançant la construcció de barris nous. El pla de ponent pretén construir quasi 5000 habitatges nous així com una petita zona hotelera i zones comercials. La primera punta de llança del projecte ja s’ha endegat amb l’inici de les obres del CAP-3 de Gavà, un servei necessari per al municipi, però que tenia emplaçaments alternatius, que no signifiquessin l’inici de l’execució del Pla de ponent i l’inici de la destrucció del connector ecològic.

És evident que l’accés a l’habitatge és un problema, els preus dels lloguers i de venda dels habitatges són molt alts i inassumibles amb un sou mitjà, però la problemàtica no és la falta d’habitatge, sinó la falta d’habitatge accessible, ja que existeix un important parc d’habitatge vuit o d’ús esporàdic que es podria incorporar al parc d’habitatges públic i assequible, sempre que existís voluntat política.

Dades extretes a partir dels consums elèctrics dels habitatges. INE 2021. Elaboració pròpia.

En aquesta taula, amb dades del 2021, extretes segons els consums elèctrics per habitatge publicats a l’INE, observem que Gavà té un 7,74% habitatges buits i un 5,14% d’habitatges d’ús esporàdic. L’AMB, per la seva banda, presenta un 9,95% d’habitatge buit i un 6,37% d’habitatges d’ús esporàdic, tenint en compte només els habitatges considerats habitats, a Gavà i viuen 2,65 persones per habitatge i a l’AMB 2,64. Observem, doncs, que Gavà podria augmentar un 14,78% la població i l’AMB un 12,9%, tot això sense construir habitatge nou, només utilitzant com a primera residència el 100% de l’habitatge ja construït i sense augmentar la mitjana de nombre de persones per habitatge.

Quan posem el focus en el Pla Ponent, observem que pretén construir un total de 4.896 habitatges, fet que significaria un augment de 24,05% respecte a l’habitatge ja existent a Gavà, però només el 40% d’aquest habitatge estarà destinat a habitatge protegit, és a dir l’augment d’habitatge teòricament accessible respecte al parc d’habitatge del 2021 només augmentarà un 10%, inferior al percentatge que representen la suma d’habitatges buits o d’ús esporàdic que representen el 12,88%.

Fotografia dels primers habitatges del Pla de Ponent presa des del connector ecològic afectat per aquest pla. Elaboració pròpia.

Aquestes dades evidencien dos fets, el primer és que el problema de l’habitatge no és que en falti, sinó que el ja existent, tot i que en moltes zones és suficient per satisfer la demanda de primera residencia, els seus preus són abusius i inaccessibles per a la majoria de població  o els seus usos són turístics, prioritzant els redits econòmics per damunt les necessitats bàsiques d’habitatge.

Per altra banda, les administracions prioritzen l’expansió urbanística i l’especulació amb el sòl, encara que això es tradueixi amb la destrucció d’un connector ecològic. Les administracions disposen de diverses eines per atacar la problemàtica de l’accés a l’habitatge: control dels preus de lloguer, augment de l’IBI en habitatges buits o d’ús esporàdic, cessió forçosa d’habitatges buits per al seu ús com habitatge de protecció oficial… és evident que en molts casos l’excusa de la falta d’habitatge s’utilitza per a justificar l’especulació, i la manca de voluntat política no posa solució al problema d’accés a l’habitatge.

Aquesta entrada és part del Treball Final de Grau de Geografia de la UB de Guillem Espún Ramón, a qui agraïm que comparteix algunes de les seves conclusions amb nosaltres.

Spread the love
Publicat dins de ACTUACIONS, ACCIONS, AMB, Baix Llobregat, Castelldefels, Col·lapse, Contaminació, Decreixement, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Estudis, Formació, FORMACIÓ, Gavà, Hospitalet, Investigació i recerca, LLobregat, Prat de llobregat, Sin categoria, Sistemes Naturals, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Unió de Pagesos, Universitats, Viladecans | Feu un comentari

L’aigua: valors, funcions i tarifes

Publicat el 2 d'octubre de 2024 per taulallobregat

L’Observatori de l’aigua Terrassa analitza i debat l’impacte del nou sistema tarifari per l’abastament i presentarà propostes al Ple Municipal.

Després de deu anys de tarifes congelades al servei d’abastament d’aigua, el 2024 han entrat en vigor el nou sistema tarifari per l’abastament modificant alguns conceptes bàsics. El còmput de m3/habitatge deixa pas a unes tarifes que contemplen el padró d’habitants a la llar i els assigna litres/persona/dia. Un enfocament que respon a un canvi de criteri, un canvi que entén l’aigua com a dret humà essencial, que s’ha de preservar i garantir.

 

La revisió de tarifes, també ha obert la reflexió dins l’Observatori de l’Aigua de Terrassa (OAT) sobre els elements que s’han de considerar a l’hora d’elaborar-les i definir-les. És necessari assenyalar que segons l’Observatori, l’imprescindible procés de debat i participació ciutadana sobre tarifes no es va produir i com a conseqüència els representants de l’Observatori al Consell d’administració de Taigua es van abstenir en la votació del nou sistema, aquest s’havia tancat en la pràctica entre Administració i Gestor.

El procés informatiu que es va fer als districtes de la ciutat i en el que l’OAT va participar. Arran de les interpel·lacions rebudes als districtes per part dels assistents, l’Administració va agafar el compromís de posar en marxa una comissió de seguiment Administració-Gestor-OAT per valorar l’impacte del nou sistema i corregir-ho en cas necessari.

Reunió comissió ampliada de tarifes

Durant aquests mesos, l’OAT ha posat en marxa una comissió ciutadana de seguiment per estudiar l’impacte del nou sistema tarifari  convidant els membres del plenari a participar-hi. Hi ha hagut representació de la Cambra del comerç, de partits amb representació a l’Ajuntament, la Sindicatura de greuges, la FAVT i altres associacions terrassenques que han recollit queixes i propostes ciutadanes a les noves tarifes.

L’Observatori de l’aigua de Terrassa, parla d’aigua i parla dels principis aprovats al  ler Parlament Ciutadà de Terrassa. Són aquests els que guien el seu treball i amb les tarifes, tema estratègic, necessiten un tractament especial ja que els interpel·len directament. Reflectits al seu Reglament, es referencien al:

  1. Dret d’accés.
  2. Preu just.
  3. Servei públic.
  4. A la Qualitat de l’aigua.
  5. Sostenibilitat del cicle integral.
  6. Nova cultura de l’aigua.
  7. Al Treball en xarxa.
  8. A la Participació ciutadana.
  9. La Transparència.
  10. La Fiscalització i auditoria externa.
  11. La Sostenibilitat financera.
  12. La Gestió sostenible, eficaç i eficient del servei.
  13. La Plena recuperació i internalització dels costos.

I tots aquests principis van associats als valors i funcions de l’aigua. 

En Pedro Arrojo, ho va condensar en la seva estada a Terrassa dins del programa “Parlem d’aigua”, on assenyalava algunes de les contradiccions del mercat a l’hora de gestionar l’aigua, “un producte” que ha de promocionar la reducció del consum i que ha de penalitzar amb rigor, si aquest augmentar. Però també va parlar, de conèixer de les funcions ecosistèmiques i socials de l’aigua i des d’aquestes, extrapolar-les a un sistema de gestió per trams que respongués de la millor manera possible als valors i funcions atribuïdes. L’aigua per a què?

I parlà de l’aigua Vida, de l’aigua Ciutadania, de l’aigua Economia i de l’aigua Delicte.

  • L’aigua Vida: Del Dret humà a l’aigua i al sanejament reconegut per l’ONU. Del dret a garantir, sense cap retorn si no es pot assumir, d’un mínim vital que puguem establir (60, 70, 80,… litres) i pel manteniment dels sistemes aquàtics.
  • De l’aigua Ciutadania: Vinculada a l’interès general de la societat. A la disponibilitat d’una quantitat d’aigua que va més enllà de satisfer aquest dret humà i que ha d’ajudar a cobrir, per a totes, el dret primari i partint d’aquí, derivar un seguit de trams escalonats que possibilitin el cobriment dels costos del sistema i altres que compensin mancances i posin traves al malbaratament amb preus més elevats.
  • De l’aigua Economia: vinculada a generar serveis i plusvàlues que porten a la voluntat personal de viure millor. I en aquest sentit l’OAT “no ha pogut fer un treball en profunditat de la situació dels sectors comercial i industrial per falta de dades. Dades desagregades com al sector domèstic no han estat sobre la taula, però que tampoc s’han demanat”. L’Observatori reconeixia que és necessari abordar pròximament les tarifes d’aquests sectors, però per començar a centrar qüestions de futur apunten que també aquí, “ens calen unes tarifes justes i responsables, que pugui contemplar l’aigua com a element de servei bàsic, o l’aigua com a part de la cadena de valor d’un producte al qual se l’ha de repercutir el preu de cost del servei, i com l’aigua Ciutadania ha de contribuir de forma proporcional i equitativa, tal com ho fa l’aigua Ciutadania, en  el suport del manteniment de tot el sistema, fomentant-se l’estalvi, l’ús responsable i, penalitzant malbarataments”.
  • De l’aigua Delicte: Aquell que contamina o en fa connexions il·legals per a omplir piscines i d’altres que no tenen res a veure amb cobrir el dret humà a l’aigua. Aquests usos han d’estar il·legalitzats i perseguits.
Plenari Ext0 9/24

Imatge del Plenari Extraordinari

Altre tema que volen obrir i afegit als conceptes del Pedro Arrojo és l’Aigua Municipi. L’aigua que consumeix o és facilitada per l’Administració a entitats i de la qual la gestora no rep cap ingrés pel servei. Aquí com en altres municipis, entenen que aquesta aigua  ha de ser retribuïda al gestor i, per tant, s’haurà d’avaluar el preu d’aquest servei. Un altre “debat que hem d’abordar a la ciutat si volem posar les coses clares i al seu lloc per entendre de manera clara tot el conjunt”.

Com exposen, els sistemes tarifaris estableixen trams de consum per a preservar un repartiment de càrregues per a garantir les funcions de l’aigua, el per a què? Des d’aquesta òptica i una vegada avaluats els impactes, es van traslladar el dia 25 al Consell d’administració de Taigua, 12 propostes de canvis al sistema tarifari que no repercuteixen significativament als ingressos globals de la gestora. I d’altra banda, l’Observatori de l’aigua de Terrassa reunit en sessió extraordinària el dia 30, va acordar per unanimitat, elevar a consideració del Ple Municipal tres de les dotze propostes esmentades, les considerades troncals, perquè siguin valorades i aprovades.  

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Al·legacions, Assemblees, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Estudis, Investigació i recerca, OAT, Participació, Sin categoria, Terrassa | Feu un comentari

Martorell Viu – Al·legacions a “la nova infraestructura de protecció”

Publicat el 23 de setembre de 2024 per taulallobregat

AL·LEGACIONS:

SOBRE LA NOVA INFRAESTRUCTURA INUNDABLE-Martorell Viu

Martorell Inundacions

Al 1971 la cota màxima d’inundació va ser de 56, ara és 59 (ACA 2017) “Les cotes d’inundació o de desbordament són els nivells dels rius que es tenen de referència per poder alertar la població davant la probabilitat que es presenti una inundació i corresponen també amb els nivells a partir dels quals es comencen a presentar les primeres afectacions a zona urbanes”

NOVA MOTA RETRANQUEJADA INUNDABLE. MARTORELL 2024

Projecte executiu de la infraestructura de protecció del barri de la vila en exposició

L’Ajuntament de Martorell va aprovar inicialment el 30 de Juliol de 2024 l’expedient:

PROJECTE EXECUTIU DE LA “INFRAESTRUCTURA DE PROTECCIÓ DEL FRONT URBÀ DEL BARRI DE LA VILA DE MARTORELL”  (Exp. G-1297/2024).

Ha estat en informació pública la documentació posada a disposició per consulta, fer reclamacions i al·legacions del 02/08/2024 al 18/09/2024 i a la que Martorell Viu ha presentar les següents al·legacions i suggeriments per la seva consideració el 17/09/2024.

NOVA INFRAESTRUCTURA  INUNDABLE- Martorell Viu

1.- LA IMPORTÀNCIA I TRANSCENDÈNCIA DE L’OCUPACIÓ DE L’HORTA DE L’ANOIA NO S’HA TINGUT EN COMPTE ADEQUADAMENT.

Aquesta infraestructura està feta, amb presses, sense posar-hi el temps degut per la complexitat que introdueix el fet de que son terrenys que s’inunden periòdicament. Ni tan sols l’INCASOL ha sigut capaç de tirar endavant la modificació puntual del planejament proposat per l’Ajuntament el 2016. Ara l’Ajuntament ho farà a correcuita.

L’adjudicació d’una subvenció de la FUNDACIÓ BIODIVERSITAT AL 2022 ha precipitat els  fets a l’incorporar uns terminis estrictes i amb unes condicions de compliment molt regulades.

Aquest AVANTPROJECTE tramitat d’urgència i sense exposició pública, ha predefinit  qüestions que no són al seu abast, ja que no hi ha una planificació vigent aprovada que avali i recolzi les propostes que conté. Donant per certs fets que no s’han produït ni es produiran  com per exemple retirada de motes i qui sap si la futura modificació pendent.

Ara l’Ajuntament ha aprovat inicialment el PROJECTE EXECUTIU per ficar les màquines excavadores a l’octubre i ho té tot a punt per començar les obres, donant per fet que les possibles al·legacions seran rebutjades.

Sense una modificació puntual prèvia del planejament que l’avali, tot aquest tràmit alternatiu no té sentit, és començar el procediment al revés.

Però el que sí que aconseguirà és el motiu principal de tot plegat i no explicitat en aquest expedient i que no és un altre que: “la nova proposta haurà de garantir el reconeixement de l’aprofitament existent”.

Segons deia al 2016 la “Proposta de modificació puntual del PDU de les Àrees Residencials Estratègiques de l’àmbit del baix Llobregat, en relació a les determinacions previstes a l’ARE La SINIA II – Horta de la Vila.

Això vol dir que encara arrosseguem les preteses plusvàlues generades al Pla Parcial P-6 com un veritable eixample de La Vila i continuades amb l’ARE de l’Horta de l’Anoia amb 1.080 habitatges i 106.000 m2 de zona inundable ocupada. Projectes que ara considerem veritables aberracions urbanístiques.

P E F . 2003. PLANOL DE CALATS DESEMBOCADURA DEL RIU ANOIA AL LLOBREGAT A MARTORELL

2.- LA INFORMACIÓ A LA POBLACIÓ AFECTADA PER LES INUNDACIONS HA SIGUT INSUFICIENT

El coneixement del RISC per a la població afectada és un element indispensable i fonamental  de la gestió del risc d’inundació.

Sense anar més lluny aquests documents que han estat en exposició pública no s’han explicat des del punt de vista del risc, ni per l’Ajuntament, ni per l’ACA ni per Protecció Civil. Si, s’han fet actes informatius restringits, però bàsicament de propaganda, com si fos un acte polític/ electoral més. I no és un projecte de partit per les pròximes eleccions o no ho hauria  de ser, és un projecte de futur que cal fer ben fet.

A Martorell moltes persones que viuen en un habitatge que s’inundarà no té coneixement del fet. Persones que s’han fet un habitatge nou en planta baixa en un carrer que s’inundarà no ho saben. Les llicències d’obra ho permeten i la llicència de primera ocupació no diu res al respecte. Això és inadmissible en una societat com cal al segle XXI.

A què estem esperant per legislar en aquest sentit, ni el 1er cicle ho ha fet ni el 2on cicle del PGRI s’ho planteja. Ara amb les màquines a punt d’entrar a fer aquesta mota de protecció miraculosa i sense retirar les existents tampoc ho farem?

Els Plans d’Actuació Municipal PAM per risc d’inundació són desconeguts, inexistents o estan caducats com és el cas de Martorell. Què esteu esperant?

Al barri de l’Illa de Santacana viu gent en planta baixa com fa 50 anys. Com és possible? Molt senzill per què la normativa ho permet. Abans un habitatge que s’inundava no podia tenir cèdula d’habitabilitat, ara sí? Quants anys mirant cap a un altra banda.

El DUPROCIM encara el tenim per aprovar. Qui l’ha conegut a Martorell? S’ha fet algun tipus d’informació a la població per protecció civil o qualsevol altre organisme?  No, no s’ha fet.

En el cas que ens ocupa passa el mateix no s’ha volgut informar de cap de les maneres possibles, ni un petit tuit a les xarxes, ni a la premsa, ni a l’Ajuntament que té un equip de propaganda formidable. Res.

Tot el contrari la informació que s’està transmetent de manera implícita és que la nova mota protegirà de les inundacions sense que hagi hagut la millora hidràulica promesa des del primer moment.

SOLUCIONS BASADES EN LA NATURA

ABM. Projecte executiu d’infraestructura de protecció del front urbà del barri de La Vila

Continua llegint els punts o descarregat les al·legacions presentades clicant aquí:

3.- DNSH i SbN i VIDA ÚTIL
4.- CONFUSIÓ EN LA MILLORA DEL COMPORTAMENT HIDRÀULIC QUE NO EXISTEIX
5.- LA MILLORA HIDRÀULICA
6.- PROBABILITAT D’OCURRÈNCIA. LA MAGNITUD DE LA INUNDACIÓ I LA POBLACIÓ EXPOSADA
7.- CABALS I COTES D’INUNDACIÓ MINIMITZATS
8.- MINIMITZACIÓ DE FACTORS
9.- LA COTA 54,3 UNA FALSA SEGURETAT.
10.- LA NORMATIVA

I Recordeu: Dissabte 28, ens trobem!

La Taula del Llobregat amb Heliofilia i Laviral fan una trobada a Manifesta15

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Accions, Al·legacions, Anoia, Baix Llobregat, Cabals, Col·lapse, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Estudis, Horts urbans, Inuncat, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Participació, Sin categoria | 1 comentari

La Taula del Llobregat amb Heliofilia i Laviral fan una trobada a Manifesta15

Publicat el 19 de setembre de 2024 per taulallobregat

Choreographic Walk nº2 de Heliofilia and conversation with Taula del Llobregat and Laviral

The Choreographed Walks of Heliofilia  are artistic recreations of the outings of Els Amics del Sol on the beaches of the Barcelona coastline. Today, Heliofilia takes us to where Els Amics del Sol used to meet, as a pioneering naturalist group in the summer of 1915 on the Can Tunis beach, now-disappeared and hosting the container unloading dock of the Port of Barcelona. Most of Helofilia participants were members of the sports and excursionist sections of the Ateneo Enciclopédico Popular. On the beaches they performed dance and gymnastic exercises inspired by the work of Isadora and Raymond Duncan, and after eating they would gather in a circle to have a conversation about topics of their concerned. In 1934 they self-published the book Heliofilia.

10:00 – 13.30 The second walk will take place at the former mouth of the Llobregat River, following the path the water took to the sea before the last port expansion and the river’s diversion. Meetining point for Choreographed Walk Nº2 of Heliofilia at the ZAL Riu Vell L10S.

Complete itinary:

– ZAL metro station (L10S)
– Pedestrian path crossing the river that is no longer there
– Mountain of rubble and fluvial sediments from the new riverbed to bury the old one
– Water level and mass movement control well of the old riverbed
– Body activation
– Dance duet
– Control well
– Dance quartet
– Collapses
– The Llobregat Lighthouse, La Marina’s Streetlight, or the River Tower, inside the ZAL
– Piezometer hole
– Unloading dock for container ships
– Cranes
– Freight transport train
– The horizon
– Seismic gravel alignments
– Old Rowing School

14:00 – 16:00 Trasport in metro from ZAL. Lunch is offered at the former headquarters of Editorial Gustavo Gili (Carrer del Rosselló, 87-89, 08029 Barcelona).

16:00 – 19.30 After lunch, the conversation with the Taula del Llobregat, Laviral, and Annelies Broekman aims to share the experience of the Laviral project, a radical school of art and sciences. During 6 months, Laviral has brought together a comboi of people with a cross-disciplinary, artistic, scientific, and activist perspective on the crisis affecting the river basin, worsened by climate change and impacting four distinct sections of the river. We will share the geo-cultural pedagogy in analysing the landscape, using the example of the Llobregat basin.

Complete program:

16:00 – 16:30 Welcome and introduction

16:30 – 17:00 Presentation of Laviral

17:00 – 18:00 Presentation of the Llobregat table: Mining in Sallent, Horta de Martorell and Delta del Llobregat

18.00-19:00 Open debate with the participants. Objective: share experiences of multidisciplinary work in the face of global change.

  • How to build a culture of the landscape in support of the defense of territories attacked by climate change and capital?
  • How to work in a networked way: art, science and local movements
  • What obstacles will have to be overcome in order to institute “viral” work practices in the territory?

19:15-19:30 Closing

In row 0 there will be the cultural centers of Laviral, citizen movements of the Llobregat Basin and projects related to Manifesta15 to share experiences in an interactive format during the program.

See the brochure of the walks… see the program of the Laviral conversation

In collaboration with the Archive of Unstable Landscapes (Daniel Barbé Farré) and the choreographer Mireia de Querol. With the participation of Manuela Raurich, Elena Lalucat and Sergi Rodríguez (dance), Arnau Millà (music), Sara Espinosa and Mònica Calor (costumes), Javi Fernàndez (graphic design and printing), Rafael de Querol (body activation) and Javier Morera (assistant). The Graner Center for the Creation of Dance and Living Arts, the Taula del Llobregat, the Laviral Radical School of Arts and Sciences and Annelies Broekman also collaborate.

Please note: that this activity is in Catalan.

Important: To sign for the walk, you must register on the manifest website, the afternoon program at Gustavo Gilli does not include registration

CAST

Paseo Coreográfico nº2  de Heliofilia y conversación con la Taula del Llobregat i Laviral

Los Paseos coreografiados de Heliofilia son recreaciones artísticas de las salidas de Els Amics del Sol en las playas del litoral barcelonés. Heliofilia nos lleva hoy allá donde se reunían Els Amics del Sol, que nacieron como un grupo naturalista pionero en verano de 1915 en la desaparecida playa de Can Tunis, actual muelle de descarga de contenedores del Puerto de Barcelona. La mayoría eran miembros de las secciones deportiva y excursionista del Ateneo Enciclopédico Popular. En las playas realizaban ejercicios de danza y gimnasia inspirados en la obra de Isadora y Raymond Duncan, y después de comer se reunían en círculo para realizar una conversación de acercamiento autodidacta a temas que les preocupaban. En 1934 autoeditaron el libro Heliofilia.

10:00 – 13.30 El segundo paseo se realizará en la antigua desembocadura del río Llobregat, siguiendo el camino que recorría el agua hasta el mar antes de la última ampliación del puerto y el desvío del río. Punto de encuentro del Paseo Coreografiado Nº2 de Heliofilia en la ZAL Riu Vell L10S.

Recorrido completo:

– Estación de metro de la ZAL (L10S): 10h.
– Sendero peatonal que cruza el río desaparecido
– Montaña de escombros y sedimentos fluviales del nuevo cauce del río para enterrar el antiguo
– Pozo de control del nivel del agua y del movimiento de masas del antiguo cauce del río
– Activación corporal
– Dúo de baile
– Pozo de control
– Cuarteto de baile
– Derrumbes
– El faro del Llobregat, la farola de la Marina o la Torre del Río, en el interior de la ZAL
– Agujero del piezómetro
– Muelle de descarga de portacontenedores
– Grúas
– Tren de transporte de mercancías
– El horizonte
– Alineaciones de gravas sísmicas
-Antigua escuela de remo

14:00 – 16:00 Transporte en metro desde la ZAL. Comida en la antigua sede de la Editorial Gustavo Gili (Carrer del Rosselló, 87-89, 08029 Barcelona).

16:00 – 19.30 Después de la comida, la conversación con la Taula del Llobregat, Laviral y Annelies Broekman tiene como objetivo compartir la experiencia del proyecto Laviral, una escuela radical de arte y ciencias. Durante 6 meses, Laviral ha reunido a un comboi de personas con una mirada transversal, artística, científica y activista sobre la crisis que afecta a la cuenca fluvial, agravada por el cambio climático y que impacta en cuatro tramos distintos del río. Compartiremos la pedagogía geocultural en el análisis del paisaje, utilizando el ejemplo de la cuenca del Llobregat. Programa completo:

16:00 – 16:30 Bienvenida y presentación

16:30 – 17:00 Presentación de Laviral

17:00 – 18:00 Presentación de la mesa Llobregat: Minería en Sallent, Horta de Martorell y Delta del Llobregat

18.00-19:00 Debate abierto con los participantes. Objetivo: compartir experiencias de trabajo multidisciplinar ante el cambio global.

  • ¿Cómo construir una cultura del paisaje en apoyo a la defensa de los territorios agredidos por el cambio climático y el capital?
  • ¿Cómo trabajar en red: arte, ciencia y movimientos locales?
  • ¿Qué obstáculos habrá que superar para instituir prácticas de trabajo “virales” en el territorio?

19:15-19:30 Clausura

En la fila 0 estarán los centros culturales de Laviral, movimientos ciudadanos de la Cuenca del Llobregat y proyectos relacionados con Manifesta15 para compartir experiencias en formato interactivo durante la programación.

Vea el folleto el folleto de los paseos… Mire el programa de la conversación de Laviral  

En colaboración con el Archivo de Paisajes Inestables (Daniel Barbé Farré) y la coreógrafa Mireia de Querol. Con la participación de Manuela Raurich, Elena Lalucat y Sergi Rodríguez (danza), Arnau Millà (música), Sara Espinosa y Mònica Calor (vestuario), Javi Fernàndez (diseño gráfico e impresión), Rafael de Querol (activación corporal) y Javier Morera (asistente). También colaboran el Graner Centro de Creación de Danza y Artes Vivas, la Taula del Llobregat, Laviral Escuela Radical de Artes y Ciencias y Annelies Broekman.

Ten en cuenta que esta actividad es en catalán.

Importante: Para inscribirse a la caminata es necesario registrarse en la página web de manifest, el programa de la tarde en Gustavo Gili no requiere inscripción.

CAT 

Passejada Coreografiada nº2 de Heliofilia i conversa amb la Taula del Llobregat i Laviral

Les Passejades coreografiades d’Heliofilia són recreacions artístiques de les sortides dels Amics del Sol a les platges del litoral barceloní. Heliofilia ens porta avui allà on es reunien Els Amics del Sol, que van néixer com un grup naturalista pioner l’estiu del 1915 a la desapareguda platja de Can Tunis, actual moll de descàrrega de contenidors del Port de Barcelona. La majoria eren membres de les seccions esportiva i excursionista de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. A les platges realitzaven exercicis de dansa i gimnàstica inspirats en l’obra d’Isadora i Raymond Duncan, i després de dinar es reunien en cercle per dur a terme una conversa d’apropament autodidacta a temes que els preocupaven. L’any 1934 van autoeditar el llibre Heliofilia.

10:00 – 13.30 Aquesta segona passejada tindrà lloc el dia 28.09.2024 a l’antiga desembocadura del riu Llobregat, seguint el camí que feia l’aigua fins al mar abans de l’última ampliació del port i la desviació del riu. El punt de partida serà a l’estació de metro ZAL/ Riu Vell (L10S) a les 10h.

Recorregut complet:

– Estació de metro ZAL/ Riu Vell (L10S)- sortida ZAL: 10 h
– Llims d’inundació fluvial sobre la Zona d’Activitat Logística del Port (ZAL)
– Pas a peu que travessa el riu que ja no hi és
– Muntanya de runes i sediments fluvials de la nova llera per soterrar l’antiga
– Pou de control del nivell de l’aigua i dels moviments de masses de l’antiga llera
– Activació corporal
– Duet de dansa
– Pou de control
– Quartet de dansa
– Col·lapses
– El Far del Llobregat, la Farola de La Marina o la Torre del Riu, dins de la ZAL
– Forat piezòmetre
– Moll de descàrrega dels vaixells portacontenidors
– Grues
– Tren de transport de mercaderies
– L’horitzó
– Alineaments sísmics de graves
– Antiga Escola de Rem

14:00 – 16:00 Transport amb metro des de la ZAL. Dinar a l’antiga seu de l’Editorial Gustavo Gili (Carrer del Rosselló, 87-89, 08029 Barcelona)

 

16.00 – 19.30 Després del dinar, la conversa amb la Taula del Llobregat, Laviral i Annelies Broekman té com a objectiu compartir l’experiència del projecte Laviral, una escola radical d’art i ciències. Durant 6 mesos, Laviral ha reunit un comboi de persones que aporten una mirada transversal, artística, científica i activista sobre la crisi que afecta la conca fluvial, agreujada pel canvi climàtic i que impacta en quatre trams diferents del riu. Compartirem la pedagogia geocultural a l’anàlisi del paisatge, utilitzant l’exemple de la conca del Llobregat.

Programa complet:

16:00 – 16:30 Benvinguda i presentació de la problemàtica

16:30 – 17:00 Presentació de Laviral

17:00 – 18:00 Presentació de la taula Llobregat: Mineria a Sallent, Horta de Martorell i Delta del Llobregat

18.00-19.00 Debat obert amb els participants. Objectiu: compartir experiències de treball multidisciplinar davant del canvi climàtic global.

  • Com es pot construir una cultura del paisatge en suport a la defensa dels territoris agredits pel canvi climàtic i el capital?
  • Com treballar en xarxa: art, ciència i moviments locals?
  • Quins obstacles caldrà superar per instituir pràctiques de treball “virals” al territori?

19:15-19:30 Cloenda

A la fila 0 hi haurà els centres culturals de Laviral, moviments ciutadans de la Conca del Llobregat i projectes relacionats amb Manifesta15 per compartir experiències en format interactiu durant la programació.

Mireu el fulletó de les passejades… mireu el programa de la conversació de Laviral

En col·laboració amb l’Arxiu de Paisatges Inestables (Daniel Barbé Farré) i la coreògrafa Mireia de Querol. Amb la participació de Manuela Raurich, Elena Lalucat i Sergi Rodríguez (dansa), Arnau Millà (música), Sara Espinosa i Mònica Calor (vestuari), Javi Fernàndez (disseny gràfic i impressió), Rafael de Querol (activació corporal) i Javier Morera (assistent). També col.laboren el Graner Centre de Creació de Dansa i Arts Vives, la Taula del Llobregat, Laviral Escola Radical d’Arts i Ciències i Annelies Broekman.

Important: Per apuntar-vos a la passejada, us heu d’inscriure a la pàgina web de Manifest, el programa de la tarda al Gustavo Gili no requereix inscripció.

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Aqüífers, Assemblees, Baix Llobregat, Cabals, Col·lapse, Delta Llobregat, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Excursions, Exposicions, Formació, FORMACIÓ, Generalitat Cat., International Rivers, Investigació i recerca, Jornades, Laviral, LLobregat, Multimèdia, Participació, PEMB Pla estratègic Metropolità, Sediments, Sin categoria, Sistemes Naturals, SOSBAIXLLOBREGAT, Xerrades | Feu un comentari

Terres rares

Publicat el 16 de setembre de 2024 per taulallobregat

Terres rares, més matèries primeres s’afegeixen als conflictes.

Serveixen de base  per a la indústria tecnològica i de consum, per a la militar i per al domini del nou camp, la Intel·ligència Artificial. Tots aquests processos tenen com a fonamental suport físic les terres rares, uns minerals molt escassos.

“Una revisió bibliogràfica realitzada per investigadors del CSIC, el CREAF i la UAB alerta que avui dia el 70% dels elements de la taula periòdica que utilitzem els humans no es troben a la biomassa. L’article és concloent: l’extracció d’elements químics de la Terra pot ser limitant i comportar riscos ambientals, econòmics, socials i geopolítics. Els autors recalquen que cal posar fi a l’obsolescència programada i desenvolupar noves tecnologies que afavoreixin un ús més eficient d’aquests materials escassos, permetin un reciclatge i reutilització generalitzats i eficients d’aquests elements o, si és possible, els substitueixin per altres menys problemàtics.

La natura fa milions d’anys que se les arregla amb uns quants elements de la taula periòdica. Carboni, calci, oxigen, hidrogen, nitrogen, fòsfor, silici, sofre, magnesi i potassi construeixen gairebé tota la vida del planeta (troncs, fulles, pèls, dents, etc). En canvi, per construir el món dels humans, les urbs, els productes sanitaris, les vies dels trens, els avions i els motors, els ordinadors o un telèfon mòbil, necessitem moltíssims més elements químics. Un article recent publicat a la prestigiosa revista Trends in Ecology and Evolution, liderat per un equip de recerca del CREAF, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el CSIC, alerta que el conjunt d’elements químics que necessitem els humans (el que es coneix científicament amb el nom d’elementoma humà) està divergint cada cop més del que necessita la naturalesa (l’elementoma biològic). Al 1900 els elements que utilitzaven els humans provenien en un 80% de la biomassa (fusta, plantes, aliments, etc), al 2005 aquest percentatge ja només equivalia al 32% i s’espera que el 2050 sigui només del 22%. Ens dirigim a una situació en què el 80% dels elements que utilitzem siguin de fonts no biològiques”[1].

Unes terres rares escassíssimes i amb processos d’obtenció molt cars i traumàtics per l’ecosistema que haurien de ser molt controlats i  donar suport a les necessitats de canvi sistèmic, de transformació radical de la vida socioeconòmica en un món que agonitza, d’un sistema que no pot respondre a les necessitats del planeta i dels seus habitants, que suma contradiccions cada dia i que ens obliga a canviar de rumb per allunyar-nos d’un col·lapse global i d’un món en guerra.[2]

El nou segle ha despertat als països espoliats la necessitat de trencar amb el neocolonialisme sorgit dels primers processos d’alliberació del segle XX i a donar valor a l’existència de matèries primeres als seus territoris on es conjuguen la visió d’un sistema de producció infinit que l’escassetat provoca i intensifica. Els enfrontaments entre el nord i el sud global, la definició de nous blocs antagònics amb vents de guerra econòmica i militar, ens porten al tancament de possibles sortides a l’atzucac que genera el marc capitalista i ens posiciona davant d’un futur més problemàtic del que ja es preveia.[3]

Hi ha grans qüestions sobre la taula: obrir en Europa i al món noves mines, consumir menys, investigar en el disseny i reciclatge de tots els artefactes que anem malbaratant. I una pregunta bàsica de fons: Si el planeta és finit, ¿tenim alguna possibilitat d’èxit consumint i creixent de forma exponencial? ¿On són les mines de tots aquests metalls rars? ¿Quin cost ambiental està tenint la seva extracció i processament? ¿Hi haurà tant mineral disponible per a la demanda i l’augment exponencial del consum que es preveu en les pròximes dècades? Si per evitar la dependència de combustibles fòssils passem a dependre de la mineria metàl·lica, ens trobem davant una gran encruada ambiental. Des de la ciència, s’adverteix sobre la paradoxa de què una transició energètica per a un món verd que abordi el problema del creixement perpetuo i exponencial de consum de materials i senyala que urgeix organitzar un gran reciclatge de metalls, que són escassos i limitats.

https://www.rtve.es/play/videos/el-escarabajo-verde/encrucijada-metales-raros-episodio-1/5904087/

Terres rares (El escarabajo verde)

[1] https://delegacion.catalunya.csic.es/nuestra-dependencia-de-elementos-no-biologicos-y-minerales-raros-y-escasos-se-ha-duplicado-en-100-anos/?lang=ca

[2] https://odg.cat/es/publicacion/informe-mapa-global-de-impactos-y-conflictos-de-tierras-raras/

[3] https://elordenmundial.com/mapas-y-graficos/empresas-armas-mas-grandes-mundo/

Spread the love
Publicat dins de Abocadors, Contaminació, CREAF, Cultura transformadora, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Energies renovables, Fòrum de la mineria, Investigació i recerca, Multimèdia, Runams, Sin categoria, Sistemes Naturals | Feu un comentari

Un projecte de planta paperera a Galícia amenaça al riu Ulla

Publicat el 12 de setembre de 2024 per taulallobregat

Qui en l’actual context de canvi global titllaria d’interès estratègic un projecte de construcció d’una fàbrica paperera al bell mig de Galícia? Doncs la Xunta així ho considera i impulsa el projecte – biofàbrica s’autoanomena l’empresa que la vol implantar-  amb l’argument de desenvolupar industrialment aquest territori. De fet, ha estat un dels projectes seleccionats pel govern gallec per a la recuperació i transformació econòmica (Perte) i podria rebre un 25% de finançament europeu a través de fons Next Generation.

La planta paperera es vol ubicar al municipi de Palas de Rei (comarca da Ulloa, província de Lugo) en uns terrenys que als anys 2008 i 2011 van ser proposats per ampliar la Xarxa Natura 2000. De fet, el polígon industrial on s’ubicaria limita amb una zona ZEC (Zona d’Especial Conservació d’acord amb la Directiva Hàbitat de la Unió Europea), concretament la ZEC Serra do Careón.

Es tracta d’un espai natural on s’origina la conca del riu Ulla, que amb una superfície de 2.803,6 Km2 i una longitud de 132 km, és la segona més extensa de Galícia després de la conca del Miño. L’Ulla es nodreix de les aportacions dels rius Pambre, Narla, el río Seco o el Furelos. Compta amb una gran singularitat edàfica i botànica, s’hi troba flora endèmica com la Santolina melidensis [1], la Armeria merinoi [2] i la Leucanthemum gallaecicum [3] i fauna protegida com les aus Circus pygargus i Circus cyaneus [4] i amfibis com Hyla molleri i la Rana iberica.

El territori està habitat per unes cent cinquanta mil persones i disposa d’explotacions agrícoles i ramaderes, moltes de producció ecològica, que depenen de la bona salut dels ecosistemes pel seu correcte funcionament. Preocupa també aigües avall del riu Ulla,  on el troba el ZEC Sistema Fluvial Ulla-Deza[5] i la Ria de Arousa, una zona de producció marisquera i de pesca. L’Ulla abasteix d’aigua potable a onze municipis ubicats entre les províncies de A Coruña i Pontevedra. Associacions veïnals, grups ecologistes, agricultors, ramaders, pescadors s’han organitzat en diverses plataformes per oposar-se al projecte, com la Plataforma por unha Ulloa Viva[6] o la Plataforma en defensa da ria de Arousa (PDRA) [7] ja constituïda fa temps.

La indústria la vol implantar l’empresa Altri, la segona empresa paperera més gran de Portugal (la primera és Navigator) i pertany al grup Cofihold, que gestiona diversos mitjans de comunicació. Altri té tres plantes de cel·lulosa a Portugal que han estat sancionades per vessaments contaminants al riu Tejo.

La instal·lació de Palas de Rei ocuparà una superfície de 366 hectàrees i es dedicarà a produir anualment dues-centes mil tones d’un teixit de cel·lulosa anomenat Lyocell i quatre-centes mil tones de pasta de paper, a banda d’altres subproductes com biomassa i guix.  La planta es calcula que captarà quaranta-sis milions de litres d’aigua diaris del riu Ulla, concretament de l’embassament de Portedemouros. L’aigua es transportarà per un tub de més de dotze quilòmetres des de l’embassament fins a la fàbrica i la seva instal·lació afectarà unes vuit-centes finques privades o mancomunades. La planta paperera retornarà al riu uns trenta-dos milions de litres d’aigua depurada (una quantitat menor que la que extraurà). Preocupa no únicament la quantitat i qualitat de l’aigua sinó també la temperatura amb què aquesta retorni, perquè si és elevada – hi ha informació a premsa que afirma que serà de 27º- podria alterar greument l’ecosistema fluvial.

Pel que fa a la qualitat de l’aigua, aquesta podria patir contaminació per amoni, nitrats, sulfats i fosfats. Tanmateix, una paperera genera molt residu orgànic que pot anar a vessar al riu, augmentant les possibilitats d’eutrofització de les aigües. La planta, segons informacions publicades en diaris com Público o l’associació ecologista Greenpeace, comptarà amb una xemeneia de 75 metres d’alçada que segons la Plataforma Ulloa Viva, emetrà gasos tòxics com sofre, l’òxid de sofre, l’òxid de nitrogen i el monòxid de carboni entre altres que poden causar pluja àcida en un radi de fins a trenta quilòmetres al seu voltant.

La planta d’Altri a Palas del Rei durant el primer any rendirà la meitat de la seva capacitat de producció i necessitarà 1,2 milions de tones d’eucaliptus (Eucalyptus globulus Labill.) per abastir-se de matèria primera. Però quan ja funcioni al seu màxim rendiment, es calcula que necessitarà 2,4 milions de tones d’eucaliptus a l’any. Això pot agreujar la transformació paisatgística dels espais forestals en plantacions d’eucaliptus, un fet que afecta greument tota la Cornisa Cantàbrica. En tota aquesta àrea hi ha extenses plantacions des del nivell de la mar fins als 400-500 m, fins i tot a 700 m al sud d’Ourense i Pontevedra.

L’eucaliptus produeix efectes molt negatius sobre el paisatge, desfigurant-lo per complet en substituir-los per la vegetació autòctona, no només via plantació sinó perquè s’estén fàcilment. Quant a la biodiversitat, la fullaraca impedeixen el desenvolupament de la resta de la flora i esterilitza el sòl fins i tot molt temps després d’haver desaparegut els eucaliptus. És una espècie molt exigent en aigua i el seu sistema radicular té una bona capacitat per a extreure-la de capes profundes del sòl, afectant al règim hidrològic dels aqüífers subterranis i provocant una sequera induïda en tota la seva zona d’influència[8].

Si es construeix aquesta planta paperera, ja en seran dues a Galícia. La primera és una de l’empresa Ence, situada a la ria de Pontevedra en uns terrenys públics després d’una concessió durant el règim franquista. L’any 2016, el Govern del PP va prorrogar durant seixanta anys més el permís d’activitat a Ence. Els vessaments de mercuri a la ria per part d’aquesta empresa han mobilitzat al veïnat, a les mariscadores i als grups ecologistes que van denunciar-la. Aquesta actualment es troba al Tribunal Suprem.  A Ence cal sumar la planta de Ence-Navia a Asturies, que es proveeix d’eucaliptus de A Mariña Lucense (al nord de la província de Lugo, a la costa cantàbrica). Per altra banda, l’empresa Navigator, també compra o lloga parcel·les d’eucaliptus a Galícia i Astúries.

Des de la Taula del Llobregat, mostrem preocupació davant aquest nou projecte i de la resolució judicial sobre Ence i volem expressar la nostra màxima solidaritat amb les organitzacions que estan fent-hi front, sabent l’ampli suport que estan rebent i la mobilització social que s’ha generat en contra de la paperera.

https://x.com/i/status/1807395890262393142

https://x.com/i/status/1770862312863265218

https://x.com/i/status/1783034119049335182

https://x.com/UlloaViva

https://www.facebook.com/ulloaviva/https://www.instagram.com/plataformaulloaviva/

Spread the love
Publicat dins de Accions, Accions Judicials, Al·legacions, Aqüífers, Assemblees, Cabals, Contaminació, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Especulació urbanística, Estat Espanyol, Formació, Investigació i recerca, Manifestacions, Mercantilització i Financiarització aigua, Participació, Sin categoria, Sistemes Naturals, SOS | Feu un comentari

ATUREM PER REPENDRE

Publicat el 15 de juliol de 2024 per taulallobregat

AMIC@S,

FA MÉS DE QUATRE ANYS QUE, ININTERROMPUDAMENT, HEM PUBLICAT EN AQUESTA PÀGINA, CADA DILLUNS AL MATÍ, ANÀLISIS DEL NOSTRE RIU, TEMES DE L’AIGUA I DEL CLIMA. US AGRAÏM QUE, ENAQUESTS MOMENTS, SIGUEU MÉS DE 400 ELS SUBSCRIPTORS  I AGRAÏM L’ESFORÇ CONJUNT QUE FEM PLEGAD@S  PERQUÈ ELS RIUS TORNIN A SER RIUS !

ENS QUEDAREM ELS DOS MESOS PROPERS EN STANDBY , NO DESAPAREIXEREM, NOMÉS ÉS UNA ATURADA MOMENTÀNIA que també aprofitarem per reflexionar i estudiar.

LA WEB QUEDA ACTIVA: PEL CERCADOR  O PER LES CATEGORIES PODREU TROBAR ELS TEMES QUE HEM DESGRANAT EN AQUESTS QUATRE ANYS. I l’equip dinamitzador seguim actius a l’adreça [email protected]. Contacteu amb nosaltres, que us respodrem!

El Roto, 2015

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Eines | Feu un comentari

POSAR -NOS LÍMITS ÉS URGENT !!

Publicat el 8 de juliol de 2024 per taulallobregat

Falta posar límits al Baix Llobregat

SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, portaveu d’una comarca amenaçada de mort per l’especulació urbanística, ens avisa: L’Ajuntament de Gavà pitja l’accelerador del Pla de Ponent, que amenaça l’últim connector ecològic

La plataforma Aturem el Pla de Ponent va tenyir de verd  dijous 27 de juny la sala de plens de l’Ajuntament de Gavà per denunciar la hipocresia municipal. Més de cinquanta veïnes i veïns, amb samarretes verdes, van realitzar una acció de protesta contra el Pla de Ponent. La plataforma Aturem el Pla de Ponent denuncia que… (Llegir-ne més)

Posem límits al  turisme!

Felicitem-nos  tot@s els que hem anat a la manifestació Posem Límits Al Turisme  i als que no heu pogut venir però hi esteu d’acord,  a Barcelona i a Girona! Aquí sota tenim el text íntegre del manifest llegit al tancament de la manifestació unitària PROU – Posem límits al Turisme, a Barcelona el dissabte 6 de juliol:

Imagen

Barcelona rep anualment uns 31 milions de visitants, gairebé 20 vegades el nombre de persones que hi vivim, que som 1,6 milions i, tenint en compte l’estada mitjana, representen un 10% de la població cada dia. La meitat són turistes que pernocten una mitjana de 2,9 nits, i l’altra meitat són visitants de només un dia. Això suposa més de 160.000 visites diàries i converteix Barcelona en una de les ciutats més turistitzades a escala global.

La ciutadania en pateix directament les conseqüències amb l’augment de preu dels habitatges i del cost de la vida, l’especialització turística i la gentrificació dels barris, la precarietat laboral del sector, la contaminació i emissions que generen els desplaçaments en vehicles a motor i els avions i creuers, la pressió sobre els serveis públics (transport, sanitat, neteja, seguretat…), la mercantilització del patrimoni i la pèrdua d’identitat local i despossessió de la ciutat, la massificació de l’espai i el transport públic. La dependència d’un sector turístic que no redistribueix els ingents beneficis augmenta les desigualtats socials i fa la ciutat vulnerable a tota mena de crisi sobrevinguda. I la indignació creix davant d’esdeveniments com la Copa Amèrica de vela, la desfilada Louis Vuitton al Park Güell o la Fórmula 1 al centre de la ciutat.

Els governants continuen repetint el mantra dels milions d’euros d’impacte econòmic i del “turisme és bo per a tothom”, però són incapaços de proposar veritables mesures de decreixement turístic, malgrat que el 61,5% del veïnat pensa que Barcelona ha arribat al límit de la capacitat turística.

La ciutadania organitzada presenta avui 13 propostes que exigim implementar urgentment per fer decréixer el turisme massiu d’una vegada per totes i de manera immediata:

1. Reducció de l’activitat i infraestructura aeroportuària
Retirada sense condicions de tots els plans d’ampliació de l’activitat i de les infraestructures aeroportuàries, definició immediata de plans de reducció de línies de vols, nacionals i internacionals, i prohibició dels jets privats.

2. Tancament de terminals de creuers
Reducció del nombre de terminals de creuers al Port de Barcelona, començant per la cancel·lació anticipada (abans de 2027) de les concessions de les terminals A, B i C, i creació d’una taula ciutadana amb institucions i entitats socials i ambientals per planificar la finalització anticipada de les concessions de la resta de terminals.

3. Cap més allotjament turístic a la ciutat
Prohibició de la concessió de qualsevol llicència d’allotjament turístic a tota la ciutat, inclosos hotels, residències d’estudiants i colivings, i elaboració d’un pla d’allotjaments turístics metropolità restrictiu.

4. Eliminació dels pisos turístics i regulació del lloguer de temporada i d’habitacions
Recuperació immediata dels pisos desviats al mercat turístic i de curta durada per al seu ús residencial de lloguer de llarga durada, a través de la revocació de totes les llicències de pis turístic. Equiparació dels contractes de temporada i del lloguer d’habitacions a les condicions de la LAU (durada mínima dels contractes i preu regulat).

5. Erradicació dels pisos turístics il·legals
Reforç dels equips d’inspecció i sanció per perseguir i tancar els pisos turístics il·legals. Implementació d’un protocol d’actuació d’aquests equips més àgil, que permeti superar la baixa eficàcia actual.

6. Límit als macroesdeveniments
Introducció de dues condicions per a la celebració de qualsevol macroesdeveniment:
– elaboració d’informes d’impactes, tant socials (treball, habitatge, espai públic, mobilitat, salut…) com ambientals
– consulta ciutadana vinculant

7. Fi dels privilegis del sector turístic en la gestió de l’aigua
Equiparació de la indústria turística, incloent-hi tots els tipus d’allotjament turístic, a la resta d’activitats industrials, perquè assumeixi restriccions en els protocols de sequera.
Control i auditoria del consum d’aigua del sector turístic i imposició de consums màxims on sigui necessari.
Tractament del turisme com a activitat econòmica no essencial quant a planificació en la gestió de l’aigua.

8. Desmercantilització de l’espai públic
Aturada i reversió dels processos de museïtzació i mercantilització dels espais públics, com Montjuïc, les Bateries Antiaèries o el Port ciutat. En el cas del Park Güell, com a mesura urgent de transició, reduir al 50% el nombre d’entrades a la venda fins que la pressió turística baixi i es pugui fer la desitjable obertura.

9. Condicions laborals dignes i justes al sector terciari turístic
Revisió a l’alça i marc regulador mínim dels convenis col.lectius d’hostaleria, restauració i comerç. Prohibició de l’externalització i subcontractació, programa especial i contundent d’inspecció laboral per lluitar contra l’abús i irregularitats laboral.
Pla general de formació i especialització del sector per a la professionalització dels i les treballadores.
Eliminació de l’obertura en diumenges i festius.

10. Recuperació del comerç per a la gent
Protecció del comerç de proximitat amb activitats d’ús quotidià i necessaris per a la vida de veïns i veïnes, regulació del preu dels lloguers comercials.
Regulació o prohibició, segons el cas, de les llicències d’establiments i serveis destinats al turisme, i les terrasses de bars i restaurants.
Prohibició de les parades de degustació als mercats municipals.

11. Abandonament de la promoció pública del turisme
Fi de la promoció turística de la ciutat amb diners públics, i de les subvencions i exempcions fiscals al sector.
Desmantellament del consorci Turisme de Barcelona i conversió en agència pública per a la reducció i reconversió del sector, el foment d’alternatives econòmiques i elaboració de plans de formació i reinserció per a les extreballadores.

12. Facturació al sector turístic de la despesa pública que genera
Elaboració d’un estudi en profunditat sobre els serveis públics explotats quotidianament per la indústria turística, per tal d’imputar-li la despesa corresponent quant a transport, neteja i manteniment, gestió de residus, seguretat, sanitat, etc.

13. Elaboració de polítiques públiques de lleure local
Procés de transformació del sector turístic i elaboració d’una política pública adreçats a satisfer les necessitats de descans, lleure i recreació de la majoria de la població local, en un marc de proximitat geogràfica i en relació amb l’associacionisme i l’economia social i solidària.

Avui, com en altres ciutats abans i pròximament, som moltes les persones que hem sortit al carrer per exigir que s’imposin límits al turisme per tal de fer-lo decréixer contundentment i d’una vegada per totes. Denunciem també els abusos i els greus impactes negatius que provoca aquesta activitat en la ciutat i en la ciutadania i el medi. Però això no acaba aquí, continuarem lluitant per fer complir aquestes demandes, sense deixar de denunciar alhora les cortines de fum i mesures descafeïnades que sistemàticament creen les administracions. Perquè ja en tenim PROU!, i així ho hem deixat clar avui. Mentrestant, recordeu que ja està en marxa la Copa Amèrica de Vela, que la fase final de la competició comença el 22 d’agost i que hem de ser molta gent activa si volem impedir que aquest macroesdeveniment torni a celebrar-se a Barcelona.

Per acabar, recordem també que durant la celebració de la Copa Amèrica tindrà lloc la fira internacional de l’especulació immobiliària, The District. Les companyes de la lluita per l’habitatge ja estan organitzant-se per incomodar i impedir que tingui lloc aquest congrés; apunteu-vos les dates: del 25 al 27 de setembre.

I recordeu que això no és la fi de la lluita, sinó només l’inici de la continuació, d’una nova embranzida que aquesta vegada no pot parar fins a aconseguir posar límits restrictius al turisme.

Fem fora tots els lobbis
No a la Copa Amèrica
Posem límits al turisme
Decreixement turístic JA!

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Alimentació sostenible, Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Manifestacions, Participació, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, Transport, Turisme | Feu un comentari

L’OAT, OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA

Publicat el 1 de juliol de 2024 per taulallobregat

Terrassa, una de les primeres ciutats en constituir un Observatori de l’Aigua, és des  de fa cinc anys, – des del passat 10 de desembre del 2018- la  ciutat més gran de Catalunya que gestiona l’aigua de manera pública,  fet que la converteix en referent per a d’altres municipis.

L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, OAT, l’òrgan de participació ciutadana vinculada al servei d’abastament municipal, ja ha celebrta el cinquè aniversari de la seva creació.  Ha estat un plaer acompanyar-los en aquest camí  des de la TAULA DEL LLOBREGAT   i  lloant la seva persistència i bon fer, dediquem aquest dilluns  a fer-nos-en ressó.

I recomanem  – si no ho feu encara-  seguir-los a través d’alguna de les xarxes on són presents:

El blog de l’OAT: https://www.oat.cat/

El perfil d’instagram: https://www.instagram.com/observatoriaiguaterrassa

 

 

 

 

 

 

 

 

Tots  els enllaços aquí:  https://smartlink2.metricool.com/public/smartlink/observatoriaiguaterrassa

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Cultura transformadora, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Eines, Estudis, Exemples, OAT, Participació, Terrassa | Feu un comentari
Translate »