Transitar cap a  models alimentaris agroecològics basats en el territori.

El sindicat basc ELA ha publicat el document escrit per Adrian Almazán i Luis González Reyes, experts d’Ecologistes en Acció, sota el títol Una proposta per a un full de ruta per a la transició ecosocial de l’economia a Hego Euskal Herria, en el que es recullen una sèrie de reflexions sobre la transició ecosocial. Proposen un full de ruta per als pròxims anys des de l’ecologisme social. (https://www.ela.eus/es/noticias/ela-publica-un-documento-con-propuestas-para-una-transicion-ecologica) Un aspecte molt important d’aquesta transició és el de canvi de model alimentari  i per això publiquem aquestes reflexions de David Gonzàlez:

“El zenit de la producció de petroli té moltes arestes i, possiblement, l’impacte i les conseqüències sobre el sistema agroalimentari mundial és una de les qüestions més complicades de tractar i potser per això, es converteix en una qüestió que se sol quedar en un segon pla. Els combustibles fòssils són essencials en el manteniment del sistema agroalimentari actual: maquinària agrícola, bombament d’aigua al regadiu, producció de fertilitzants de síntesi, tot tipus de plàstics d’ús agrícola, etc. afectant a tota la cadena que va des de la producció, a la distribució i al consum. Al voltant del 30% del consum d’energia es fa servir  en el manteniment del sistema alimentari mundial i produeix 1/3 de les emissions de GEI(2). Alguns estudis xifren en 13 unitats d’energia fòssil les que s’utilitzen per cada unitat d’energia alimentària produïda[3].

Aquesta abundància energètica que ens han proporcionat els combustibles fòssils ens ha permès disposar —especialment als països occidentals— d’una gran varietat de productes desestacionalitzats a les prestatgeries dels nostres supermercats i poder triar entre diferents tipus de dietes, en funció del nostre estil de vida. Aquesta suposada capacitat d’elecció, si l’observem des d’una perspectiva més llarga, segurament sigui una ficció pròpia de les societats opulentes contemporànies, que només es pot sostenir en un curt període de la història de la humanitat, gràcies al procés d’Haver-hi-Bosch. Convertim calories de combustibles fòssils en calories dels nostres aliments. Hi ha estimacions que almenys el 30% dels àtoms de nitrogen del nostre cos provenen d’aquest procés de síntesi.

Si analitzem la història agrària de la Península Ibèrica, veurem com al llarg de la història hem desenvolupat sistemes alimentaris de base territorial. Ens alimentàvem majoritàriament a través dels recursos que teníem en el nostre àmbit geogràfic i això estava determinat per la capacitat de sostenir amb aquestes pastures, farratges etc., una cabanya ramadera amb la qual tancar el cicle de fertilitat dels cultius. Els nostres avantpassats tenien un gran enginy i coneixement del mitjà que els portava a fer un aprofitament molt eficient i generalment sostenible dels recursos de l’entorn. Es tracta d’un patrimoni cultural basat en la gestió agroecològica del territori que serà molt important de recuperar de cara al descens energètic en el qual ens trobem (Columela, Al Awan, la gestió comunal, etc.). Aquests models agroalimentaris tradicionals —de base agrosilvopastoril— no eren perfectes i al voltant del segle XIX, amb la crisi finisecular i diferents successos polítics i socials, van començar a xocar contra límits físics de la geografia on es desenvolupaven, la qual cosa va portar a traslladar la petjada territorial dels sistemes agroalimentaris locals a altres països amb els seus consegüents impactes: importació de guano, de nitrat de Xile, etc. (Un major aprofundiment sobre el metabolisme agrari es pot realitzar en els estudis de González de Molina i el Laboratori d’Història dels Agroecosistemes de la UPO[4] i d’Enric Tello a Catalunya[5]). Aquesta necessitat/disponibilitat de fertilitzants es dispara amb l’esmentat procés d’Haver-hi-Bosch i d’aquí a la intensificació de la mal anomenada revolució verda que conforma el sistema agroalimentari que tenim en l’actualitat. Eustaquio Segrelles. Font: Wikimedia Commons.

Em dedico a la regeneració de sòls que han estat degradats després de dècades d’impactes derivats de les pràctiques de la revolució verda. En zones de cultius de secà de la península és habitual trobar-nos  amb sòls amb uns percentatges de matèria orgànica que no arriben a l’1%. Són sòls morts, on els cicles de fertilitat del sòl estan trencats i, encara més, els nivells de diferents contaminants són molt elevats. En el moment en què a aquests sòls els lleves la seva dosi de fertilitzant de síntesi, el rendiment productiu cau de manera abrupta. Dins del procés de regeneració, utilitzem les tècniques més avançades del coneixement científic que disposem: abonaments verds, biofertilizantes, cultius de microbiologia, BRF, introducció de diferents seqüències d’animals en pasturatges rotacionales regeneratius… Els processos de recuperació de la fertilitat dels sòls són molt lents i en moltes ocasions es poden necessitar  fins a 4-5 anys per  aconseguir percentatges del 2-3% de matèria orgànica (contingut mínim per a recuperar certa fertilitat en un secà mitjà). I això comptant encara amb tractors i maquinària que ens faciliten de manera increïble el treball. Imaginem el que seria tot aquest treball de regeneració sense l’ajuda dels combustibles fòssils.

Hi ha ocasions en les quals mentre fas treball de camp, et dóna per pensar en els milers d’hectàrees que t’envolten i que estan sent encara conreades amb químics, en el treball tan immens i el temps que serà necessari invertir per a recuperar en un grau mínim la seva fertilitat. En que un augment dels preus dels fertilitzants ens pot posar contra les cordes, com ja està passant en molts llocs del planeta. En aquests moments, són moltes les preguntes que t’assalten i per a les quals no tens resposta. Com fertilitzarem sense químics superfícies tan grans? Com produirem les 20 #Tm/Ha de compostos que necessita un camp de cultiu mitjà? D’on sortiran totes aquestes restes orgàniques? Ens podem arriscar a basar tota la nostra reposició de la fertilitat en un procés tan pobre des d’un punt de vista termodinàmic com el compostatge de restes vegetals? És possible fertilitzar grans territoris sense la intervenció animal? Encara que tinguéssim maquinària, el repte seria colossal, però si ens veiem abocats a una menor disponibilitat de combustible, som conscients del que suposa només el treball d’implicar i escampar aquestes 20 #Tm sense tractors, sense tracció animal, per als gairebé 20 milions d’hectàrees que es conreen en la península? Quantes persones a les ciutats estarien disposades a fer aquests treballs? Quantes estarien avui preparades físicament per a aguantar la collita manual durant 6 hores al dia al juliol a Castella? Qui farà aquests treballs? Podem realment triar el tipus d’alimentació que volem tenir, sense aquesta ingent quantitat d’energia que ens aporten les fòssils, o la dieta vindrà determinada per les característiques dels nostres territoris i els recursos que siguem capaços de sostenir en els mateixos sense esquimarlos? Les circumstàncies derivades de l’esgotament dels combustibles fòssils i les dificultats de l’adaptació a les condicions climàtiques que imposa l’escalfament global, ens obligaran a re-territorializar el nostre sistema agroalimentari. I per a això, és necessari planificar la transició agroecològica d’aquests milions d’hectàrees i poder superar les dificultats tècniques que això suposa. Es tracta d’un repte enorme al qual com a societat ens veurem enfrontats. Les cadenes llargues de producció, distribució i consum basades en la disponibilitat de combustibles fòssils barats ens permeten viure una ficció que segurament  no podrem  mantenir molt en el temps. Ens urgeix passar ràpidament a l’acció i construir models agroalimentaris locals viables, mentre tinguem energia disponible per a realitzar aquesta transició. (https://www.15-15-15.org/webzine/2023/05/12/transitar-hacia-modelos-alimentarios-agroecologicos-basados-en-el-territorio/)

Transitar hacia modelos alimentarios agroecológicos basados en el territorio

https://www.ela.eus/es/noticias/ela-publica-un-documento-con-propuestas-para-una-transicion-ecologica

Darrera notícia: https://www.ecologistasenaccion.org/mas-de-400-organizaciones-exigen-politicas-de-postcrecimiento-en-la-union-europea