Plaques solars o agricultura?

Des del principi, la Unió de Pagesos  ha format part dels impulsors de la Taula del Llobregat. Per això i gràcies a ells, compartim la  visió del perill que representa per la nostra conca la nova bombolla energètica: les plaques solars en zones despoblades o zones agrícoles.

El Decret Llei 16/2019 de la Generalitat de Catalunya ha obert la caixa de Pandora per crear sol·licituds d’instal·lacions solars i d’energia fotovoltaica. La normativa, que passa per sobre d’altres legislacions urbanístiques i naturals, ha generat una allau de projectes a Catalunya, especialment en terrenys en sòl rústic, més barat que l’industrial, i en zones despoblades, lluny de les àrees de consum energètic. En albirar la possibilitat de negoci, les empreses i fons d’inversió han desembarcat en aquest àmbit, oferint als agricultors fins a 1.300 euros per hectàrea, xifra que multiplica per sis el que cobrarien pels terrenys de cultiu. El boom ha provocat que ja hi hagi 424 projectes d’instal·lacions solars previstos a Catalunya, segons les dades que té el sindicat Unió de Pagesos.

Obrir un debat general sobre la viabilitat del món rural i la necessitat de protegir les finques agrícoles productives. Aquesta és la proposta del sindicat agrari Unió de Pagesos. Després que es “s’hagi obert la veda a les empreses energètiques, ha arribat el moment de la regulació”, assegura el responsable de desenvolupament rural d’Unió de Pagesos, en  Josep Carles Vicente. El sindicat considera que hi hauria d’haver  instal·lacions d’energies renovables més reduïdes, que aprofitessin les teulades dels polígons per no continuar esqueixant el territori.

Democratitzar l’energia territorial

El model que reivindica Unió de Pagesos  es basa en instal·lacions més petites, que potenciïn l’autoconsum, i que impliquin els habitants del territori on se situï la placa solar o el parc eòlic. Per això, reclama que la inversió l’assumeixin les entitats locals i les administracions públiques. En comptes de crear nous espais, el sindicat planteja la necessitat d’aprofitar les teulades dels edificis de les zones urbanitzables, de manera que el punt de generació estigui el més a prop possible del de consum.

Actualment, les empreses i fons d’inversió han demandat més de 700 hectàrees per a projectes de centrals solars i més de mig centenar de sol·licituds per a parcs eòlics. Vicente reclama “controlar les bombolles d’especulació agràries i que el territori pugui decidir sobre la seva gestió”. En aquest sentit, recorda que hi ha zones rurals que són grans productores d’energia que després no reben cap benefici ni per l’impacte mediambiental ni per avantatges en el consum. “Cal democratitzar l’energia territorial”, suggereix Vicente.

Sèrie d’articles a Vilaweb: https://www.vilaweb.cat/noticies/transicio-energetica-democratica/

Els agricultors lamenten que el model de concentració i d’expansió d’instal·lacions d’energies renovables en sòl rural no urbanitzable, promogut per empreses i fons d’inversió, tingui conseqüències en les finques agrícoles, els sistemes de reg o danys irreversibles en el paisatge. Per aquesta raó, exigeixen a la Generalitat que abans d’autoritzar una iniciativa “analitzi les afectacions dels espais agraris”.

Es tracta d’una reivindicació i l’exigència d’un model de territori defensat també per les plataformes contra les empreses de sempre, que a través de societats pantalles, desembarquen en zones despoblades com la Segarra o l’Anoia i sense cap tipus de procés participatiu, sobre el qual puguin decidir els habitants del territori, creen instal·lacions eòliques fins i tot en zones de la Xarxa Natura 2000 perquè la normativa els ho autoritza”.

La Directa acaba de publicar un document, donat veu al territori:

Energies renovables, en mans dels de sempre

 

Gratacels d’interès públic

El citat decret facilita que la instal·lacions s’assentin en sòls rústics. El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (Gepec) denuncia que “els projectes suposen destrosses al territori”. Per això, ha presentat una desena d’informes tècnics per aturar-los judicialment. El tècnic de Defensa Ambiental del Gepec, Joan Ramon Mendo, assenyala que, a més de les afectacions a la flora i la fauna, les recollides per l’impacte paisatgístic resulta brutal. “Són aparells de més de sis MW, ja que la llei no limita l’altura ni la potència, que són com gratacels”.

Mendo precisa que l’allau de projectes que està analitzant l’entitat procedeixen d’empreses com Naturgy, Gamesa, Nordex, Green Capital Power, Energia de Portugal, societats pantalla d’aquestes companyies o fons d’inversió. Assegura que aquestes s’aprofiten de les llacunes jurídiques, ja que les instal·lacions de més de 50 MW s’han de tramitar a nivell estatal. “Trossegen els projectes i en presenten quatre de 40 MW, intentant beneficiar-se de que les normatives autonòmiques són menys rígides”.

La xifra de casos creix de tal manera, que entitats com el Gepec s’han vist desbordades per estudiar amb detall la pertinència dels projectes. Només a la zona de Tarragona i Terres de l’Ebre se’n comptabilitzen més d’una vintena. “La normativa anterior establia unes Zones de Desenvolupament Prioritari (ZDP), que ara han desaparegut amb el decret llei, i no pots gestionar l’impacte ambiental perquè et pots trobar a quatre o cinc promotors interessats en una mateixa instal·lació”.

Els avantatges econòmics que ofereix el sòl rústic respecte a l’industrial i la viabilitat tècnica que permet col·locar molts aparells a un preu baix són dos dels factors que impulsen a aquestes firmes a apostar per aquest negoci. “No cal ni que comprin el terreny perquè l’activitat es considera d’interès públic”. Mendo afegeix que la bombolla del totxo s’ha traslladat ara a les energies renovables. “A través de societats pantalles, desembarquen en zones despoblades com la Segarra o l’Anoia i sense cap tipus de procés participatiu, sobre el qual puguin decidir els habitants del territori, creen instal·lacions eòliques fins i tot en zones de la Xarxa Natura 2000 perquè la normativa els ho autoritza”.

Front comú del món local

El Gepec denuncia que alguns projectes ubicats en el mateix terreny es tramiten de forma simultània a través de les administracions autonòmiques i estatals. Per això, advoca per iniciar un front comú d’ajuntaments i entitats veïnals i socials per frenar l’allau d’iniciatives i consensuar solucions perquè la generació d’energia elèctrica es realitzi el més a prop possible dels punts de consum, aconseguint reduir l’impacte ambiental sobre la biodiversitat i minimitzant els danys al paisatge. La reacció es produeix en un context de crisi climàtica i de transició cap a un nou model energètic. Aquest impàs l’utilitzen determinats actors per estendre un model especulatiu precisament en zones on més es haurien de protegir els valors associats al paisatge i a l’entorn natural.

(PUBLIC/ DAVID RODRÍGUEZ )

 

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en agricultura, Anoia, Distribució mail list, LLobregat, Participació. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *