Mirada llarga

Avui volem allunyar-nos del barrim-barram de les eleccions  municipals, posar la mirada llarga cap  la nostra conca i presentar tres estudis que acaben de sortir publicats. Més avall hi trobareu el resum i tots  els enllaços.

  1. Ja està  publicat el treball al que la TAULA va dedicar una jornada al Palau Robert, Un treball sobre les  lliçons apreses al Delta del Llobregat  a rel del temporal Glòria, el gener del 2020. És fruit de l’esforç  d’ Anna Marin , a qui tenim l’honor de comptar en l’equip de la Taula del Llobregat i d’un company seu, en Miquel Sainz.
  2. Tot@s hem sentit parlar de sequera i també de pluges torrencials a Califòrnia. Doncs.. què hi estudien? Quins aspectes interessen? Què es pot fer? En parlem perquè  les relacions són estretes amb l’equip que ho estudia (fins i tot hi ha un català).
  3. Tornem a Terrassa, on  no deixen les paraules només al tinter i  treballen i contrasten amb la realitat a fons, per saber què passa realment. Han publicat de la mà d’ESF una radiografia de la situació pel que fa a l’aplicació del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament, especialment en  les dimensions d’assequibilitat i accés.

Estudi 1: Cartografia de la inundabilitat local al delta del Llobregat durant el temporal Gloria , per Anna Marín Puig i Miquel Sainz de la Maza, publicat a  Documents d’Anàlisi Geogràfica 2023, vol. 69/2 359-384

Hemidelta sud del Llobregat, amb alguns elements de la xarxa de drenatge

Les dificultats de drenatge a l’hemidelta sud del Llobregat s’agreugen durant els temporals marítims per la sobreelevació del nivell del mar i el taponament de les desembocadures. L’objectiu d’aquest estudi és identificar les àrees del marge dret del riu Llobregat més exposades a la inundació. Mitjançant metodologies de teledetecció, es discriminen les àrees de les zones agrícoles i humides inundades durant el temporal Gloria (gener del 2020). Els resultats evidencien una inundabilitat local sense necessitat de riuada que compromet la viabilitat econòmica i les funcions ecològiques de les últimes àrees sense urbanitzar d’aquest delta metropolità. Aquesta situació s’intensifica per un increment en la freqüència dels temporals i la pujada relativa del nivell mitjà del mar induïda per l’escalfament global.

Estudi 2: Gràcies a un tuit d’ en Narcís Prat  hem vist  la semblança dels nostres problemes al voltant de l’aigua amb  els  de  Califòrnia.  Els paisatges de Califòrnia estan modelats pel  desig humà de controlar l’absència o l’abundància d’un recurs natural clau: l’aigua. Així, ja fa més d’un segle, l’aigua del riu Owens es va desviar per promoure el creixement a la ciutat de Los Angeles, el riu Tuolumne va ser embassat per crear l’embassament Hetch Hetchy, subministrant aigua a San Francisco. La complexa xarxa polivalent de preses, embassaments i altres instal·lacions de l’estat forma un dels sistemes de gestió de l’aigua més elaborats dels Estats Units,  que ara està sota estrès ja que el canvi climàtic provoca esdeveniments meteorològics extrems com una sequera prolongada i una precipitació excessiva (….) El treball de recerca i divulgació de Grantham se centra a identificar com es poden incorporar principis ecològics en la gestió de l’aigua. “Una de les coses més importants que podrien fer els legisladors estatals és reconèixer formalment les necessitats ambientals d’aigua”, diu, “però Califòrnia continua prioritzant els usos de consum humà, especialment per a l’agricultura, per sobre de la salut dels ecosistemes”.  Igual que els plans de gestió d’aigües subterrànies recentment implementats a Califòrnia ,  la planificació a nivell de conques hidrogràfiques pot ajudar  a esbrinar com assignar l’aigua de manera sostenible en condicions imprevisibles i variables. Tot l’article, aquí: https://nature.berkeley.edu/breakthroughs/sp23/following-flow

Estudi 3: Avalat  per la Comissió Permanent i pel Plenari de l’OAT és fer una anàlisi de les bonificacions i ajuts com la tarifació social, cànon social de l’ACA, comptadors socials i ajuts d’urgència de Serveis Socials de Terrassa. La radiografia, amb dades principalment fins a l’any 2022, ha permès identificar les fortaleses i les mancances i debilitats que cal millorar per avançar en l’aplicació plena del Dret Humà a l’Aigua i al Sanejament a Terrassa. Aquí l’enllaç a l’estudi i a sota, el vídeo de la presentació:

Estudi aquí: https://www.oat.cat/Oat/wp-content/uploads/2023/05/Analisi-de-la-garantia-del-Dret-Huma-a-lAigua-i-al-Sanejament-a-Terrassa-1.pdf

Spread the love
Aquesta entrada ha esta publicada en Agricultura, Aigua pública i democràtica, Aigua subterrània, Aqüífers, Delta Llobregat, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Economia social i solidària, Eines, Emergència Climàtica, ESF Enginyeria Sense fFonteres, Estudis, FEHM (Freshwater Ecology, Formació, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, OAT, Rescloses, Sequera, Sistemes Naturals, Terrassa, Xerrades. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.