Tal com preveu l’Oficina del Canvi Climàtic, A Catalunya cada vegada plourà al camps i a la ciutat de manera més intensa a vegades però en menys quantitat total. En aquest escenari, doncs, serà important gestionar les inundacions ( n’hem parlat des de la Taula, especialment amb la commemoració dels 50 anys de la riuada del 71 a Martorell) i també ens cal pensar què farem amb l’aigua de pluja. Sobre aquest tema hem rebut i tenim moltes idees però no cap de definitiva ni per aconsellar. Rebeu, doncs, les nostres propostes per tal de discutir-les i millorar-les.
Cal augmentar la separació entre aigües negres i aigües de pluja. La no existència d’aquesta separació als edificis i a la xarxa urbana fa que en episodis violents de pluja (que es repetiran cada vegada més) les conduccions del clavegueram sobreeixin les depuradores i contaminin el mar amb aigües fecals. Vegeu al twitter del passat 5 d’agost un vídeo del pont del petroli, a Badalona
I que els rius que hem intentat protegir i que tan necessaris ens són, rebin, de cop, alguns lixiviats de les indústries fa es que perdi la major part del sentit de tanta protecció. Aquí posem un vídeo realitzat pels company@s de ProuSal gravat el 16/ 9/ 21:
Comentari Autor: Correu electrònic: [email protected]
Les aigües de pluja dels carrers van plenes de cigarretes i altres deixalles.
Gràcies. Eva, pel teu comentari. Ens sembla que per això a la major part de sistemes la primera aigua que es recull no es guarda i va a la estació depuradora.
Pedro Arrojo, entrevistat per Herrera el 5 d’agost passat, entre altres coses, afirma que davant la disminució de cabal dels nostres rius (d’un 25% a un 40%) prevista amb el canvi climàtic ni serveix fer transvassaments ni construir més embassaments, i que un problema greu són el milió de pous il·legals que hi ha a Espanya.
En la darrera sessió del Consell per a l’Ús Sostenible de l’Aigua (CUSA), Ecologistes en Acció ha reclamat, en forma de vot particular, la necessitat d’ampliar sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) i xarxes separatives, així com un impuls normatiu específic per a l’aprofitament d’aigües pluvials.(més informació a (https://www.ecologistasenaccion.org/205828/)
A la Taula del Llobregat creiem que les solucions de caire social són més importants i decisives que les petites aportacions que podem fer cadascun de nosaltres. Que tot@s funcionariem millor si els poders públics procuressin l’interès general i no afavorissin als que ja tenen molt i volen més. Ara bé, donada la greu situació de sequera que patim i aquest canvi climàtic que marcarà la nostra vida, a més a més de sumar-nos a la demanda de mesures que ho afavoreixin, ens preguntem: COM PODEM ESTALVIAR AIGUA A CASA?
El tema és molt simple: recollir l’aigua de pluja, emmagatzemar-la i poder-la fer servir per usos que no necessiten de l’aigua potable. Ens farà falta, doncs, conduir la major part de l’aigua de pluja que cau a la nostra teulada per canalons a uns bidons, dipòsits o similar per després poder-la fer servir. Elements molt importants són els filtres i/o decantadors que eviten que l’aigua- especialment de la primera pluja si fa temps que no plou- entri als dipòsits individuals o comunitaris.
AQUAESPAÑA, amb la col·laboració de bons amic@s de la TAULA, va fer aquesta “GUIA TÉCNICA DE APROVECHAMIENTO DE AGUAS PLUVIALES EN EDIFICIOS” el 2011, i la va revisar el 2016 . Us la recomanem i aquí la podeu baixar en pdf.
Coópolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona, ha organitzat un cicle online de xerrades ” De les comunitats energètiques a les comunitats de recursos” de 90 minuts de durada, els dimarts de cada setmana. Desafortunadament pel tema que ens ocupa, la sessió sobre Comunitats Hídriques es va fer el passat 14 de juliol i es va centrar en explicar l’exemple de la Comunitat Hídrica de Sants de la mà de les seves impulsores, i va obrir un espai d’intercanvi. El dia 22 de setembre la sessió serà sobre Comunitats Energètiques i recollirà els exemples de Comunitats Energètiques a la ciutat de Barcelona com a casos paradigmàtics. Més informació a https://www.bcn.coop/agenda/comunitats-energetiques-recursos/ Ens diuen que ESF està preparant una guia amb el material de les jornades, a la que podrem accedir aviat.
Altre tema és què fer i què fem amb l’aigua que plou sobre les ciutats i que va a les depuradores i les sobrepassa, als rius i els fa sortir de mare.. en parlarem un altre dia.
Comentari de Ava Hervieu:
Bon dia,
Recuperar les aigües pluvials per fer-les servir dins dels edificis és virtuós. En zones urbanes, una altra via que em sembla molt interessant és, en comptes de muntar infraestructures subterrànies (molt sovint cares i amb problemes de manteniment, ja que no es veuen des de fora) com hem fet fins ara per fer “desaparèixer de la vista” el problema de l’aigua, repensar l’ordenació dels espais públics per afavorir la restitució de l’aigua al sòl, en zones vegetalitzades, més baixes que la zona que produeix aigües pluvials per així poder conduir-hi l’aigua per gravetat.
Ara la política de l’aigua a França incitiva aquesta gestió, i cada cop hi ha més exemples de realització. Últimament, es parla molt dels patis “oasis” de les escoles, que són més frescos i pedagògics que els patis tradicionals.
Aquesta manera de gestionar les aigües pluvials té beneficis respecte a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic amb la reducció de la calor per illes de vegetació al mig del mineral, i també participa en el recarregament amb aigua de les capes freàtiques.
Comentari de [email protected]: Gràcies, Ava. Farem una entrada propera sobre la recollida d’aigua urbana i tindrem molt en compte les teves observacions.
Les onades de calor de juny i juliol han escalfat el Mediterrani. L’aigua està per sobre els 25 °C en tota la seva superfície i fins i tot supera els 31 °C en algunes boies d’Itàlia. Una olla a pressió que revifa el caos d’Ibèria , enmarcada en un singular passadís: Serralada Cantàbrica-Pirineus-Atles. https://antonioaretxabala.blogspot.com/2020/01/el-nacimiento-del-delta-del-ebro-y-como.html)
Aquestes onades de calor augmenten i retroalimenten els processos que causen el canvi climàtic i els seus efectes, com els que produeix sobre l’aigua. A casa nostra, la disponibilitat d’aigua no només és baixa i irregular sinó que, a més, va baixant de forma consistent. Si l’any 2008, durant la pitjor sequera dels darrers 70 anys, la situació va arribar a extrems crítics, no saber encarar la problemàtica que tenim al davant podria arribar a cronificar els escenaris de la sequera.
Davant d’aquest escenari, (vegeu https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/mapa.html ) , l’ACA ha declarat l’alerta hidrològica , que implica limitacions com la reducció d’aigua per a reg agrícola (25%), per a usos ramaders (10%), per a usos industrials (5%), per a usos recreatius que impliquin reg (30%) i altres usos recreatius (5%). També limitacions particulars per a determinats usos urbans que han d’acomplir tots els municipis com les limitacions en el reg de jardins i zones verdes, entre d’altres. També es defineix una xifra per al consum global d’aigua per abastament a un màxim de 250 litres per habitant i dia. (https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/430342/laca-declara-lalerta-hidrologica-capcalera-del-ter-llobregat-mitja-lanoia-gaia)
Amic@s, fem tard: El costum dels polítics d’aprovar mesures de curta durada unit a la seva debilitat enfront dels interessos econòmics ens porta a afrontar la situació actual amb unes mancances estructurals que ens provocaran ferides que duraran molts anys, potser sempre.
En l’àmbit domèstic no s’ha estimulat i subvencionat ni la recollida d’aigua de pluja de les teulades ni la reutilització casolana de les aigües grises. En l’agrcultura ni existeix un reg eficient ni s’ha fet l’estudi i plantació d’espècies resilients adequades al nostre clima. Ara bé, la indústria s’emporta la pitjor part: Els grans aqüífers del nostre país estan contaminats per purins i en aquest moment ja hi ha uns quants pobles que no poden fer servir l’aigua corrent per beure o cuinar. I hem assistit a la vergonyant concessió de gairebé 7 hm3 d’aigua ( a més les concessions que ja tenia) a la indústria que salinitza el Llobregat, quan les dues dessalinitzadores treballant gairebé a ple rendiment, només han produit 31 hm3 des del febrer al juny d’aquest any (https://taulallobregat.org/omissio-al-llobregat/)
Comentari de Narcís Prat Fornells:
Hauríeu de fer sempre la divisió entre Conques Internes (on l’ACA té totes les competències i domina el ús domèstic) i la conca de l’Ebre (on la CHE és la que dona les concessions i el’ús prioritari és el regadiu). També per xarxes, no és el mateix el consorci Costa-Brava, que la Xarxa Ter-Llobregat que el CAT. Cada situació té explicacions diferents en funció del que s’ha fet i no s’ha fet. O les necessitats de reg (no és el mateix arbres fruiters que userda o blatdemoro).
El mar Mediterrani està experimentant una onada de calor marina tan brutal aquest juliol, que tindrà uns impactes devastadors en els ecosistemes marins alhora que farà créixer les onades de calor a Catalunya. (https://twitter.com/US_Stormwatch/status/1550967976395845632?s=20&t=_9qNrTZfu0Rpviir99Oa2A)
I l’aigua disponible disminuireix i disminuirà molt més. L’ACA Ho sap i el seu director s’ha trobat amb els alcaldes del Ripollès i d’Osona: https://twitter.com/aigua_cat/status/1551253182197669895?s=20&t=_9qNrTZfu0Rpviir99Oa2A
Què passa després d’un incendi? El CREAF n’ha parlat: https://www.instagram.com/reel/CgSEj2mjNu-/?igshid=YmMyMTA2M2Y%3D
1/6 Una mirada al móvil nos dice que fuera hace 38 grados. Pensar que esa es la temperatura a la que nos vamos a enfrentar al salir de casa a las cinco de la tarde es un error. Estas son las temperaturas extremas que te rodean 👇 Por @Mariano_Zafrahttps://t.co/G3gRjqrwoopic.twitter.com/Ded7n2khw4
DARRERA HORA, CRISI CLIMÀTICA, INCENDI AL BAGES: https://www.ccma.cat/324/cada-cop-mes-hi-haura-mes-focs-a-europa-i-mes-destructius-sobretot-al-mediterrani/noticia/3176043/
L’OAT (Observatori de l’aigua de Terrassa) promou uns valors de l’aigua que es concreten en assumir-la com una responsabilitat pública, com un bé natural essencial i indispensable per a la vida i els seus ecosistemes i com un dret humà que s’ha de garantir a tothom. L’aigua és un recurs compartit amb la natura i n’hem de fer un ús responsable i sostenible, és un recurs escàs i ho serà més en el context de canvi climàtic, i és un bé comú que no pot ser tractat com una mercaderia. Necessitem per a la ciutat una nova cultura de l’aigua construïda sobre aquests valors.
L’OAT va participar a la Fira de Medi Ambient a Vallparadís el 12 de juny de 2022
IMATGE EXTRETA DEL WEB OAT.CAT
El diumenge dia 12 de juny, l’OAT va participar en la Fira de Medi Ambient a Vallparadís, convidat per l’associació ecologista ADENC. Enguany, el lema de la jornada va ser “Recursos hídrics, gotes de vida”, dins de la 31a. Setmana del Medi Ambient de Terrassa, entre el 4 i el 12 de juny.
La Beatriz Escribano, Presidenta de l’OAT, va dinamitzar un Tast d’Aigua. Hi van participar diverses ciutadanes que van haver d’identificar la procedència de quatre tipus d’aigua: aigua osmotitzada, aigua de l’aixeta, aigua de la font i aigua embotellada comercialitzada. He de dir que encertar no és tan senzill com a priori podríem imaginar. El tema del sabor és força subjectiu. Si teniu possibilitat de participar en futurs tasts d’aigua, us recomano que ho feu. És una experiència que fa trencar mites. Cal afegir que l’aigua de l’aixeta és la més controlada de totes les que bevem.
Durant el matí es va fer entrega dels premis del Primer Concurs de Microrelats organitzat per l’OAT, amb la presència de diverses autoritats de la ciutat. Els relats premiats van ser els següents:“La gota d’aigua”: Taïna Martínez Gómez. Premi: Infants de 8 a 10 anys, signat amb el pseudònim Floreta. “Els humans m’han decebut”: Miquel Ferrer Morales, Premi Infants d’11 i 12 anys, signat amb el pseudònim Queque.“La llegenda de la font perduda a Terrassa”: Joan Carné Carrasco, Premi Joves de 13 i 14 anys, signat amb el pseudònim Jhon Stick. L’aigua, la superheroïna: Aron Perez/Irene Dominguez/Emily Yànez, Accèssit, signat amb el pseudònim Nadia Nadim. A les alumnes guanyadores se’ls va fer entrega de dos lots amb una motxilla de TAIGUA i una bossa de roba de l’OAT, ampolles reutilitzables, una tassa, una memòria USB, una carpeta classificadora i un paraigua. Aquest any la participació ha estat limitada a unes poques escoles així que tenim com a repte que vagi augmentant en noves edicions.
A la carpa de l’OAT hi van ser Dones d’Aigua amb l’exposició “Té Gènere l’Aigua?” per a mostrar la importància de l’aigua per a la vida, des d’una visió ecofeminista. L’exposició compta amb 8 plafons a través dels quals es posa en relleu les desigualtats per qüestió de gènere en el tema de les cures, la necessitat d’eliminar els plàstics i es mostra el procés de municipalització de l’aigua a la nostra ciutat. (https://malarrassa.cat/)
Els reptes que afrontem i afrontarem els propers anys són molt grossos i no cal explicar-los ara: des del canvi climàtic global al que ens haurem d’adaptar per sobreviure, passant per l’acabament de la civilització del petroli i un decreixement imparable.
El món ecologista es belluga però és insuficient encara per generar canvis en l’actuació dels governs que segueixen ancorats en les antigues maneres de fer . En la nostra manera de veure, cal buscar complicitats més enllà de l’àmbit activista per generar un discurs tranversal ampli que arrossegui la majoria de la població.
Des de la Taula del Llobregat intentem generar complicitats i aliances dintre la conca, perquè ens sembla que és un espai que té moltes problemàtiques comunes. No sempre ens en sortim, més aviat som un petit país on “cada terra fa sa guerra”. És milloractuar a nivell comarcal, com fan des de la lluita contra la Tèrmica de Cercs o des de SOS Baix Llobregat i l’H, per exemple? O en un tema concret, com Aigua es vida i la lluita per que l’aigua de boca sigui de gestió pública?
Avui, en el nostre ànim de sacsejar les consciències i generar complicitats, us proposem repensar el model urbanístic , no només en ell mateix (perquè l’urbanisme en ell mateix sense repensar la política i els poders no arribarà gaire lluny). Us proposem repensar l’urbanisme per repensar el model de societat on vivim.
No és un tema nou. Ja al 2006 vam conèixer “ Per una nova cultura del territori”
Encara, doncs, per fer bona part del que anunciven el Departament de Territori i Sostenibilitat ja ha preparat la nova Llei del Territori que ens temem no farà cap canvi real i sobre la que , precisament, un informe del CADS (http://cads.gencat.cat/ca/inici) ens alertava que es proposava crear una nova qualificació urbanistica “Sol Edificable Inundable”.
Us recomanem visitar la pàgina https://iermb.uab.cat/ca/revistapapers/n-64-reptes-i-oportunitats-de-la-infraestructura-verda-metropolitana/ i en tot cas, aquí teniu l’enllaç PAPERS_64_web_1 per baixar-vos el núm 64 de la revista “Papers” que fa una aposta clara per la introducció, en el planejament urbanístic i territorial, d’una infraestructura verda multifuncional que permeti proveir la metròpoli d’un seguit de serveis ecosistèmics essencials que millorin la qualitat de vida dels ciutadans i garanteixin el desenvolupament d’una economia més circular i sostenible.
La Xarxa, (http://www.laxarxa.cat/) plataforma multimèdia que proporciona continguts i serveis a més de 200 ràdios, televisions i mitjans en línia locals d’arreu de Catalunya, ha dedicat un programa de l’Espai Públic 2030 al tema Aigua neta i sanejament. Conduit per la periodista Irene Segalés (@irene_segales) han parlat de l’aigua i especialment del Llobregat en Jordi Garcia Petit, Dante Maschio, Àlex Villegas, Florenci Vallès, Mireia Monràs, i Anna Cachón. El podeu veure clicant la imatge:
Aplaudim la iniciativa, encara que haguéssim volgut que mostrés la GREU SITUACIÓ EN QUÈ ES TROBA EL NOSTRE RIU i trobem que oblida, entre altres coses:
Les victòries, però també els greus problemes i contradiccions en que es troba un municipi que municipalitza el servei de l’aigua: https://www.oat.cat/
I especialment, com els poders públics continuen permetent que s’ofegui el Delta, amb plans de construcció a les poques zones verdes que queden, amb una llera del riu sense plans o ampliant l’aeroport : https://sosbaixllobregat.cat/manifest/
@PilarSampColom, directora del @Vida_Verda i Rafa Diez, membre de la Plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet ( @BaixiLh) i de la Taula del Llobregat (@DelTaula) parlen d’emergència climàtica i de febre urbanística.
La plataforma SOS Llobregat considera urgent reconsiderar el model urbanístic davant els nous macroprojectes que amenacen la comarca i el delta. Rafa Díez explica que aquesta nova febre s’uneix a la pressió industrial que suporta el riu i que la manca de sediments provoquen el retrocés de la platja i la pèrdua de vida i biodiversitat: https://www.rtve.es/play/audios/avui-sortim/pressio-urbanistica-ofega-llobregat/6633415/
En Rafa Diez, membre de la Tauladel Llobregat ( @DelTaula) i de la Plataforma SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet ( @BaixiLh) , degut a la premura del temps, ha deixat molts temes només mig apuntats. Volem recordar dues sessions de formació que hem tingut a la Taula del Llobregat
En Francesc Gallart ens va ajudar a ampliar la nostra visió dels fenòmens associats als boscos, la pluja i el riu. Davant l’augment d’episodis extrems, com hem d’actuar? Quin és el perill?
Més ajustat al tema de les platges, en Joaquim Farguell ens mostrava quin és el paper del sediment en una conca fluvial com la del Llobregat i obria interrogants: què fer enfront de les inundacions que vindran? Com ha de ser el nou urbanisme?
I altres enllaços a la nostra web:
Retrocés del Delta: https://taulallobregat.org/retroces-del-delta-del-llobregat/
La trampa del Llobregat: https://taulallobregat.org/la-trampa-del-llobregat/
Canvis al Llobregat: https://taulallobregat.org/canviara-el-llobregat-amb-el-canvi-climatic/
Les 60 entitats i col·lectius locals adherides al manifest de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet. han convocat manifestacions per demanar un nou model de ciutat i per oposar-se als plans urbanístics depredadors dels ajuntaments respectius. Anirem a aquestes manifestacions amb el lema PROU CIMENT, MÉS VIDA. SOS Baix Llobregat, . Vegeu el mapa i la web aquí: https://sosbaixllobregat.cat/mapa-interactiu/
https://sosbaixllobregat.cat/mapa-interactiu/
També us animem a dedicar una estona a mirar i escoltar el vídeo de l’acte ,a Collbató, promogut pel Centre d’Estudis del Baix Llobregat sobre LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA on vam anar alguns de nosaltres.
Introduït per Miquel Solà, alcalde de Collbató, presentat per Genoveva Català, presidenta del CECBLL, qui defensà la cultura com una eina que ens permet ser útils per transformar la societat i moderat per en Rafael Bellido.
El ponent principal ès Antonio Cerrillo, periodista de la Vanguardia, premi nacional de periodisme ambiental 2004, que començà resumint els grans informes de la ONU sobre el canvi climàtic i els compromisos contrets pels estats europeus després de les cimeres de la terra i féu un repas dels grans debats pendents a nivell europeu.
Després van intervenir quatre ponents per relatar experiències fetes al Baix Llobregat: Carles Riba, president del col·lectiu per un nou model energètic i social que parla de les comunitats energètiques. Sílvia Ruiz, de la taula ciutadana pel clima de Begues. Carlos Delgado de Forest Baix de Vallirana que explica una experiència al Baix d’aprofitament de resines i Jordi Fortuny, que centra el marc on actua SOSBLL iLH.