Una explotació descurada i l’abandonament dels residus al costat del riu per part de ICL fan que les mines de potassa del Bages (Sallent, Súria) continuin salinitzant el Llobregat i fent servir una aigua que és de tot@s. Sentències no complertes i una administració que no les fa complir. Aquest és el panorama al nostre Llobregat. 
Enfront això, l’Ateneu Rocaus de Sallent i ProuSal han dedicat l’enramada d’aquest any a la mineria. D’una manera divertida i participativa, sense oblidar el rigor en les explicacions, ambdues entitats han demostrat que es pot fer cultura popular i que la història, la nostra història o l’expliquem nosaltres o ens l’expliquen. Per això han dedicat l’enramada a les classes treballadores, i en record i homenatge als que han posat la vida front al capital.
Sallent un poble miner i quan neixes a Sallent, vius a Sallent o estimes Sallent, entens de seguida que la historia del poble es fa imposible d’explicar sense explicar “la mina”.
La mina no és només una explotació de sal, no son només les intal·lacions fabrils que fan posible l’extracció del mineral. La mina és l’empresa, totes les persones que hi han treballat, les lluites, les vagues, els acomiadaments, els expedients disciplinaris. Santa Bàrbara i la Butjosa. El sindicalisme combatiu i el sindicalisme groc. Les vídues, els orfes i els convenis col·lectius. Les galeries que cedeixen i posen en perill tot un barri i tones amuntegades de residu salí. Sallent és un poble que ha viscut també del tèxtil i de la metalúrgia, que té una història densa i centenars d’episodis per explicar. Però el Sallent d’avui no pot explicar-se sense la mina. Perquè aquesta és una forma de petjada geológica però sobretot, humana.
La possibilitat de fer negoci amb els recuros naturals, d’extreure les entranyes de la terra per a comercialitzar-les, fa que s’activi l’engranatge del capital: Hi haura qui invertirà per a muntar les instal-lacions, hi haurà qui dirigirà els treballs, hi hauran accionistes i rendiments mil·lionaris. Capital suís o francès, gestió estatal o privada. Excepte en el curt periode revolucionari, la història sempre s’ha escrit de la mateixa manera: els treballadors hi han posat el cos, la salut i la vida. Mentre que els beneficis i el confort s’han acumulat en altres mans. Són les mans de vellut del capital. Les altres, les mans rudes, desgastades, mutilades de vegades, de qui baixa a les galeries, “al tajo”, per donar pa als seus fills.
Sortosament, però, la mina no es només sacrifici obedient i sinistralitat silenciada. La mina són també aquells miners del primer torn, que el 22 de desembre de 1971es van negar a esperar en un lloc que estaba al descobert i on feia molt de fred. Aquesta protesta va ser un primer avís de que el tracte humiliant envers els treballadors, arribava al seu limit. (…)
Tensió i consciència de classe: Sallent com a expressió d’un dels pobles on es lluita per la dignitat de la classe treballadora. I aquestes petjades son les que volem que restin en la nostra memòria i són, probablement, les que ens fan ser, en bona part, com som.
Cadascuna té una vivencia personal del que ha significat la mina per a ella. Però col-lectivament sabem que ens ha forjat en una actitud de consciència, que no s’és res si no s’eé poble i que res ni ningú garantirà millor els nostres drets que nosaltres mateixes. Perqué nosaltres volem una vida digna i unes condicions de treball més humanes.
AQUÍ TENIM ELS PLAFONS COMPLETS! Visca la cultura popular, visca el poble organitzat i l’autogestió! Prou blanqueig a ICL, prou de destruïr el territori❕
COMENTARIS:
Autor: Rafa
Per una mineria més sostenible i respectuosa amb la societat que la sustenta.
Moltes gràcies per la publicació, molt clar i ben dit.
Autor: Laia
M’ha agradat molt aquesta peça!
M’ha agradat molt aquesta peça!
Per una mineria més sostenible i respectuosa amb la societat que la sustenta.
Moltes gràcies per la publicació, molt clar i ben dit.