Salinització consentida? I l’aigua?

Abans anava la sal a l’aigua i ara va l’aigua a la sal

 Final de trajecte

L’impacte de l’explotació minera de la conca salina del Bages és tan gran que, des de fa cent anys, els governs de la Generalitat promulguen lleis per intentar controlar la salinitat del Llobregat sense aconseguir-ho. Les darreres actuacions sembla que estableixin un “fins aquí hem arribat, ja està, no es pot fer res més”  cantat a cor per les administracions comarcal, autonòmica, estatal i europea. Efectivament, els nostres governs i fins i tot la societat, aparentment,  hem acceptat que dessalar l’aigua del Llobregat ens costi més de 3M€ any a Abrera  i que consentim la salinització dels aqüífers. Ens han bombardejat amb futures actuacions i terminis complexos on tot  està aparentment lligat . Però el tema és més complex del que ens volen fer creure,  hi ha molts anys de lluita i molts actors, llibres, ponències i opinions divergents al respecte. I nosaltres estarem atents: a la ciutadania ens costa de creure’n  el compliment  i, sobretot, els resultats.

Video sallentí del Bona Queena, 2007

Molta aigua del Llobregat va a la mina per fer sal

Avui volem fixar-nos en  un problema del qual,  potser, no som suficientment conscients: l’aigua que ICL- Iberia ( antiga Iberpotash) agafa del Llobregat i que fa difícil  el manteniment del cabal ambiental del nostre riu, ja sota mínims,  encara més  en un escenari  avui present  de canvi climàtic.

Pel que hem pogut esbrinar,  ICL- Iberia actualment disposa de 2 Hm3 any a Súria i 1 Hm3 a Sallent, i la Generalitat  li ha  concedit fa poc 6,8 Hm3  més per a l’explotació de Súria. En total, doncs, disposarà gairebé de 10 Hm3/ any

Perquè diem salinització consentida? Quina és la situació actual?

Els tribunals espanyols han aturat  l’abocament de runam  al Cogulló, però  han acceptat ampliar el runam del Fusteret, permetent  que la Generalitat fixés  unes fiances ridícules, fes els ulls grossos davant la salinització dels aqüífers i aprovés uns plans   de restauració que tardaran 75 anys en  acomplir-se.

La Unió Europea  ha seguit la mateixa política de mitja definició: per un costat ha posat una multa de més de 5 M€ a l’empresa  mentre que, per altra banda,  tot i tenir  un dictamen motivat, no porta el cas de contaminació davant del  Tribunal de Justícia de  la UE.

A redós d’aquests pronunciaments, les instàncies municipals i comarcals es limiten a  demanar fer el seguiment del cronograma fixat per l’empresa, que treu pit i anuncia  al Regio7  que va complint el Pla Fènix i fa inversions “sostenibles”, mentre no parla de les dificultats  que té ni dels errors que comet.

A la Taula del Llobregat  seguirem vigilant aquest pretès món feliç  amb tantes galeries.

El vídeo “Així ho volem“, va ser confegit per Josep Escudé ( in memoriam) el 2013

 

 

 

Spread the love
Aquesta entrada s'ha publicat dins de EMERGÈNCIA CLIMÀTICA, LLobregat, Runams, Sin categoría i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *