Abans anava la sal a l’aigua i ara va l’aigua a la sal
Final de trajecte
L’impacte de l’explotació minera de la conca salina del Bages és tan gran que, des de fa cent anys, els governs de la Generalitat promulguen lleis per intentar controlar la salinitat del Llobregat sense aconseguir-ho. Les darreres actuacions sembla que estableixin un “fins aquí hem arribat, ja està, no es pot fer res més” cantat a cor per les administracions comarcal, autonòmica, estatal i europea. Efectivament, els nostres governs i fins i tot la societat, aparentment, hem acceptat que dessalar l’aigua del Llobregat ens costi més de 3M€ any a Abrera i que consentim la salinització dels aqüífers. Ens han bombardejat amb futures actuacions i terminis complexos on tot està aparentment lligat . Però el tema és més complex del que ens volen fer creure, hi ha molts anys de lluita i molts actors, llibres, ponències i opinions divergents al respecte. I nosaltres estarem atents: a la ciutadania ens costa de creure’n el compliment i, sobretot, els resultats.
Video sallentí del Bona Queena, 2007
Molta aigua del Llobregat va a la mina per fer sal
Avui volem fixar-nos en un problema del qual, potser, no som suficientment conscients: l’aigua que ICL- Iberia ( antiga Iberpotash) agafa del Llobregat i que fa difícil el manteniment del cabal ambiental del nostre riu, ja sota mínims, encara més en un escenari avui present de canvi climàtic.
Pel que hem pogut esbrinar, ICL- Iberia actualment disposa de 2 Hm3 any a Súria i 1 Hm3 a Sallent, i la Generalitat li ha concedit fa poc 6,8 Hm3 més per a l’explotació de Súria. En total, doncs, disposarà gairebé de 10 Hm3/ any
Perquè diem salinització consentida? Quina és la situació actual?
Els tribunals espanyols han aturat l’abocament de runam al Cogulló, però han acceptat ampliar el runam del Fusteret, permetent que la Generalitat fixés unes fiances ridícules, fes els ulls grossos davant la salinització dels aqüífers i aprovés uns plans de restauració que tardaran 75 anys en acomplir-se.
La Unió Europea ha seguit la mateixa política de mitja definició: per un costat ha posat una multa de més de 5 M€ a l’empresa mentre que, per altra banda, tot i tenir un dictamen motivat, no porta el cas de contaminació davant del Tribunal de Justícia de la UE.
A redós d’aquests pronunciaments, les instàncies municipals i comarcals es limiten a demanar fer el seguiment del cronograma fixat per l’empresa, que treu pit i anuncia al Regio7 que va complint el Pla Fènix i fa inversions “sostenibles”, mentre no parla de les dificultats que té ni dels errors que comet.
A la Taula del Llobregat seguirem vigilant aquest pretès món feliç amb tantes galeries.
El vídeo “Així ho volem“, va ser confegit per Josep Escudé ( in memoriam) el 2013
