A finals d’abril, encara en ple confinament, la Direcció General de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic, depenent del Departament de Territori i Sostenibilitat, ha atorgat l’autorització ambiental amb declaració d’impacte ambiental al projecte d’ampliació del dipòsit de residus no perillosos situat en unes antigues mines a cel obert on s’hi extreia lignit, ubicades en el terme municipal de Pujalt, al nord de la comarca de l’Anoia i promogut per l’empresa Hera Holding Hàbitat, Ecologia y Restauración Ambiental, S.L. (abans Hera Tratesa, SAU). El projecte de modificació substancial de l’autorització ambiental consisteix en incrementar la capacitat del dipòsit per passar de les 1.672.000 tones previstes inicialment a 2.770.040 tones, així com l’augment en l’entrada anual de residus de 85.000 t/any a 300.000 t /any. Això anirà acompanyat de modificacions en els talussos, canvis d’impermeabilització i drenatge del segellat i apertura de 6 pous nous de lixiviats.
Omplir de residus l’antiga mina a cel obert, es considera eufemísticament un projecte de 
recuperació paisatgística, malgrat caldrà avaluar quin paisatge restarà no només quan acabi l’activitat sinó a mig i llarg termini i quins usos se li donen, doncs actualment es troba envoltat de conreus de secà amb vegetació als seus marges. Tanmateix, a prop de l’abocador hi ha una instal·lació ramadera porcina intensiva i una part de la mina, concretament la Mina “Isidro” acull un dipòsit controlat i de valorització de runes, gestionat per l’empresa Pujalt Verd, S.L. del grup Vilà Vila. També en el mateix municipi de Pujalt i molt a prop de l’abocador, hi ha instal·lat un parc eòlic.
Tot i que l’abocador es troba al sud-est del terme municipal de Pujalt, els nuclis més propers a la instal·lació son La Guàrdia Pilosa, que depèn administrativament de Pujalt i que es localitza a un centenar de metres sobre l’abocador i Sant Martí Sesgueioles, un municipi que té el nucli de població a 1Km de distància. Els problemes que es deriven per a aquestes poblacions són principalment d’olors, sorolls pel trànsit de camions i les emissions de biogàs; en l’entorn hi ha afectacions sobre la fauna i flora i un alt risc d’incendi forestal. Un element a considerar és que el dipòsit de residus s’ubica en una zona topogràficament elevada a la capçalera del riu Anoia, sobre la Riera Gran que es forma per un conjunt de torrents que drenen el municipi de Sant Martí Sesgueioles. També es tracta d’una zona amb un conjunt aqüífers semiconfinats, que actuen de recàrrega de l’aqüífer calcari profund que es troba a 170 metres per sota de la cota del dipòsit. Els dos aqüífers superficials propers a les mines son per una banda l’aqüífer de calcàries de les Fonts de la Guàrdia Pilosa i la Guàrdia que drena al terme municipal de Copons i per altra banda, l’aqüífer superficial, situat a l’est i sud-est de les Mines de la Guàrdia Pilosa i que drena al Molí de la Roda (Veciana). Cal explicar també que aquestes aigües subterrànies alimenten uns 80 pous de Sant Martí Sesgueioles, una zona d’horts familiars que ocupa més de dues hectàrees, en terme municipal de Pujalt, tot i que els i les propietàries són santmartinencs/ques.
L’ombra de l’abocador ja plana fa anys sobre aquest indret, des que les mines que proporcionaven carbó a les cimenteres de l’Anoia i a la central tèrmica de Cercs van tancar als anys 80. Primer va arribar un informe de la Diputació de Barcelona l’any 1985 desaconsellant la suposada instal·lació d’un abocador de residus tòxics en aquest indret. Després l’any 2003, es va presentar un segon projecte d’abocador de residus no especials promogut per l’empresa Derbissel 99, S.L. i que també va ser retirat per estudiar el tipus de residus que s’hi abocaria. Finalment l’any 2006 es van tornar a iniciar els tràmits de sol·licitud d’autorització ambiental de l’abocador de residus no perillosos (classe II) promogut per la mateixa Derbissel 99, S.L. per abocar-hi les 1.672.000 de tones de residus amb una activitat prevista de 20 anys. La sol·licitud va ser aprovada i l’abocador va entrar en funcionament l’any 2007 i quedava restringit a 30 Codis CER i amb un màxim d’un 5% de matèria orgànica. Avui en dia aquestes magnituds ja han estat sobre passades amb escreix per les diverses modificacions no substancials produïdes i estem a 79 Codis LER i 15% de matèria orgànica.
Al municipi de Sant Martí Sesgueioles, l’any 2004, es va constituir la plataforma ciutadana Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia, que es va coordinar amb altres entitats com la Plataforma Salvem l’Anoia, la Coordinadora d’Afectats per l’abocador d’Hostalets de Pierola i l’Associació de veïns de Castellolí que s’oposava a l’ampliació de l’abocador de classe III de residus perillosos, l’únic que té Catalunya i que també es troba a l’Anoia. Es van preparar i desenvolupar un seguit d’accions i mobilitzacions que no van aturar el projecte. La Plataforma Salvem Sant Martí també està en contacte amb l’associació d’amics de la Guàrdia Pilosa, que recull les incidències en el funcionament de l’abocador.
Els fets exposats deixen pas a un seguit de reflexions i interrogants.
Sant Martí Sesgueioles és un municipi petit, de 343 habitants, on el 56% d’aquests tenen més de 45 anys, i on un 44% dels treballadors/es (assalariats i autònoms) desenvolupen la seva activitat en el sector primari. És aquest el futur per a les zones rurals i agràries, esdevenir magatzems de residus i altres instal·lacions no desitjades, sabent la poca capacitat mobilitzadora en termes numèrics per poder presentar resistències a projectes d’aquest tipus?
La pregunta de fons entorn als residus és si no és molt necessari i urgent fer un canvi de paradigma, en el sentit que cal reduir de manera dràstica la generació de residus en origen, que les mateixes empreses que els posen en funcionament siguin les encarregades de revaloritzar-los i reutilitzar-los. Amagar els residus sota terra o cremar-los, fent veure que no hi són o traslladar el problema, enviant-los a d’altres països, no és cap solució ni una resposta justa territorialment, socialment i ambientalment.
La Guàrdia Pilosa | Associació d’amics de La Guàrdia Pilosa i Salvem Sant Martí i les Fonts de l’Anoia
A Masquefa i localitats del voltant en tenim el greu problema de l’abocador de Can Mata, el més gran de Catalunya. Fa bastants anys que lluitem, però es molt dificil si el màxim de població no recolça portar a terme la clausura. He de dir que la Generalitat no en té vergonya de permetre aquesta situació d’agredió al habitants i al mediambient.