Resum de les propostes
El proppassat 21 d’abril del 2021, en el context de la jornada organitzada per la Taula del Llobregat “el canvi climàtic al Llobregat“, es va desenvolupar un taller on els i les participants podien formular propostes que contribuïssin al procés de participació organitzat des de l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic (OCCC) per a desenvolupar la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic amb horitzó 2030 (ESCACC30).
La Taula del Llobregat va voler contribuir al procés participatiu organitzant una sessió de debat conduïda i dinamitzada de forma autònoma, anomenada “Canviarà el Llobregat amb el canvi climàtic” en l’àmbit del mateix procés de participació de l’ESCACC30.
La jornada proposada es centrava en la situació de la conca del Llobregat i específicament en els impactes del canvi climàtic sobre les dinàmiques hidrològiques, la morfologia fluvial i l’estat dels ecosistemes vinculats al riu. L’objectiu era intercanviar informacions rellevants, incorporant coneixements científics per debatre sobre les diferents perspectives que es generessin i fer un recull de propostes que poguessin ser analitzades i valorades per a la seva inclusió en la nova Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic. El resultat del procés participatiu i les propostes es recolliran en un informe final elaborat per la OCCC de rendició de comptes, on s’explicarà per què i com han estat recollides, incorporades o bé rebutjades.
1.Inici de la jornada
Es va iniciar la jornada comptant amb dues exposicions orientades a suggerir elements reflexius per al posterior debat i elaboració de propostes. La primera, exposada per el Francesc Gallart, professor de Investigació, membre de IDAEA i del CSIC que tractava la relació entre els boscos, el territori i l’aigua, per tal de poder adoptar una visió més integrada dels factors que intervenen en la hidrologia de la conca. En la segona exposició, amb Joaquim Farguell, doctor en Geografia per la Universitat de Barcelona, que ens va explicar el paper del sediment en una conca fluvial com la del Llobregat: l’origen, el tipus i els modes de transport, l’excés de sediment o la seva manca als sistemes fluvials i les seves conseqüències. Podeu veure les dues ponències aquí: https://taulallobregat.org/canviara-el-llobregat-amb-el-canvi-climatic/
2.Desenvolupament del taller
Els participants van ser convidats a treballar en grups de 4-5 persones per tal d’assegurar un debat més a fons i permetre la formulació de propostes. Durant 90’ 3 grups van treballar responent a 3 preguntes:
- Quins impactes del canvi global constitueixen un risc més elevat a la conca?
- Quins punts d’actuació serien prioritaris?
- Podries formular una proposta per a reduir la vulnerabilitat de la conca?
Aquestes preguntes es van centrar sobretot en la hidrologia i gestió de l’aigua, reduint l’abast respecte al procés de l’ESCACC, encara que el debat va incloure també temàtiques com la gestió dels boscos, l’agricultura i les infraestructures.
La metodologia va permetre recollir les aportacions en una pissarra virtual,
3.- Resultats del debat
Tots els grups van formular moltes contribucions i al plenari es va evidenciar que hi havia un alt grau de consens sobre els resultats obtinguts.
A- Quins impactes del canvi global constitueixen un risc més elevat a la conca?
La densificació del bosc atrapa més aigua, de manera que a la vegada, més aigua s’evapora i menys n’acabarà circulant cap al riu. A la vegada, una relativa irregularitat dels cabals, marcada pels episodis extrems (temporals, períodes de sequera perllongats…) Correm el perill, doncs de que la regulació dels embassaments de la conca del Llobregat no pugui recollir aquestes pujades sobtades de pluviometria.
- Increment de la freqüència i intensitat dels episodis climàtics extrems
Els impactes del canvi climàtic agreugen els impactes preexistents, determinats pels usos antròpics a la conca. Per exemple pics de salinitat després d’una precipitació intensa, concentracions de contaminants en cas de disminució de cabals per la sequera…
L’ocupació dels espais fluvials i les planes d’inundació del riu Llobregat amb zones urbanes, polígons industrials i infraestructures de transport constitueixen un gran risc per a tota la conca.
A la part baixa de la conca, el risc més important es determina quan es produeix un esdeveniment plujós intens de llarga durada (uns quants dies) sobre una gran superfície de la conca, com va passar recentment amb el temporal Glòria a la conca del Ter. Cosa que fa pensar en la necessitat d’un nou model d’urbanisme
S’observa que hi haurà una reducció de cabals circulants important per la reducció de les aportacions naturals i l’increment de la freqüència i la intensitat dels episodis de sequera. En ser un riu regulat, en cas de sequera els embassaments alliberaran menys quantitat d’aigua i això pot repercutir en la qualitat (per exemple la salinitat) de l’aigua del riu.
- La contaminació dels aqüífers
Es remarca que la pèrdua de qualitat de les aigües subterrànies determina una reducció de l’aigua disponible per a tots els usos.
- Augment de la salinitat de l’aigua a la conca.
Per l’efecte dels runams salins fruit d’un aprofitament privat –amb un benefici privat- que salinitza l’aigua i per tant, té un impacte social però també envers la flora i la fauna associada al riu.
Es remarca que la presència dels runams determina molts impactes actuals i riscos pel futur; per exemple, els recollidors de lixiviats del runam poden no donar abast en cas de pluges torrencials extremes així com la reducció de cabals augmenta la concentració de la salinitat.
Per altra banda, es valora que pel funcionament de la fàbrica de Sal de Súria (ICL) i, en un futur, pel Pla de Restauració dels runams del Cogulló i del Fusteret, es precisa una quantitat d’aigua que en l’escenari de canvi global repercutirà negativament en els cabals del riu.
Tot plegat dependrà de la gestió futura que es faci del runam i de quin tipus de gestió faci l’empresa, d’acord amb la normativa ambiental, per a no generar més residus.
- Disrupció del sistema fluvial natural
Al Llobregat hi ha molts sistemes artificials que intenten pal·liar les disrupcions del sistema natural, com la recàrrega artificial dels aqüífers, però aquests sistemes no asseguren una reducció de la vulnerabilitat real i hi ha una gran incertesa de la resposta del sistema davant de fenòmens climàtics extrems. Aquestes disrupcions determinen una reducció important dels serveis ecosistèmics.
- Augment dels sediments fins i de les àrees sedimentàries en el tram final del Llobregat.
En cas d’episodis intensos de pluja, és possible que augmenti la concentració de sediments en suspensió. El sòl descobert, en pendent i ben connectat a un cabal fluvial (per exemple els camps de vinya propers al riu Anoia) en un escenari d’augment de les precipitacions intenses, acaben mobilitzant sediments i generant àrees sedimentaries al Baix Llobregat. És a dir, que totes aquestes argiles i llims, si el riu no té prou capacitat per dipositar-les al mar, acaben dipositant-se en el tram fluvial i generant àrees grans de canyís, vegetació que arrela molt bé en aquests dipòsits sedimentaris.
- Reduïda mobilitat de sediments grollers
La presència d’embassament arreu de la conca determina una acumulació de sediments, tan fins com grollers. El paper dels embassaments com a reguladors de cabals i de les avingudes, fa que el riu tingui menys capacitat per transportar sediments, especialment dels grollers. Si disminueix el cabal d’ aigua, té menys tensió al fons, una tensió que mobilitza les partícules riu avall que arriben a les platges. Segons dades dels darrers 20 anys, els tres embassaments del Llobregat redueixen un 20% les puntes de cabals de la desembocadura que redueixen a l’hora un 40% de transport de sediments de fons, el groller. Per tant una reducció petita de cabals, causa una reducció molt major de capacitat de transport de sòlids.
- Alteracions a la morfologia del riu.
La imatge del tram final del Llobregat, dista molt del que un riu hauria de ser. Un riu amb formes, amb dipòsits sedimentaris, un bosc de ribera estructurat. El riu ha esdevingut una obra d’enginyeria sense capacitat de donar resposta a les dinàmiques naturals, com les dinàmiques sedimentàries (relacionat amb els dos punts anteriors). Vegi’s l’estudi: https://nhess.copernicus.org/articles/20/3315/2020/ del que ens n’hem fet ressò a la Taula del Llobregat.
- Increment de la demanda d’aigua
Amb el canvi global les demandes d’aigua per part de tots els sectors augmentarà, i així la disrupció del funcionament del cicle de l’aigua a la conca serà encara més greu. En aquesta línia també es remarca la intrusió d’aigües marines en els aqüífers arran de la línia de la costa, per efecte de la sobre-explotació dels aqüífers.
- Increment d’espècies invasores
Es remarca que la difusió de la canya americana (Arundo Donax) determina una disrupció important per als hàbitats i per a la morfologia fluvial, que també poblen les àrees sedimentàries. L’aigua en ocasions ha de fer incisions per circular i en cas de precipitacions sobtades, la canya tapa ponts i rieres… Però també espècies d’amfibis, peixos… espècies adaptades a les pertorbacions.
Es remarca que amb la reducció dels cabals que circulen al riu, es redueix la mobilitat dels sediments, determinant impactes greus a la línia de costa.
- Pressió urbanística i impermeabilització de sols
Sobretot a la part baixa de la conca hi ha molta pressió urbanística
- La densificació dels boscos a la conca
La manca de gestió forestal comporta que els boscos siguin més densos. Per altra banda, l’abandó de terres de conreu i els canvis en l’estructura agrària, comporten una pèrdua d’estructures de paisatge típiques de mosaic agrari i forestal. Tots dos elements, configuren un paisatge forestal extens pel que fa a superfície i dens i de difícil accés. Això comporta un augment del risc d’incendi forestal de grans dimensions. L’extensió de la superfície forestal i la seva densificació comporta un augment de consum d’aigua per part d’aquests boscos.
- Irresponsabilitat de les empreses en front als riscos del canvi climàtic.
S’observa que no hi ha actualment un sistema adequat per tal de garantir que les responsabilitats estiguin ben identificades i que hi hagi mecanismes per tal de que les empreses puguin compensar els impactes i les vulnerabilitats que determinen amb la seva activitat. El principi de !qui contamina que pagui” no es compleix.
- Manca d’un sistema de governança adequat
Es un risc afegit que la conca no tingui un sistema que integri tots els grups d’interès i que hi ha moltes limitacions per part de la mateixa administració Catalana en tenir plena sobirania de gestió. El Llobregat es una conca complexa i que necessita integrar diferents escales de gestió; per exemple la presencia del port i de l’aeroport fan que tingui un caràcter intra-comunitari en quan a competències sobre l’ús del sòl.
Figura 1. Contribucions del primer grup de treball.
B .-Quins punts d’actuació serien prioritaris?
- S’hauria d’actuar de manera integral a tota la conca per recuperar la seva dinàmica fluvial, natural. Les intervencions que s’acostumen a fer són quirúrgiques i cal pensar en clau de conca i amb actuacions orientades a la recuperació de la seva dinàmica natural. Perquè tu pots fer una actuació en un punt concret, però si no hi ha canvis estructurals i integrals, la degradació d’aquell punt segurament tornarà. És un riu que històricament ha estat molt maltractat, és un dels més antropitzats.
- Petites preses i minicentrals. En alguns rius s’estan retirant les rescloses, que són obsoletes. Al Llobregat és on més rescloses hi ha. Serà interessant veure com la natura recupera la seva dinàmica. Si es fes al Llobregat, seria interessant veure com l’aigua redistribueix aquest sediment i fer un seguiment de la restauració paisatgística. La primera presa es troba a només 150 metres del seu naixement. Els cargols d’Arquímedes no asseguren una restauració fluvial com ha fet evident els estudis de http://www.ub.edu/fem/index.php/ca/
- Depuradora de Manresa, Gairebé la totalitat de l’aigua que surt de la depuradora anirà en un tub exprés a Súria, destinada a la fabricació de sal, segrestant cabals que tornarien al riu, procés acceptat per l’ACA malgrat moltes al·legacions, entre elles la nostra.
- Planta de potabilització d’Abrera, Cal un procés d’electrodiàlisi reversible que extreu més de 150 ™ diàries de sal del riu per garantir el subministrament d’aigua potable.
- Totes les zones del tram baix de la conca colonitzades per espècies invasores, com la canya americana (Arundo Donax)
- Les zones inundables del tram baix, on a més, hi ha projectes d’ocupació de la plana inundable, amb habitatges i equipaments.
- La confluència entre el riu Llobregat i l’Anoia, perquè és una zona molt maltractada i que es troba en un estat de degradació molt elevat, i que cal recuperar la seva dinàmica fluvial natural. Però és extensible a tot el Baix Llobregat.
- La zona deltaica:
- La dinàmica econòmica i social del zona del Delta
- Les vies de comunicació del baix Llobregat (autovia, autopista, AVE, …)
- Les zones d’hort a la llera, on s’agafa l’aigua directament del riu, el Parc Agrari
- Els pous del Delta
- Les zones més antropitzades, sobretot des de Martorell cap avall.
C.- Podries formular una proposta per a reduir la vulnerabilitat de la conca?
- Entendre la conca com una unitat ecològica, que no es pot segmentar en l’anàlisi de les seves vulnerabilitats, i que per tant, la seva de gestió i les propostes de gestió també han de tenir aquesta perspectiva ecològica unitària. Avançar doncs, cap a un model integrat de gestió.
- Superar la gestió / visió de l’aigua com recurs, entenent-la des de la complexitat ecosistèmica.
- Promoure la governança multinivell, lligada a la necessitat de canviar l’enfocament de gestió i que té en compte la multi-funcionalitat de la conca. Aquesta governança hauria d’integrar diferents escales de gestió i a tots els grups d’interès, amb una coordinació eficient i efectiva.
- Reduir la fragmentació de responsabilitats.
Lligat al punt anterior, existeix una fragmentació descoordinada entre les diferents autoritats que gestionen el territori. Per exemple, la línia de costa és competència de l’Estat, L’Agència Catalana de l’Aigua és competent sobre les masses d’aigua, l’Àrea Metropolitana gestiona infraestructures de servei, el Parc Agrari és promogut per a la Diputació ,..
- A la vegada, es valora la necessitat d’identificar responsabilitats en les empreses pel seu impacte sobre la conca i fer una bona rendició de comptes envers la societat. En ocasions ens trobem amb que els plans de restauració son inconsistents, insuficients i sense sistemes d’avaluació ni
- En el cas concret de l’empresa ICL, promoure l’abastiment d’aigua dels seus processos industrials i de tractament de residus amb aigua regenerada i / o de pluja, per tal de poder preservar els cabals del riu Llobregat.
- Recuperar el mosaic d’usos del sòl, especialment el mosaic agroforestal i ampliar les zones de prats i de conreu que puguin ser inundables. En aquest mateix sentit, protegir el parc agrari de la pressió urbana.
- Inundacions (un tema de conca que es percep com local)
S’hauria de redissenyar l’ocupació del territori, ubicant els usos del sòl per tal que tinguin la mínima vulnerabilitat a la inundació. Actualment el 15% del sol edificable a Catalunya es troben en zones inundables, allà s’hi haurien d’instal·lar sistemes que permetin conviure amb el risc, com les alertes primerenques i sistemes de prevenció. Es proposa una moratòria per noves construccions en zona inundable. Les noves construccions comportarien una major artificialització del territori, més impermeabilització i infraestructures, quan es valora que cal anar en sentit invers, augmentant camps de conreu, major sobirania alimentària etc
- En aquest mateix sentit, revisar els projectes urbanístics davant les exigències del canvi climàtic, especialment els projectes anteriors a la declaració d’emergència climàtica i establir noves pautes preventives per a recuperar el funcionament del cicle de l’aigua a la conca. Els projectes que es van aprovar abans del 2009, és a dir, abans de l’emergència climàtica estan desfasats, com per exemple el pla d’àrees residencials estratègiques del Baix Llobregat. S’haurien de suspendre, revisar de manera global tenint en compte el canvi climàtic i sotmetre a participació ciutadana. Son realment una prioritat o responen a interessos especulatius?
- Les inundacions per desembassaments
És un tema per treballar que encara no hem fet gaire cosa. el temporal GLORIA ha posat de manifest la dificultat de la gestió per inundacions.
A la conca del Llobregat hi han 41 municipis que estan afectas i no tenen informació ni estan preparats per aquest risc.
Encara menys la població afectada per aquest risc que de manera inconscient ha ocupat les planes d’inundació. Un altre cosa es l’administració que si te constància del risc però encara no ha fer res al respecte ni diu res.
Altres conques tenen plans d’emergència aprovats (mapes i sirenes bàsicament, però això ja és molt)
- Integrar els estudis d’impacte ambiental
Integrar dins dels estudis d’impacte ambiental de les grans infraestructures, l’afectació pel canvi climàtic i adoptant una visió integrada dels impactes a què es sotmet el territori, un efecte que no es visibilitza amb estudis d’impacte elaborats pels projectes individuals.
- Aportar més coneixement local als plans d’adaptació
Els plans s’han fet a través de consultories ambientals, sense incloure el coneixement de la ciutadania, que, al contrari, és molt necessària per determinar la vulnerabilitat local.
- Integrar més acadèmia i ciència en les decisions polítiques. Avançar estudis que permetin avançar en polítiques a favor del riu i de l’espai fluvial. Cal deixar de pensar en rius com tubs que porten l’aigua i que l’aigua es perd si arriba al mar. Cal revisar els canvis legislatius que afecten el riu, s’ha reduït el domini públic hidràulic, per exemple.
- En aquesta mateixa línia, cal anticipar-se als problemes hidrològics a mitjà i llarg termini i fer propostes proactives a llarg termini.
- Retirar rescloses, és viable. Però si resulta que el llot que s’acumula tenim por que inundi la llera i malmeti la fauna i retirem el llot per portar-lo a un abocador, considerem que és una mesura que no té sentit.
- Recuperar les feixes i fer-ne de noves al Penedès, doncs hi ha camps amb pendent. Abans els camps eren afeixats i més petits. Les finques es van concentrar i es van destruir les feixes. Si es recuperen les feixes, això permetria reduir el transport de sediments fins, que deixarien d’acumular-se al tram baix i reduirien les zones de canyissars amb canya americana.
- Fomentar la gestió forestal als boscos, reduint el risc d’incendi. Que la gestió forestal es faci també orientada a la gestió hidrològica, de manera que els Plans de gestió forestal per a boscos públics i privats, si no ho fan, incorporin l’impacte de la gestió forestal en el sistema hídric i en la disponibilitat d’aigua. Per tant, que es creïn sinèrgies entre la gestió hidrològica i la gestió forestal.
- Obrir un debat social sobre el paper dels embassaments i la seva colmatació. El Foix serà un dels primers embassaments on hi haurà aquest problema. Actualment ja té reduïda la seva capacitat a la meitat. Caldria fer una auditoria ambiental de les petites preses al llarg del Llobregat per veure si actualment tenen sentit o si son prescindibles. Les preses i embassaments alteren molt les dinàmiques fluvials i són una agressió molt important al bon estat ecològic del riu, retenen sediments i impedeixen la mobilitat de la fauna aquàtica. De moment, caldria revisar les condicions de seguretat i revisar els criteris de regulació en cas d’emergència climàtica.
ICL- l’empresa Israeliana que explota les mines ha fet volar coloms amb un pla per engalipar les administracions “Pla Phoenix” que pretén extreure sal i comercialitzar-la i que acapararà aviat 9Hm3/any que -segons el nostre parer- mai s’havia d’haver permès treure d’un Llobregat massa explotat, amb un Canvi Climàtic que ja és aquí. Nous plans: continuar abocant a Súria, desobeint de fet, totes les sentències encara que, de paraula, diguin que els fan cas.
Captura de pantalla de l’informe CARIMED 2020 amb el mapa de la qualitat biològica de 2020 dels rius de la demarcació de Barcelona. El color dels punts representa els rangs de qualitat biològica de l’aigua: Blau: molt bona; verd: bona; groc: mediocre; taronja: dolenta; vermell: pèssima. negre: sense dades. Link: 
La carxofa és una planta que resisteix molt bé la salinitat, aquí tenim una de les raons que ha fet que el seu cultiu creixés al Delta del Llobregat, especialment després de la s
Quasi simultàniament, a Cornellà de Llobregat es va presentar la Plataforma Ribera-Salines, que s’oposa al projecte de construir quasi 2.500 pisos en l’última zona natural que queda en el municipi, al costat del riu.
La PAIC @PCercs es presentarà en el recurs contenciós-administratiu que ha presentat l’empresa Em Spain Waste&Treatment contra l’arxiu del procediment d’autorització ambiental de la incineradora. #Berguedà
Destrucció de paratges naturals a Sant Andreu de la Barca. 
L’estacio de bombeig del principi de la rotonda de Ca n’Amat presenta des de fa molt temps episodis de saturació, provocant episodis de contaminació al Torrent de Can Noguera.
Les declaracions d’emergència climàtica efectuades per Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han d’invalidar el projecte, ja que suposaran un increment considerable d’emissions. Així mateix, les dues lleis de canvi climàtic, d’
18 de juny de 2021, de les 11.30 a les 14.00 La Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ens convida a la sessió “Les àrees marines protegides de la Mediterrània uneixen forces per mitigar i adaptar-se al canvi climàtic”. 
Els científics partien d’una tesi que més tard no es va confirmar. “La hipòtesi que formulàvem és que les infraestructures, les obres civils, la via de l’AVE, les preses, però principalment l’autopista i l’autovia, eren les responsables d’aquest canvi al tram baix del riu Llobregat”, explica Carles Ferrer, professor i investigador de la UPC i un dels tres autors del treball.
Els tres autors de l’estudi —Juan P. Martín Vide, Carles Ferrer i Arnau Prats— apunten a les rescloses com a principal causa del retrocés del delta. Es van construir al llarg del segle XIX amb l’objectiu d’aprofitar l’energia hidràulica. Aquestes infraestructures, conjuntament amb les diverses canalitzacions al tram final del riu, han reduït l’aportació de sediments grollers fins al Prat de Llobregat, que són els que fan avançar el delta. I a aquesta circumstància s’hi suma l’acció de les onades, que ha anat erosionant el terreny que el riu havia guanyat al mar.
El 2004 es va inaugurar el desviament de la desembocadura a 2 km més al sud de l’original, a causa de l’ampliació del Port de Barcelona. La infraestructura, però, no va preveure què passaria amb els sediments. “La nova desembocadura és el doble d’ampla que l’antiga. I això és un problema per al transport de sediments del riu cap a la platja. Quan hi ha una riuada, moment de més transport de sediments, la llera és més ampla i això fa que la velocitat de l’aigua sigui inferior. Per tant, els materials transportats pel riu queden atrapats al fons i n’arriben menys a la costa”. I aquest fet té unes conseqüències: “El que està passant és que aquest fons està augmentant per l’acumulació de sorres que venen d’aigües amunt i que no es dipositen a la costa. I això, a la llarga, pot ser un problema ja que la capacitat hidràulica d’aquesta llera pot disminuir per l’aixecament del fons”, conclou l’investigador de la UPC Arnau Prats.