Marques d’aigua, ICL, UE

DES DE LA TAULA DEL LLOBREGAT FELICITEM  L’EQUIP GAMA de la UB (grup d’investigació que lidera el projecte) QUE HA FET POSSIBLE AQUESTA NOVA EINA DE CIÈNCIA CIUTADANA I US ANIMEM A FER-LA SERVIR: A la recerca de les petjades d’aigua’, una iniciativa destinada a la recollida de marques d’inundacions històriques per tot el territori: 

           Aquí teniu  l’enllaç : https://aigua.blog.gencat.cat/2022/03/22/a-la-recerca-de-les-petjades-daigua-una-iniciativa-destinada-a-la-recollida-de-marques-dinundacions-historiques-per-a-tot-el-territori/

Modificació del PDU de la mineria:

Ahir es va publicar l’ ANUNCI d’informació pública de l’aprovació inicial de la modificació puntual del PDU de l’activitat minera al Bages que afecta els termes municipals de Súria, Cardona, Sallent i Balsareny   https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=923765   En aquesta adreça hi ha l’enllaç a tots els documents https://tauler.seu.cat/pagDetall.do?idEdicte=351457&idens=1

Aquesta modificació puntual pretén “Seguir fent”encara que  allò que es deia que es faria no es faci i que una mentida vagi seguida d’una altra mentida i  que els fets vagin demostrant la incoherència de tot plegat:  recordem: tancament prematur del Cogulló, parada temporal de l’activitat a l’empresa Innovyn que ha provocat l’escurçament de la vida útil del runam  del Fusteret, manca de capacitat de l’actual col·lector de salmorres i  endarreriment de les obres del  nou col·lector que ara es preveu que no  entrarà en funcionament fins a principis del 2025.   Per altra part,   en aquests dos anys  es generaran uns 5,6 Mt de sal de rebuig, segons ICL i l’ACA.

La modificació d’aqust PDU té dos objectius:  Un, trobar l’espai per l’acopi temporal de la sal de procés derivada de l’escenari actual i d’eventuals  períodes de sequera i Dos, poder posar plaques solars a la cara sud del runam del  Cogulló

Però això no és tot el que passa : La titular del jutjat penal 1 de Manresa ha ordenat fa poc   a ICL que presenti un pla “ampliat” de recuperació ambiental  i de retirada del runam salí al descobert sobre els terrenys no permeabilitzats  en les zones de Cabanases, Fusteret, Súria, Botjosa,  Cogulló i Sallent,  amb un calendari dels treballs detallat.  Ja vam deixar clara la nostra postura aquí: https://taulallobregat.org/passar-larada-davant-dels-bous/ i presentarem al·legacions! Més informació en algun diari: per exemple, aquí: https://www.elnacional.cat/ca/societat/iberpotash-ampliar-pla-retirada-runam-sali-suria-sallent_731601_102.html 

La UE legisla en contra del mediambient

A vegades denunciem la Comissió Europea perquè està al servei dels lobbies però en molts àmbits ( sobretot agrcultura, medi ambient, aigua i energia) el Parlament europeu i la Comissió encara són pitjors, fan autèntics dibarats

Amb la guerra de Ucrania com a teló de fons, els eurodiputats han debatut l’estratègia “de la granja a la taula”, el component agrícola de la política climàtica de la Comissió i conservadors, liberals, ultradretans  i socialdemocrates han deixat en segon pla els objectius ecològics. Llegiu l’article complet de Mediapart aquí (en francès)

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Accions Judicials, Contaminació, Distribució mail list, GAMMA grup(UB), ICL, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Martorell, Participació, Runams, Sallent, Súria, UE Unió europea | Feu un comentari

Els aqüífers, bé comú de la conca

S’acosten temps difícils: les energies fòsils s’han acabat  o s’estan acabant  i  el canvi climàtic  agreujarà les nostres condicions de vida amb més episodis  extrems : més pluges, més sequeres i els preus dels aliments augmentaran. Més que mai, hem de fer el possible per salvar l’aigua, els rius, per continuar gaudint d’aquest bé comú. Especialment important són els aqüífers.

Val la pena escoltar en Pedro Arrojo, consultor de les Nacions Unides, parlar a Barcelona dels molts valors de l’aigua, explicant que  ” no podem comparar el valor del mínim vital d’aigua que necessitem cadascú per mantenir la vida amb el valor, per exemple, d’omplir d’aigua una piscina”  i afirmant que “l’aigua recurs no pot ser comprada simplement pel capital” . I, després, fent fàcil que entenguem la financiarització de l’aigua i com ens pot afectar.

Aquest és l’enllaç a l’ informe complet que en Pedro Arrojo va presentar a les NNUU: “Informe sobre mercantilización y financiarización del agua”  https://undocs.org/es/A/76/159 i  aquest  enllaç  la versió simplificada  en castellà: https://www.ohchr.org/Documents/Issues/Water/annual-reports/a-76-159-friendly-version-sp.pdf

En un estil més divulgatiu,  als matins de Tv3, entrevistat per la Lídia Heredia:

Tenir cura de l’aigua bé comú vol dir també i d’una manera molt important tenir cura  dels aqüífers, precisament   el tema escollit per al Dia Mundial de l’Aigua 2022  “Groundwater: making the invisible visible” > “Aigües subterrànies: fent visible allò invisible”.  En l’acte organitzat per l’ACA per compartir i posar en comú les diverses mirades al voltant de l’aigua i els reptes que ens planteja el context actual de l’emergència climàtica el proper dia  21 de març a partir de les 18.00 hores , que  serà retransmès en streaming pel canal youtube de l’Agència,  a la Taula rodona  hi participarà la nostra companya    Annelies Broekman, investigadora del grup de recerca d’Aigua i Canvi Global del CREAF i membre de la Taula del Llobregat, per parlar d’Aigua i medi ambient:

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua subterrània, Aqüífers, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Jornades, Mercantilització i Financiarització aigua, Nacions Unides, Xerrades | Feu un comentari

2021-2027 Què farem amb l’aigua?

L’ACA (Agència Catalana de l’Aigua) ha elaborat  i  posat a exposició pública el seu ambiciós programa de treball “Programa de mesures” pel període 2022-2027, amb un pressupost de 2.400 M€ pels cinc anys  (El total del pressupost de la Generalitat per l’any 2020 va ser de 42.000 M€, és a dir, que el pressupost de l’ACA correspondrà aproximadament un 0,80%))

Organitzacions ecologistes, de defensa del territori i altres han presentat al·legacions. La TAULA DEL LLOBREGAT n’hem presentat un petit plec i ens hem adherit al gruix de les encapçalades per Aigua és vida. Aquí  volem fer palès alguns aspectes de visió de conjunt  que trobem a faltar: encara que el programa de mesures és molt elaborat ens sembla que amb aquest pressupost i plantejament  no arriben a implementar les mesures que tindrien un impacte rellevant, sinò que només posen títols a problemes que necessitarien valentia i inversió Aquesta és la nota de premsa que distribuïm

En primer lloc i principal REIVINDIQUEM ELS CONSELLS DE CONCA , especialment el del Llobregat, com a eina de governança que permeti  la participació a la  gestió dels nostres rius. Els Consells de conca,  aprovats pel Parlament i anul·lats el 2011 per la “llei Ómníbus”, són avui dia molt més necessaris  per aconseguir  l’adaptació de la societat a  l’augment de fenòmens extrems deguts al canvi climàtic (inundacions, sequeres) i per promoure el decreixement del consum vers uns  nivells sostenibles pel territori. Cal, pensem, de totes totes, tenir Consells de Conca per poder gestionar la complexitat dels anys que vindran des de la proximitat i amb el territori. I no estem sols: El CUSA (Consell per l’ús sostenible de l’aigua) també els recomana!

En segon lloc creiem que cal que l’ACA , si és que excedeix la seva competència, expressi amb claredat la seva opinió enfront dels DISBARATS EN LA GESTIÓ DELS RUNAMS DEL BAGES. Creiem que si no té una posició valenta en aquest tema, posa en qüestió la seva posició general. Dos exemples:

  • El Pla de  restauració mediambiental presentat per l’empresa i beneit per la Generalitat ha estat rebutjat  totalment pel  jutjat penal nr.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 seguint amb la sentència penal  242/14. No hauria de dir l’ACA que cal  un pla radical de restauració i exigir una fiança proporcional a l’empresa ICL?
  • Amb el poc cabal que porta el Llobregat i la necessitat d’aigua que hi ha a la conurbació barcelonina, no hauria d’haver-se concedit 8 Hm3 d’aigua regenerada a ICL com va concedir l’Expedient: CC2016000177 de l’ACA. Un pronunciament del CUSA ho desestimava totalment.

En tercer lloc , davant la previsió d’augment  d’inundacions,  l’ACA segueix ignorant  els riscos en què viurà molta gent que  ocupa un espai del riu que acabarà per inundar-se tard o d’hora. La principal mesura contra les inundacions ha de ser la planificació territorial i urbanística deixant d’ocupar zones inundables i desocupant i deixant lliures d’edificacions zones actualment construïdes, com recomana el CUSA

L’aigua és massa important per deixar-la en mans d’ interessos privats. Reclamem espais i eines innovadores per tal  que el territori es pugui implicar en la gestió dels canvis necessaris per reduir la nostra vulnerabilitat al canvi global.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Al·legacions, Decreixement, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Inundacions, Participació, Runams | Feu un comentari

El CANVI CLIMÀTIC, INFORMES.

Als mèdia apareixen informes sobre el  Canvi Climàtic. Hem suposat que a vegades generen una mica  d’embolic i volem compartir  els aclariments que hem fet, per si us serveixen.

A nivell mundial:

El Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) va ser creat el 1988 en el marc de l’ONU  per facilitar avaluacions integrals de l’estat dels coneixements científics, tècnics i socioeconòmics sobre el canvi climàtic, les seves causes, possibles repercussions i estratègies de resposta. Des del 1988,  l’IPCC ha preparat cinc informes d’avaluació que consten de diversos volums.  Ara es troba en el seu sisè cicle d’avaluació, que comprèn  tres informes especials i un informe metodològic sobre els inventaris nacionals de gasos d’efecte d’hivernacle. D’aquest  Sisè Informe d’Avaluació (IE6)  ha publicat ja  l’Informe de síntesi  Trobareu més informació en castellà a https://www.ipcc.ch/languages-2/spanish/ . A les conclusions, acabades de publicar dilluns passat, afirma que el canvi de clima induït per la humanitat està causant una disrupció perillosa  i afectant les vides de billions de persones al voltant del món.  La comunitat científica avisa que el món  afrontarà  riscos  múltiples deguts al  clima  durant les properes  dues dècades, especialment al  Mediterrani, que ja suporta  un escalfament de 1.5°C  (per sobre de la mitjana global de 1.1°*C).

Aquí en tenim un resum visual fet pel CREAF:                                    https://www.instagram.com/reel/Capvf3ODvzV/?utm_medium=copy_link

A nivell català

El Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (TICCC) analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura al nostre país, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics. Té la voluntat de màxima cobertura temàtica i de servei als diversos actors. Aquí us podeu baixar l’informe complet.  Tota la informació en aquesta adreça: http://cads.gencat.cat/ca/publicacions/informes-sobre-el-canvi-climatic-a-catalunya/tercer-informe-sobre-el-canvi-climatic-a-catalunya- Aquí també es poden  consultar per separat cadascun dels capítols a través de desplegables.

I sobre els rius, què?

El canvi climàtic produeix, i molt probablement seguirà produint, un augment de la temperatura i de la sequera al nostre país. Si la combinació del canvi climàtic, de les pertorbacions associades (per exemple, inundacions, sequeres, incendis forestals, etc.) i de les modificacions en els altres components que formen part del canvi global (sobretot les variacions de l’ús del sòl, la contaminació i la sobreexplotació dels recursos) continuen com fins ara, és probable que superin la resiliència de molts ecosistemes i n’alterin l’estructura i el funcionament, i això comprometrà els usos que en fem fins ara. Per tant , és molt evident  que , en l’impacte del canvi climàtic  sobre la nostra conca i la nostra gent, influiran, i molt,  les mesures de gestió que s’adoptin.

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Investigació i recerca, IPCC, Sistemes Naturals | Feu un comentari

QUE ELS RIUS SIGUIN RIUS!

Fa poc, en un tuit, una entitat amiga convocava  a “netejar el riu”  i vam xerrar-ho  amb ells, comentant quan antigues ens semblaven aquestes expressions, avui que  es parla de , de re-naturalitzar i de que la humanitat hem  pres un espai a la natura quan no tocava.  I que això de disneyaritzar els nostres rius és un dels  disbarats més gros que hem fet en aquest antropocè amb tants errors.

La maquinària de l’administració sembla que no se n’assabenta i continua amb projectes  bé  expansionistes i ignorants o bé  falsament naturalitzadors.

Volem portar aquí dos casos: El primer és un Manifest de SOS VALLÊS    dirigit a TOTES LES CONQUES  EN GENERAL, perquè el projecte de camins fluvials impulsat pel Consorci Besòs Tordera   no té en compte l’alt impacte ambiental que suposarà la hiperfreqüentació d’aquests camins  i la pèrdua irreversible de biodiversitat i de la seva funció connectora biològica. Us convidem a llegir-lo, a reflexionar-hi i a adherir-vos-hi. Al Llobregat, ho recordareu, tenim el  PROJECTE Vies Blaves_ que, pel que sabem, només  es revifa en un tros a l’Anoia amb 4,5 M€ de la Next Generation donats per la Diputació (passarà per Jorba, Igualada, Vilanova del Camí i La Pobla de Claramunt)  i   només va tenir  una mica d’oposició des de Martorell Viu. En el text teniu els enllaços a aquests documents que comentem i en el manifest  les adreces de SOSVALLÈS. Nosaltres ja ens hi hem adherit!

El segon, que ja vam insinuar en l’entrada de dilluns passat, són   les al·legacions al Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2022-27) que  la TAULA DEL LLOBREGAT estem preparant  amb l’ajuda d’ Aigua és Vida i  d’Ecologistes en acció. Aqui sota us en posem un parell, a veure què us semblen per si us animeu i  voleu donar-nos un cop de mà (encara són un esborrany, res definitiu, tenim temps fins el dia 15):

Comentari de:  Fidela Frutos   Membre de SOS Vallès

Des de SOS Vallès moltes gràcies!

Què us sembla si compartim “les al·legacions al Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya (2022-27) que la TAULA DEL LLOBREGAT estem preparant amb l’ajuda d’ Aigua és Vida i d’Ecologistes en acció” ?????
Ja direu,

Resposta de LA TAULA DEL LLOBREGAT:

I tant, Fidela, Sos Vallès! Quan estiguin  (ehem, ehem… darrera hora…) us les enviem i molt ens sembla que això només és el principi d’una col·laboració fructífera! Salut fluvial!

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Al·legacions, Distribució mail list, Exemples, LLobregat, Martorell viu, Participació, Vies Blaves | 1 comentari

LLOBREGAT FINS EL 2027, PDU MINERIA REFORMAT I SENTÈNCIA

PLA DE GESTIÓ DEL LLOBREGAT

Ha començat la  tramitació PÚBLICA del projecte del Pla de Gestió de la Conca fluvial de Catalunya (PGCFC), publicat  a la pàgina del 3er cicle a l’apartat de Plans i programes de l’ACA. Allà trobareu tant els documents com els enllaços per realitzar les al.legacions que considereu adients fins al 15 de març de 2022 . 

Aquí tenim el video de presentació de l’ACA

La TAULA DEL LLOBREGAT vam ser presents en el procés participatiu previ, amb  propostes sobre la incorporació del efectes del canvi climàtic en el planejament urbanístic, sobre altres mesures per gestionar l’aigua als runams del Bages i amb l’ afirmació  que milorant la gestió dels boscos tindríem més aigua.                                                                     Ara  n’estem parlant i previsiblement presentarem algunes al·legacions al PLA DE GESTIÓ . Evidentment, us agrairem qualsevol suggeriment, ajuda o aportació a [email protected]

EL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE LA MINERIA DEL BAGES

Acabada de fer:  la tercera modificació del Pla Director Urbanístic de l’activitat minera al Bages, aprovada inicialment  per la  Comissió Territorial d’Urbanisme de la Catalunya Central de 2 de febrer de 2020  que permet inicialment la instal·lació  d’un parc solar al runam del Cogulló i també permet augmentar el runam del Fusteret, (Més informació, per exemple, en aquest article de l’ARA) , modificació que encara no és pública. Aquí sota tenim  el calendari previst, i ja  vam parlar una mica, del “Cogulló Solar Plant“:

UNA JUTGESSA VALENTA

El jutjat penal núm.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 i comunicat el dia 3 de febrer del 2022  a les parts interessades, ha refusat el Pla de recuperació ambiental presentat per l’empresa Iberpotash pels runams del Bages per no oferir garanties d’eficàcia plena.
L’auto dóna un termini d’1 mes a Iberpotash per millorar-lo. En cas que aquest hipotètic segon Pla no fos tampoc aprovat, el jutjat traslladarà el requeriment de l’execució d’un Pla de recuperació ambiental de les aigües salinitzades al departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua. Més informació aquí i a la nostra entrada Nosaltres pensem que  aquest auto és motiu suficient per replantejar el PDU de la mineria!

 

Spread the love
Publicat dins de ACA, Accions Judicials, Al·legacions, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, ICL, LLobregat, Participació, Runams, Sentències | 1 comentari

RESULTATS ENQUESTA: UNA MIRADA AL LLOBREGAT

Ja fa dos anys que  unes quantes persones amb l’escalf  de moltes més, tirem endavant la plataforma TAULA DEL LLOBREGAT i menys d’un any que ens vam fer també presents a Twitter, amb l’acrònim  @DelTaula . Esperem amb aquestes eines  contribuir a fer xarxa, a visibilitzar  les solucions, els problemes, estudis i  visions que hi ha sobre el conjunt de la conca i sobre cadascuna de les seves parts i , sobretot, complir amb el nostre lema central “Promoure la gestió de la conca com a bé comú”

Us animem a que examineu els apartats de la web, per saber qui som el grup promotor i d’on som. Per saber quins són els nostres objectius, què pretenem ( vam treballar mooooolt en definir-los!) i fins i tot el nostre logo, perquè  representa l’esperit de la Taula. També us suggerim que us apunteu a la nostra pàgina  setmanal inscrivint-vos a la web i que ens feu servir per difondre, per parlar i per ajudar o denunciar qualsevol pressió a la conca. I/o ens seguiu a twitter. I si us voleu implicar més, no en dubteu, sereu benvingut@s

Fa gairebé dos mesos  aprofitant que la revista Crític  vol fer un suplement  especifícament de caire ambiental , vam presentar des de LA TAULA DEL LLOBREGAT    una enquesta a Twitter, “Quins són els  conflictes/ reivindicacions mediambientals més greus que afronta la conca del Llobregat actualment?”  que va tenir moltes respostes al twitter i, més encara, vuit respostes en format carta de persones expertes  que  ens transmetien la seva visió del Llobregat. N’hem fet una síntesi gairebé cal·ligràfica que esperem serveixi per discutir-la, per ampliar-les.

PROBLEMES HISTÒRICS

Les terres més fèrtils de la llera del riu al s.XX van ser  ocupades per polígons industrials per aprofitar l’aigua. Des dels anys vuitanta, amb la globalització,  aquestes indústries s’han deslocalitzat  i desaparegut de la vora del riu, però han deixat enterrats molts residus tòxics. que ara són una amenaça latent en la recuperació del riu i s’han de tenir en compte.

Les minicentrals hidràuliques són la gran barrera a les  migracions de peixos i animalons més petits, afavoreixen l’eutrofització o excés de nutrients en moltes parts del riu. Avui dia considerem  que només   són un gran negoci per uns pocs i  també són   culpables de l’erosió de les platges, ja que impedeixen la baixada dels sediments.

Hi ha un tema que aixecarà polseguera però cal  que afrontem . El Llobregat porta poca aigua i en canví ha de fer front a  un excés de regadiu  ( que, a més  a més, està molt mal organitzat). Sense comptar que el canvi climàtic encara ens farà perdre més cabal.

PROBLEMES ACTUALS

Especialment al Baix Llobregat,  encara que també podem patir-ho en poblacions més amunt, un urbanisme especulatiu, la gentrificació i la  massificació de la població  ha causat (amb possibilitats  que augmenti)   la destrucció de corredors biològics, pèrdua de biodiversitat i de sòl agrícola, etc.: De fet, els ecosistemes estan al límit: augmenten les espècies invasores, hi ha  pèrdua d’hàbitat i fragmentació de les zones de vida.

Des de la TAULA  ho hem denunciat repetidament i l’enquesta ens ha posat de manifest que molta gent n’és conscient: la falta de sediments ha portat a  la destrucció del  delta, de la pagesia i de les zones cultivables , fins i tot de les zones humides. Hem alterat profundament la vida del riu.

La salinització -només corregida en part- deguda a les mines de potassa, afegida a la contaminació per aigües residuals d’ origen industrial sobre tot al tram baix: Martorell, Castellbisbal, St. Andreu de la Barca, St Vicens dels Horts, Sant Feliu de Llob.  etc,  s’uneix a la pobre potabilització que es fa a la planta d’Abrera  i obliga els habitants de l’AMB a comprar aigua envasada, amb el conseqüent augment de  residus.

La  gestió privada  de l’aigua   ha portat  a unes pèrdues de valor del sistema de distribució de l’aigua de boca a les ciutats, on tampoc hi ha cap protocol ni programa  de separació o gestió d’aigües grises o negres.

CONCLUSIONS?

Diferents entitats lluiten ( dedicarem una altra entrada a les que coneixem) , fan campanyes, miren de conscienciar la població sobre diferents aspectes: des de més naturalistes a altres d’urbanístics. Creiem, com deia una resposta a la nostra enquesta, que hi ha una manca d’eines de governança, que mostren  un riu expoliat al servei d’interessos econòmics potents.

NOU COMENTARI DE NARCÍS PRAT

Hola
Hauríeu de publicar les metadata de l’enquesta. Quanta gent hja constestat, quin% de respostes té cada problemàtica, si hanintervingut més gent de la part superior, mitjana o baixa etc….

RESPOSTA

Tens raó, Narcís! Una altra vegada ho prepararem així des del principi!

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Enquestes, LLobregat, Participació, Sistemes Naturals | 1 comentari

ZONES HUMIDES

Amb poquíssima aigua a Catalunya i a Espanya

Per si no ho heu vist, el 31 de gener passat TV3 va emetre un informe complet que val la pena mirar amb calma, parlant del  un potent anticicló que tenim a sobre  i  de  l’absència de pluges a la major part de Catalunya.  La sequera ja és forta o molt forta en alguns indrets, i la disponibilitat d’aigua comença a ser preocupant. Més informació aquí  En aquest  article de Marc Font, amb l’assessorament de Carme Llasat, hi trobareu totes les dades

El passat dos de febrer es va celebrar  el dia de les zones humides, MENTRE  AGBAR vol apujar  UN 7,4 % el preu  de l’aigua a Catalunya 

Amb una petita col·laboració de la Taula del Llobregat, el Moviment Europeu de l’Aigua (EWM) ha dedicat la seva pàgina a parlar de la Ricarda en un ARTICLE   molt interessant titulat  “La Ricarda, pájaros de metal?”  dintre de  Día Mundial de los Humedales: ¿Cuál es la situación de los humedales en Europa?  que ens pot ajudar a tot@s a  millorar la nostra visió Aquí en teniu un fragment i a sota l’enllaç a la web de l’EWM:

(…)  El 2 de febrero es el aniversario de la Convención de Ramsar sobre los Humedales, que la Unión Europea y todos sus Estados miembros han firmado.

Los humedales no sólo son reservas de biodiversidad, sino que también son cruciales para la gestión sostenible de los recursos hídricos, tanto en términos de cantidad (recarga de aguas subterráneas) como de calidad (purificación del agua). Mitigan las inundaciones y las tormentas costeras y proporcionan agua en tiempos de sequía, limitando así los efectos del cambio climático.

Sin embargo, los humedales están disminuyendo en todo el mundo debido a las múltiples presiones antropogénicas (ocupación de la tierra y drenaje del suelo por la agricultura intensiva y la urbanización, aumento de la extracción de agua, minería, contaminación). Según la Comisión Europea, dos tercios de los humedales de Europa han desaparecido desde principios del siglo XX. La principal causa de la desaparición de los humedales en Europa es su transformación en terrenos agrícolas; se ha ralentizado en los últimos años, mientras que han aumentado los desarrollos urbanos y turísticos y el desarrollo de infraestructuras de transporte en lugar de los humedales. (…)

¿Qué pasa con los humedales en Europa?

Las Directivas de Hábitats y Aves y la Directiva Marco del Agua son los principales instrumentos legislativos que protegen los humedales en Europa. Se supone que la red “Natura 2000” y la integración de los humedales en los planes de gestión de las cuencas hidrográficas ayudarán a garantizar su futura conservación. Sin embargo, los humedales siguen desapareciendo en todos los países europeos. El Marais Poitevin (Francia) y la Ricarda (Cataluña) son dos ejemplos de humedales en riesgo de desaparición.

¿La Ricarda: pajaros de metal?

El Delta del Llobregat es un territorio de gran valor para el Baix Llobregat, el Área Metropolitana de Barcelona y Cataluña. Conviven, en un delicado equilibrio, infraestructuras de transporte, industriales, urbanas, así como espacios agrícolas y naturales de alto valor. La Ricarda es una pieza muy importante para el funcionamiento ecológico del delta, un espacio natural de pinares y de humedales habitado por 43 especies incluidas en la directiva de aves protegidas, orquídeas (hasta 23 tipos diferentes), peces y reptiles. Además, esta zona humida tiene una función clave en la regulación hidrològica, como el mantenimiento de aquíferos estratégicos y la laminación de inundaciones.

En el año 94, para gestionar proyectos de desarrollo en esta zona, se estableció un acuerdo entre actores del territorio y la adminsitración llamado Pla Delta. Hoy, la intención de Aena (Aeropuertos Españoles y Navegación Aérea) de ampliar la tercera pista del aeropuerto de El Prat dechace este el consenso y pone en luz la irresponsabilidad de esta empresa: ya en enero 2001 la Comisión Europea emitió un durísimo informe por las graves infracciones y deterioro ambiental que perpetra en el aeropuerto del Prat desde 2006: Donde debía colocar un corredor biológico AENA colocó aparcamientos.

Delta del Llobregat no puede sostener ni un palmo más de ampliaciones de las infraestructuras sin que su viabilidad ecològica y social se vea comprometida de forma irremediable. “Menos aviones, más vida” La sociedad local es muy conciente de la importancia de frenar esta barbàrie y gràcies a un gran esfuerzo de coordinación de unas 300 organizaciones sociales, vecinales y ecologistes se organizó una movilización a la que participaron más de 10 000 personas que acudieron hacia el centro de Barcelona desde toda Cataluña. Por ahora se ha conseguido paralizar el proyecto. El Ayuntamiento de Barcelona presentó hasta cinco alternativas posibles que pasaban por varias posibilidades, desde cambiar la configuración de vuelo a combinar el aeropuerto de El Prat con los de Girona y Reus. No obstante, no hay una opción con coste ambiental cero y es obvio que necesitamos un cambio del modelo económico que sostiene un crecimiento sin límites a expensas de la salud y el futuro de todas nosotras.

Invertir la tendencia

Los actuales proyectos de desarrollo en los humedales siguen centrándose en los intereses económicos a corto plazo en lugar de en los beneficios sociales y medioambientales a largo plazo de la preservación y restauración de los humedales. Reconocer que la compensación de los humedales no es posible ni deseable en la mayoría de los proyectos ayudaría a invertir la tendencia

LLEGIU L’ARTICLE SENCER  I VEGEU LES FOTOS SELECCIONADES A LA WEB DEL EWM:  http://europeanwater.org/es/noticias/notas-de-prensa/1054-dia-mundial-de-los-humedales-cual-es-la-situacion-de-los-humedales-en-europa

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Aigua subterrània, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, EWM European Water Moviment, Exemples, Formació | Feu un comentari

PASSAR L’ARADA DAVANT DELS BOUS

DARRERA  NOTÍCIA !!!

El jutjat penal nr.1 de Manresa, en auto emès el 17.01.2022 i comunicat el dia 3 de febrer del 2022  a les parts interessades, refusa el Pla de recuperació ambiental presentat per l’empresa Iberpotash per no oferir garanties d’eficàcia plena.
L’auto dona un termini d’1 mes a Iberpotash per millorar el Pla de recuperació ambiental. En cas que aquest hipotètic segon Pla no fos tampoc aprovat, el jutjat traslladarà el requeriment de l’execució d’un Pla de recuperació ambiental de les aigües salinitzades al departament de Territori i Sostenibilitat i a l’Agència Catalana de l’Aigua.

La sentència 242/14 del 18.12 2014 va condemnar tres executius d’Iberpotash pel delicte ecològic de salinització de les aigües i a l’empresa a presentar i executar un Pla de recuperació ambiental per restituir la qualitat de les aigües afectades. El Pla presentat per Iberpotash consisteix en una sèrie de captacions de surgències salines, les principals de les quals formen part també del conveni signat el 2015 entre els departaments d’Economia i Empresa i de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i Iberpotash i dels programes de restauració aprovats per les explotacions mineres de Súria i de Sallent-Balsareny. Després d’estudis, de tràmits al jutjat i de l’assessorament tècnic d’un pèrit en hidrogeologia nomenat pel propi jutjat, la jutgessa ha resolt rebutjar el  Pla de recuperació ambiental presentat per Iberpotash per insuficient i perquè no dona resposta plena a l’obligació de retornar les aigües a la qualitat original. D’aquesta manera, la jutgessa atén els arguments del fiscal de medi ambient en el sentit que el Pla de recuperació és insuficient i els del Col·lectiu Ecologista L’Alzina  en què cal complir plenament la disposició executòria de la sentència.

El Cogulló solar plant

Al nostre país  estem acostumats  a passar l’arada davant dels bous,  a invertir l’ordre de les coses  fent més aviat allò que s’hauria hagut de fer més tard; a obrar precipitadament, a excedir-nos,  a precipitar-nos. A vegades  però, ens n’adonem, rectifiquem i amb penes i treballs, sabem trobar un camí millor, fer les coses en ordre, ben fetes.

El Cogulló i els altres runams són una il·legalitat:  No hi haurien de ser, són un disbarat que mostren  la poca força dels nostres governs (estatal i nacional) per posar regles a les multinacionals. ICL ha  estat contaminant i nosaltres, contra tota lògica,   pagant més cara l’aigua i disposant-ne de menys, degut a tot el que ICL ha estalviat.

Una sentència penal obliga ICL -Iberia a  fer-se càrrec del cost econòmic de la recuperació ambiental fins  l’eliminació de la salinitat. (Aquesta és la sentència a què es refereix la nota d’actualitat de més amunt ) Una altra sentència del TSJ de Catalunya obliga a retirar sense excusa l’abocat al Cogulló després de 2008. Fins  ara, els famosos advocats de la multinacional israeliana han aconseguit dilatar l’execució de les sentències fermes  amb excuses de restaurar a base de produir sal vacuum: han fet  volar coloms anomenant-los  Pla Fènix.

Amb els pantalons ben avall, els nostres governs estan permetent que ICL ja no contracti treballadors directament, que agafi més de 10 Hm3  d’aigua del Llobregat, que faci un runam temporal a Súria i que n’ampliï la capacitat… el pacte al que han arribat els nostres governants  i  la poderosíssima ICL se’n diu  PDU de la mineria.

Ara ICL té més gana, no en té prou:  Ja  ha aconseguit que els governs beneeixin la dilatació en el temps del compliment de les sentències i  que en facin  un control lax. Ara vol blanquejar el robatori que fa al nostre país, vol que ens creguem que  practica una mineria  sostenible: Promou  curses, trobades   i concerts dalt del Cogulló i … Taxan! Taxan! Ha inventat… posar  plaques solars al runam de Sallent   i  tapar amb plàstics el runam de Cabanasses. Atenció, però: la  realitat no és la que diuen i voldrien:  el TSJ ha acceptat a tràmit tant la discussió de la  fiança com la revisió del pla de restauració, hi ha sis sentències condemnatòries, La Comissió Europea ha fet un advertiment i l’expedient és a les portes del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Des de ProuSal  voldríem no passar l’arada davant dels bous i per tant, que la demanda que ha fet ICL de revisió del PDU servís  per fer un replanteig de la política  que han seguit les administracions fins ara:

  • Que s’aturin els projectes  del “Cogulló solar plant” i de tapar  la mina de Cabanasses.
  • Que s’obligui l’empresa a deixar una fiança proporcional a la restauració dels runams i s’estableixin clarament les obligacions i els terminis  per a eliminar-los, com recomana l’informe del CUSA.
  • Que s’asseguri el lloc de treball als treballadors actuals si no tenen ocupació a la mina, donant-los feina en la restauració dels runams, així com es plantegi un pla de reconversió industrial de la comarca, coherent amb un desenvolupament equitatiu i sostenible.
  • Que s’estudiï tècnicament d’on treure  l’aigua que es necessita per restaurar els runams sense prendre aigua del Llobregat.

Serviran els 10 M€  demanats en l’esmena al pressupostos presentada per ERC   per passar l’arada com ha de ser, darrere dels bous i per tenir ICL ben lligat?

(Esmena  als Pressupostos de l’Estat ,de 10 M€ , presentada per ERC al Senat, que anirien destinats a la reconversió industrial i social de la comarca, un cop tancada l’activitat minera a Sallent)

Spread the love
Publicat dins de Abocadors, ACA, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Emergència Climàtica, ICL, LLobregat, Plaques solars, ProuSal, Runams, Sallent, Súria | 1 comentari

LLOBREGAT AMUNT, LLOBREGAT AVALL

JJOO Hivern,  fot-li canya a la canya a Olesa, la flora després de l’incendi a Martorell, fosques maniobres (que semblen d’Agbar) i Parc Solar al runam del Cogulló.

Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu

Des de la Taula del Llobregat considerem que Barcelona-Pirineus 2030 és un projecte inviable en un context d’emergència climàtica:  Necessitem aigua i necessitem un país que no estigui trinxat! Totalment d’acord amb   l’excel·lent article que, de la mà de Bernat Lavaquiol , va publicar CRÏTIC el passat 21/10/2021.  i, com denuncia la Plataforma Stop JJOO (#StopJJOO ), creiem que   amagada sota una enquesta a la població, el que ha fet el govern és filtrar propaganda a favor dels Jocs.

OLESA

El proper diumenge 30 de gener el grup Capreolus (Grup de Recerca i Natura d’Olesa de Montserrat), en col·laboració amb l’Ajuntament d’Olesa de Montserrat, l’ADF d’Olesa de Montserrat i l’Associació ANDA d’Abrera, realitzarà una plantada popular oberta a la ciutadania a la vora del riu Llobregat. L’acció s’emmarca dins del projecte “Fot-li canya a la canya!”.

La canya (Arundo donax) és una espècie exòtica invasora molt competitiva, perjudicial pel nostre ecosistema i de difícil eliminació. Impedeix el desenvolupament de la vegetació autòctona lligada a l’ecosistema fluvial i provoca una disminució important de la biodiversitat.

El projecte “Fot-li canya a la canya!” pretén afavorir la restauració del bosc de ribera al pas del Llobregat per Olesa de Montserrat. Després d’una primera fase del projecte iniciada l’any 2020 en què el grup Capreolus (secció del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà) va intentar impedir el rebrot de la canya fent una sèrie de trepitjades populars a l’Areny del Molí, ara s’inicia la segona fase.

Aquest any es comencen les actuacions que han de permetre restaurar el bosc de ribera de l’Areny del Molí. Un cop desbrossada una amplia zona de dens canyar, s’ha estès una nova capa de terra superficial i es realitzarà la plantada d’una trentena d’àlbers (Populus alba) de mida mitjana. Aquests arbres de creixement ràpid i propis del bosc de ribera formaran una coberta arbòria que hauria d’evitar que la canya torni a ocupar la zona.

Aquest projecte promogut per Capreolus es podrà realitzar gràcies a l’acondicionament previ de l’espai per part del departament de Medi Ambient de l’ajuntament d’Olesa de Montserrat, la donació dels arbres per part de l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA) i la predisposició de l’ADF a realitzar els regs de manteniment de la plantació.

La plantada està oberta a la participació ciutadana. A les 10h es sortirà des de davant del cementiri vell (C/ Oblicua) i s’anirà pel camí del riu fins a la zona de la repoblació, a la resclosa de l’Areny del Molí.

Cal portar aigua, roba i calçat adequat i, si se’n disposa, guants de jardineria i eines per plantar (aixades o pales). Recordeu que, com a qualsevol activitat col·lectiva, també és necessari portar  mascareta i mantenir la distància entre els participants.

RECUPERACIÓ  a MARTORELL

El juliol de 2021 un incendi va cremar la serra de les Torretes a Martorell, i en aquests moments la vegetació s’està recuperant. L’amic Alfred Bellés  farà de guia en una sortida matinal   d’uns 5 quilòmetres de recorregut amb un desnivell positiu de 220 metres el proper 30 de gener. Més informació aquí.

FOSQUES MANIOBRES  al voltant de l’aigua

Seems like @Agbar   is using dirty tactics to throw mud at Mayor @AdaColau for opening the door to public paricipation in water seevice delivery. (https://twitter.com/jordihoney/status/1484264420901625857?s=20)

La denúncia és de l’Asociación Transparencia y Calidad Democrática, creada el 28/04/2017 (quedeu-vos amb aquesta data). He investigat qui hi ha darrera i he trobat vinculacions amb una coneguda multinacional… i… 4 dies abans que es creés l’associació es va aprovar el Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona. És a dir, que aquesta associació es va crear expressament per  boicotejar el Reglament de Participació. (https://twitter.com/DianaFT88/status/1484236407367471120)

el “COGULLÓ SOLAR PLANT”  als Runams del Bages

Sentències autonòmiques, estatals i europees obliguen a fer un pla de restauració dels runams i retirar-los. El món al revés: en comptes de retirar-los, ICL  vol fer una planta d’energia solar al runam del Cogulló de Sallent  i  tapar el runam de Cabanasses a Súria

NOU COMENTARI DE JOSEP BOVER: Bon dia.
Un cop més són molt interessants aquests articles publicats i no sé si tenen prou ressò, tema plaques, runam de Cabanasses, etc…
Desconec a qui arriben o no aquests articles, però el que està clar és que d’alguna manera haurien d’arribar a tota la societat.
Ara els ha agafat la dèria de no malgastar recursos en el tema de treure els runams, excusa barata, per enganyar tothom i no treure res.
Si es treuen ja no s’hi ha de pensar més , sinó anar fotent padassos ens els menjarem sempre més.
Salut

NOU COMENTARI DE SONIA GIMÉNEZ GUZMÁN: Bona feina de recollida de causes i fets del territori. Moltes gràcies!!

Spread the love
Publicat dins de Capreolus, Distribució mail list, Excursions, Exemples, ICL, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Olesa, Participació, Pirineus, ProuSal, Runams, Sallent, Sistemes Naturals, Súria | 3 comentaris