https://www.elcritic.cat/reportatges/el-fosc-mercat-de-les-materies-primeres-131513
Antonio Cerrillo, ben documentat com sempre, promet aquesta interessant xerrada:
També pot ser d’interès aquesta guia, amb una visió de què fer amb l’aviació:
GUIa Ecologistes en acció
La televisió pública es va fer ressò fa poc de les propostes de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. El Telenotícies Migdia de dijous 12 va difondre un reportatge signat per les periodistes Berta Solanas i Cori Calero, que han explicat que “a Gavà, el Prat o la Colònia Güell, entre d’altres, estan projectats desenes de milers de pisos que topen amb el rebuig dels veïns i amb la necessitat de conservar zones verdes per fer front a la crisi climàtica.” Aquí podeu veure el vídeo
TAMBÉ, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet s’ha adreçat al Govern de la Generalitat, a través de la Direcció General d’Ordenació del Territori i Urbanisme, per demanar que la moratòria urbanística prevista en el PDU de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar inclogui també els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
El PDU preveu la revisió del planejament de 41 municipis de la costa de Catalunya, però cap dels de l’Àrea Metropolitana, com si els municipis metropolitans no fossin els més amenaçats de tot el litoral per plans urbanístics agressius. Aquesta exclusió és conseqüència del repartiment de competències entre la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana, però no té sentit que siguin precisament els municipis metropolitans els que quedin exclosos del PDU, que preveu millores derivades –entre altres factors– del progrés normatiu dels darrers anys en matèria de protecció territorial, sostenibilitat o riscos naturals.
Per tant, la seixantena d’entitats i col·lectius adherits a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet han demanat que s’incloguin en la moratòria urbanística d’un any prevista en el PDU els municipis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, el Prat, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Badalona i Montgat. Amb l’objectiu d’explicar aquestes reivindicacions al Govern de Catalunya, aquesta setmana els representants de la plataforma s’han reunit amb el director general d’Ordenació del Territori i Urbanisme, a qui han lliurat un document amb les propostes de les entitats adherides.
A més de la inclusió dels municipis metropolitans en la moratòria, SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet ha demanat la tramitació urgent del Pla Territorial Sectorial d’Infraestructura verda/connectors ecològics; la revisió de la legislació d’avaluació ambiental estratègica i de plans i programes, perquè incloguin l’avaluació de l’impacte dels gasos d’efecte hivernacle; la reforma de la Llei d’urbanisme de Catalunya i la implicació de l’Incasol en la protecció dels espais agraris i forestals. (Foto: Gavà. D’Àlex Recolons [ACN])
L’Agència Catalana de l’Aigua després de tot el procés participatiu (549 propostes, moltes acceptades, altres en avaluació i algunes rebutjades), donará resposta en directe a cada proposta generada a l’entorn dels rius a Catalunya i, concretament pel que fa al Llobregat ha generat aquests sis documents que ens podem descarregar:
Ara bé: a Catalunya no tenim Departament de Medi Ambient i per tant, l’Agència Catalana de l’Aigua, l’ACA , depèn del Departament de Territori i Sostenibilitat, cosa que impossibilita més el seu bon fer. Perquè la nostra impresió és que tota la feina tan bona que fan els tècnics i científics i savis que treballen a l’ACA amb un molt alt nivell de coneixement, que tots els estudis i anàlisis que allà es fan sobre les mil i una circumstàncies que afecten l’aigua anirien molt millor si els criteris científics passessin pel davant dels polítics. Perquè els polítics, fins ara i siguin del color que siguin, només fan cas a la actitud il·lògica d’intentar mantenir el creixement infinit en un planeta que té límits, acostant-nos cada vegada més a aquest vertiginós xoc de trens a càmera lenta que estem començant a viure.
Fem una crida a que els criteris científics pasin per davant dels polítics!
També hi ha uns videos per tematiques amb les propostes inicials de l’ACA: https://participa.gencat.cat/processes/tercercicleaigua/f/2663/
Per poder ampliar l’aeroport del Prat i poder allargar la pista en zones d’alt valor ecològic, AENA va haver de prometre que convertiria dos parkings existents en zona verda. Tres anys després, AENA no ho ha fet encara i el ciment domina on no hauria de fer-ho! De fet, el febrer de l’any passat la Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra Espanya per permetre que l’ampliació de l’aeroport del Prat afectés espais protegits de la xarxa natura 2000. Mireu el minut 4:54 d’aquest vídeo:
Activistes convocats per Ecologistes en Acció hem pintat en lletres de colors gegants, de 12 metres de llarg per 8 d’ample, ‘P IL·LEGAL’ en uns d’aquests pàrquings construïts irregularment a tocar de l’espai natural protegit del Remolar-Filipines. Entre aquests activistes, membres de la TAULA DEL LLOBREGAT hem tingut un paper ben actiu!
“Volem que la pintada es vegi des del cel quan els avions aterrin a l’aeroport i que AENA senti vergonya per la seva manca de responsabilitat mediambiental”, ha assenyalat Jaume Grau, d’Ecologistes en Acció.
“La lògica urbanistica de creixement i d’ocupació del territori s’ha d’aturar. Perdre 1.800 hectàrees agrícoles i forestals per fer més ciment, més formigó, amb la despesa energètica, de materials, la destrucció de connectivitat ecològica, la pèrdua de capacitat de producció d’aliments dels espais agraris tan valuosos que tenim aquí és un suïcidi com a societat” (1)
El desenvolupament sostenible del qual ens parlen pertany al segle passat i ni és viable, ni pot respondre a les necessitats actuals com a societat. La crisi ecològica, climàtica, econòmica i social necessita plans urgents per recuperar espais de vida i, per fer-ho necessitem polítiques i tècniques que assumeixin d’una vegada la realitat que ens envolta i no deixin de mirar a d’alt.
SALVEM EL DELTA DEL LLOBREGAT22 de maig, Dia Mundial de la Biodiversitat 
El Delta del Llobregat és un espai natural i agrari al mig de la gran metròpoli de Barcelona. L’especulació urbanística, les macroinfraestructures i la contaminació amenacen els seus valors naturals.
És hora de dir prou
! Defensem el nostre entorn natural i les zones agràries productives. Necessitem els serveis de la natura i necessitem produir aliments de proximitat, en l’actual context de crisi climàtica, energètica i de biodiversitat.
Caminada 
guiada des de 
Sant Boi fins a la reserva natural 
del Remolar-Filipines.
Coneixerem les problemàtiques 
de l’espai natural i agrari
Acció directa reivindicativa 
Dinar col·lectiu
, compartint el que cadascú porti
Activitat gratuïta. Inscripció obligatòria a: https://framaforms.org/
Recordeu de portar 
calçat còmode, 
aigua, 
menjar i protecció solar
.
Punt de sortida: https://goo.gl/maps/
Més informació a: [email protected] o al tel. 622.203.340
d’aquesta activitat. 
als teus amics i contactes!Si hi ha espais on el principi de precaució té un valor substantiu son, sense dubte, als espais socials. Sota aquest principi treballem, fem denúncies i propostes a la planificació que des d’organismes locals o de país es fan. Casos de denúncia com els de la Plataforma de Defensa de l’Ebre amb la lluita per l’arribada de sediments al delta o per l’espoliació que es vol fer amb els transvasaments o la denúncia del Grup de Defensa del Ter, per mantenir els cabals ecològics al riu o la nostra i més propera per recuperar el Llobregat en tots els seus aspectes relacionals, cabals, contaminacions, vida.
I a la conca:
Evolució historica de la contaminació al Llobregat
Emili Huguet i Ramia
I sí. Després de la presa de consciència per totes les parts, comencem a planificar la recuperació integral del riu Llobregat perquè ha cobrat visibilitat pública l’estat del riu i on ens aboquem, el que s’ha fet bé o malament, ja sigui amb l’ús directe de les seves aigües (l’abastament urbà, l’agricultura, la indústria, etc.) o indirectes, com el turisme massiu envaint espais de reproducció natural que vam assenyalar la setmana passada o com l’urbanisme especulatiu que invadeix les planes d’inundació que des d’aquestes línies apuntem. L’aplicació del principi de precaució posa l’èmfasi en dir-nos que no dibuixem sobre pàgines en blanc, que no estem sols al planeta que habitem i que als nostres actes, la naturalesa sempre ens respon.
Partint del principi de precaució, les companyes de Martorell Viu vam presentar al·legacions al PDU de Vies Blaves i aprofitem per recordar i donar veu en aquest cas, a l’apartat 2 de les reflexions aportades a la Planificació i que com ells “Esperem que aquesta vegada el PDU sigui capaç d’endreçar el desgavell”.
Les terres abocades per pujar el nivell al marge dret del riu Anoia (2018) des del Pàrquing del Vapor fins a la desembocadura (sense autorització del ACA) desplaçaran les riuades capa l’altre costat que es per on preveu el PDU que passi la Via Blava.
140 m3/s l’aigua va pujar fins al parabrises d’aquest cotxe. La riuada va ser nocturna i dos cotxes nous, van fer la barqueta i van ser arrossegats fins al Pont del Diable”
Any 2000. Edifici construït en zona abans inundable.
A sota del pont de l’Anoia l’aigua puja 4,8 metres i arriba fins a Ponfusa. Inunda la horta de Can Carreras , el pàrking del Vapor i part de la illa de Santacana.
Massa sovint les alertes ciutadanes es veuen ignorades en la pràctica pels nous “desarrollismes” que, ara si, donen per superat el segle passat, però continua dominant reciclar sobre reduir i re usar. I és aquesta “petita” realitat quotidiana la que ens diu que sota noves disfresses de “sostenibilismes i resiliències” velles pràctiques continuen cobrant vida en les relacions que tenim amb la nostra conca.
Com en l’apunt que aquí extraiem del treball de Martorell Viu, no dubteu en fer-nos coneixedors de les vostres mogudes. Totes les experiències, les pròpies i d’altres si som compartides ens fan més fortes a la conca on cada gota compta.
Si hi ha espais on el principi de precaució té un valor substantiu son, sense dubte, als espais socials.
Un projecte inèdit al sud d’Europa, Així es presenta el projecte de Vies Blaves al Llobregat. Un projecte que rep 4,5 milions d’euros dels Plans de Sostenibilitat Turística de Destinació.
I ens va preocupar i molt, per l’objectiu ja vell i repetit de l’economia de l’oci i del turisme com a motor econòmic. I ens preocupa perquè en el fons, els temes de renaturalització del Llobregat siguin l’attrezzo. Un riu sobreexplotat, que fa segles que ens entrega el que pot i al que ens acostem de nou per tornar a posar en perill el poquet que li resta de vida amb una promoció turística que profunditza en el monocultiu econòmic del país i que pot acabar amb la poca biodiversitat ecosistèmica que ha pogut (per mitjans propis) recuperar.
“2.2. ESTRATÈGIA DEL PRODUCTE
“La traça del camí proposat al present PDU Vies Blaves intenta apartar-se el mínim possible del riu i garantir les característiques morfològiques del camí. El PDU també incorpora les portes i connexions amb els pobles de les conques fluvials.”
“El PDU VBB preveu, en la fase d’aprovació inicial, delimitar la traça per on passarà el camí i el lloc on s’ubicaran les portes d’accés i, en conseqüència, qualificar urbanísticament el sòl, que podrà donar lloc a expropiacions. Aquesta delimitació de la traça –en una franja d’aproximadament 8 metres d’amplada– serà definitiva…” Algú pot arribar a pensar que posar un camí que “intenta apartar-se el mínim possible del riu…” ha d’afavorir el desenvolupament del ecosistema, del retorn de la vida natural al Llobregat?
I ens preocupa que aquesta mirada de “projecte inèdit al sud d’Europa”, afegeixi que “Les Vies Blaves discorreran per una de les àrees més dinàmiques d’Europa. Aplega 58 municipis de set comarques, amb una població de més de 400.000 habitants. Cal tenir present, però, que un total de 5,2 milions de persones, el 70% dels catalans, hi viu o es troba a menys de mitja hora de distància”. I No sumen aqui el degoteix de turisme forani. Per les experiències que totes tenim en espais del mateix significant, us podeu imaginar el que pot acumular de persones, “las romerias” que es poden donar en cap de setmana?
Al procés participatiu i des de l’espai de la Secció de Biodiversitat i Medi Natural es posava de manifest que: “L’informe conté consideracions relatives a la biodiversitat territorial, el patrimoni natural i la permeabilitat ecològica. En primer lloc, s’assenyala que per mantenir la funció connectora que els plans territorials atorguen als cursos fluvials de l’àmbit caldrà preveure mesures per evitar la fragmentació, prevenir els impactes negatius d’una elevada freqüentació, evitar l’obertura de nous trams i noves passeres que travessin el riu i preservar indrets tranquils per a la fauna.
Proposta Via Blava
L’informe recomana allunyar els itineraris turístics de les zones fluvials atès que són ecosistemes que concentren una elevada biodiversitat de fauna, flora i hàbitats sensibles a la pertorbació lligada a la freqüentació. Es presenta com a exemple negatiu el cas de les activitats dels camins oberts a la llera del riu Besòs.”
Tot i compartir l’expressat des de Biodiversitat i Medi Natural, tenim poca confiança que les directrius que s’assenyalen tinguin l’espai predominant que mereixen les actuacions a realitzar. No obstant això, estarem amatents al desenvolupament d’aquesta primera fase d’implementació a l’Anoia, així com anirem abordant altres aspectes ja assenyalats en el procés de participació, que al nostre entendre, han sigut subestimats en la redacció del projecte com la protecció de l’ecosistema, la diversitat economica, els aspectes de cabals ecològics, les planes d’inundació i els reflexos de canvi climàtic que afecten a la nostra conca.
Comentari: Narcís Prat “Això te molt mal aspecte, molta gent prop del riu, res de bó per la Biodiversitat. L’itinerari hauria d’star el més lluny del riu possible…”
Comentari: Ava Hervieu “Hi ha com un fenomem de moda amb aixo de “reconectar-se als rius” i de fer les infraestructures necessaries per que molta gent en tingui acces. El cas es presenta tambe pel riu Têt i demana molt dialeg entre actors publics: el que condueix el projecte de via blava amb el que vol restaurar la morfologia i el bon funcionament del riu. Aquests dos mons / aquestes dues visions per un mateix territori han de parlar junts. No hi ha necesariament incompatiblitat pero crear una via es crear un ùs del riu i cal estudiar de forma global tots els impactes. Si la via esta massa a prop del riu, compromet el seu equilibri. Cal coneixer be els habitats, l’evolucio morfologica del riu, per proposar una via viable.”
Els runams del Bages són un dels problemes mediambientals més grans del nostre país: afecten la salut del Llobregat i el Cardener, i, a més a més, salinitzen, encareixen i ens resten aigua, en aquests moments més necessària que mai.
Fa poc vam fer una reunió online tot de gent d’àmbits i col·lectius diferents, tots amb el convenciment que l’administració no aborda la gestió dels runams d’una manera coherent, malgrat els contenciosos, les condemnes penals i els expedients de la UE. El canvi climàtic fa que la resolució d’aquest tema de país sigui MOLT urgent.
Ens vam adonar que ens calia compartir informació i abordar el problema de manera coordinada i conjunta. Per tant, vam acordar com a primer pas crear una llista de correu col·laborativa amb totes les persones interessades.
Ens ajudes a difondre la llista? Vols formar-ne part?
Doncs, si us plau, inscriu-te aquí: https://forms.gle/beyxqdm57C7ToPJA8
Autor: Jordi Badia
Un incansable ànec visita ciutats i pobles i, una altra empresa per a la gestió pública de l’aigua es posa en marxa i agafa embranzida. Un acord d’ajuntaments per sumar sinergies i afrontar la recuperació de l’aigua com a bé comú, com a servei públic donem vida a Onaigua. 
Fa sis anys que a Osona el Grup de Defensa del Ter va objectivar i prioritzar i definir que entre les seves tasques ecosistèmiques s’havia d’incloure promoure i participar en moviments socials per possibilitar models de gestió de l’aigua urbana que superes el marc del pensament economicista.
El 20 d’abril a Torelló, la plataforma “Volem l’aigua neta, clara i nostra” i després de sis anys d’història i, d’històries, llençava el manifest: “Benvinguda Aigua Pública”. El motiu, naixía d’Onaigua, la nova empresa pública de gestió integral de l’aigua a la comarca.
“Des de la ciutadania volem seguir desinflant el globus de la gestió privada i desitgem que
aquest impuls que avui agafa la gestió pública a Osona 
s’estengui a poc a poc a tota la comarca. Ja que arreu on hi ha una implicació real i pública dels ajuntaments en la gestió de l’aigua ha estat sinònim de millores i bona qualitat del servei. El pas cap un model de gestió pública de l’aigua ha de suposar major control i millores en els criteris socials i tarifaris”.
Des de que varem començar a caminar com a plataforma l’any 2016 la gestió pública de l’aigua a tota la Vall del Ges ha estat un dels principals objectius a perseguir i encara que llavors semblava lluny, avui ja és una realitat.
Però també les administracions que hi participen d’Onaigua, (Torelló, Balenyà, Sant Julià de Vilatorta, Sant Vicenç de Torelló, El Brull i Sobremunt), amb donat la benvinguda a la nova empresa que s’encarregarà del subministrament en baixa, del clavegueram i del drenatge urbà del Consell Comarcal d’Osona. 
“ Tots els alcaldes i representants comarcals han posat en valor el fet que un servei tan essencial com l’aigua es pugui passar a gestionar amb criteris de servei públic: “Estem molt convençuts d’aquesta aposta, tenim ganes d’iniciar aquest model i demostrar els avantatges de la gestió pública de l’aigua”, explicava Marçal Ortuño, l’alcalde de Torelló”'(1)
(1) https://www.sostenible.cat/noticia/onaigua-lempresa-publica-de-laigua-del-consell-comarcal-dosona-inicia-la-distribucio-de
Davant la crisi multidimensional que s’acosta s’imposa deixar enrere la il·lusió del creixement, repartir radicalment la riquesa, articular respostes col·lectives i desmilitaritzar ments i societats. Necessitem sortir amb urgència del capitalisme, necessitem DECRÉIXER!! A Research & Degrowth (@R_Degrowth) fan propostes per redreçar l’actual insostenible creixement econòmic i la crisi mediambiental, combinant solucions a la multi-crisi i introduint la nostra funció en aquest repte: 
@stopjjoo: “Nosaltres proposem una esmena a la totalitat. El monocultiu del turisme i de l’economia dels macroesdeveniments tan sols agreujarà la situació delicada del Pirineu”
Cal aturar aquests plans que no són mobilitat sostenible! Només repeteixen la mateixa història de sempre: més carreteres i poc ferrocarril. Més contaminació, més soroll per Martorell i Abrera i les infraestructures de ferrocarril previstes aturades o desprogramades. El Pla Director d’Infraestructures acabat d’aprovar ha quedat obsolet, ja no serveix.
De la mà de Les Agulles-Ecologistes en Acció del Baix Llobregat i Garraf, interessantíssima xerrada del geòleg Jorge Guillén, el passat 9 de març 2022 a Gavà,, sobre les conseqüències de l’emergència climàtica a la costa i les platges del delta del Llobregat.
https://ctxt.es/es/20220401/Firmas/39348/#.YlKim1gLn0d.whatsapp
