Una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs
Encara poca gent és conscient de la importància del sòl per a la nostra vida i la vida del planeta tal i com la coneixem ara. Milions de persones trepitgem a diari una Terra que amaga tota una explosió de vida en el seu interior. No és un simple substrat on creixen les plantes o on viuen alguns animals. És un ecosistema complex del qual encara queda molt per descobrir però que hem d’aprendre a cuidar i valorar.
La riquesa del sòl
Els estudis ens diuen que en aquest ecosistema hi poden conviure unes 30.000 espècies de bacteris, un milió i mig de fongs, 6.000 espècies d’algues, 10.000 de protozous i mig milió de nematodes. I que una culleradeta de sòl pot contenir cent milions de bacteris i més d’un milió de fongs (dades extretes del llibre Arrelats a la terra de Francesc Font, publicat per Tigre de Paper). Tots ells formen part de la cadena tròfica que ens permet alimentar-nos i continuar existint.
Un sòl ric, amb una bona quantitat de matèria orgànica, amb processos vius en el seu interior, és capaç de retenir millor l’aigua i ajuda els cultius a afrontar millor èpoques de sequera. Una gestió dels sòls conscient i respectuosa permet que siguin embornals de carboni a través del paper que hi juguen les plantes i els microorganismes del subsòl. Per tant, fer-ne un bon maneig és clau per ajudar a frenar el canvi climàtic, una funció que poca gent coneix i que poca gent té en compte.
Un ecosistema en procés de degradació
Però els sòls del planeta estan patint processos de deteriorament: pressió urbanística, especulació, erosió, compactació, pèrdua de matèria orgànica, salinització i contaminació. De la pressió urbanística i de l’especulació en tenim prou exemples a Catalunya. Espais tan fèrtils com el Delta del Llobregat han patit urbanitzacions i amenaces al llarg de la seva història que no han tingut en compte l’enorme riquesa que representen. I per desgràcia, els runams salins vinculats a l’explotació de les mines del Bages també són un exemple al nostre país de com s’ha menystingut la salut del sòl.
Pel que fa a l’erosió, el càlcul és que en sòls descoberts de la zona mediterrània, es poden perdre entre deu i quinze tones per hectàrea/any. Els sòls sense vegetació ni cap mena d’acotxat vegetal estan exposats sense protecció a l’impacte de la pluja. La força de les gotes trenca les partícules més petites i lleugeres, que acabaran arrossegades per l’aigua omplint de color marró els nostres rius.
El sòl nostre de cada dia
Catalunya i l’Estat espanyol no tenen sòls que puguin aportar molta productivitat agrícola. En el segle passat, l’enginyer aragonès Lucas Mallada ja va posar sobre la taula una dada inquietant: només un 10% dels sòls de l’Estat podien ser considerats com de prou qualitat per al cultiu. Durant aquest segle, probablement aquest percentatge ha disminuït a causa d’una Revolució Verda que no ha tingut en compte la pervivència de la vida del sòl. Les pràctiques agrícoles fomentades la segona meitat del segle XX han estat contaminant i matant aquest preuat ecosistema amb herbicides, plaguicides i llaurades profundes que l’oxiden i no afavoreixen la creació de matèria orgànica (de mitjana a l’1% en terres catalanes).
Com aconseguir revertir aquesta situació i que l’agricultura ens alimenti a nosaltres però alhora conservi i fins i tot regeneri el sòl?
Des de fa dècades, l’agricultura ecològica s’obre pas a Catalunya com una forma alternativa, més respectuosa amb el medi. Tot i així, hi ha moltes persones i col·lectius que entenen que seguir la normativa de la producció eco dictada per Europa no és suficient per poder assegurar un futur a les generacions que vindran. Noves maneres de fer, arribades de països llunyans com Llatinoamèrica o Austràlia, s’estan validant a les nostres terres. L’anomenada agricultura regenerativa encapçala el moviment. L’objectiu és poder aplicar tècniques que posin per davant de tot la millora del sòl, entenent que només així podrem fer front al canvi climàtic i mantenir les produccions.
Des de l’associació L’Era impulsem el reconeixement de la importància del sòl i de l’agricultura que el regenera
L’associació L’Era, Espai de Recursos Agroecològics fa més de 20 anys que acompanya i aplega les persones que aposten per una gestió agrària respectuosa per a tots els éssers vius. Ho fem a través de diferents eines de divulgació com són:
- la revista Agrocultura, especialitzada en agricultura ecològica i agroecologia;
- una oferta de cursos anuals per poder formar pagesos i pageses i també persones aficionades; oferim cursos de diferents orientacions productives com per exemple agricultura ecològica, agricultura regenerativa i autosuficiència;
- un banc de llavors de varietats locals, perquè la biodiversitat també és al camp i també ha d’arribar a la taula;
- activitats de difusió a través de mitjans de comunicació, museus, administracions locals, escoles i un butlletí digital.
Un dels nostres afanys és aportar coneixement sobre les funcions i la importància del sòl als pagesos i pageses, que són els que poden tenir un paper rellevant a l’hora de fer-ne un maneig més respectuós. Però la ciutadania també ha d’estar informada i ha d’aprendre a valorar el que té sota els seus peus: tot un ecosistema desconegut, immensament ric i transcendent per a la vida al planeta.
Per qui vulgui conèixer què fem a L’Era: http://www.associaciolera.org
Aquí la pàgina de la nostra revista: http://www.agrocultura.org
I la pàgina on podreu consultar els nostres cursos: http://botiga.associaciolera.org
Ens podeu seguir a través del nostre canal de Youtube, Instagram, Facebook i Twitter: @associaciolera
El Polígon Barcelonés té doble circuit de clavegueram. Ara bé, ambdós col·lectors estan actualment coonectats al d’aigües residuals i al de pluvials. Tots els col·lectors (inclòs el del barri de Ca n’Amat acaben en una estació de bombeig situada al costat de la primera rotonda de entrada a l’Avinguda de Can N’Amat i el bombament impoulsa l’aigua pel carrer Hostal del pi fins al Sant Ermengol
1) En el context de l’inici de campanya electoral, des de la PAIC volem manifestar i fer palès que som un moviment social transversal i no adherit a cap partit polític.
El grup de treball de Control Social treballa la participació, la transparència i la fiscalització externa de l’empresa municipal. «Hem fet una proposta de web per a Taigua, i hem fet proposta d’indicadors», exposà el portaveu del grup, Paco Rodríguez. Dins d’aquest, hi ha el subgrup de Transparència i Indicadors. Entre d’ altres, ha elaborat el primer esborrany d’un document marc d’indicadors sobre la qualitat de l’aigua. Entre els objectius de futur, explica Martí Rosas, es busquen maneres de relacionar-se amb Taigua.
Sobre els suports al PDU per part de l’hospital de Bellvitge i l’ICO, en realitat donen suport només al clúster biomèdic sense entrar a valorar altres aspectes del PDU, segons els mateixos han declarat.
Barcelona (AMB) pretén posar ordre i aplicar una visió conjunta sobre el tram metropolità del riu, que va des de Martorell fins a la desembocadura situada al Prat de Llobregat. És per això que el *AMB acaba d’obrir la licitació de dos estudis que apliquen aquesta òptica global. Estudis que examinaran a fons la connectivitat ecològica i la biodiversitat i que poden ser el preludi d’un pla director específic del Llobregat que planegi la millora de la zona amb la vista posada a llarg termini. “Els estudis en l’àmbit metropolità del riu Llobregat sempre han estat molt locals”, considera Laura Cid, tècnica d’Urbanisme de l`AMB. Aquests estudis nous “serviran per veure si té sentit elaborar un pla estratègic. Estudiem el que tenim per veure cap on cal anar. Volem donar-li al tram final del Llobregat un marc comú”, afegeix.
lguns d’aquests corredors biològics connecten punts com el parc natural de Collserola o les serres de l`Ordal amb el riu Llobregat. “Volem mirar els punts crítics que impedeixen la connectivitat ecològica per la fragmentació que pateixen”, explica la tècnica de l’ AMB. El Llobregat, durant dècades, ha vist créixer a la seva vora tot tipus d’infraestructures que han minvat la seva capacitat natural. Un exemple d’aquests connectors en perill és el torrent de Can Miano, situat entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat, que vincula el riu amb Collserola. En aquest torrent, un polígon, una carretera i diversos ponts minven el seu potencial.
El llarg temps que l’explotació de potasses porta en aquestes terres fa patent les diverses preocupacions dels pagesos. Per una part, els pagesos que tenen granges de bestiar van ser els més greument afectats en detectar als anys 70 que l’aigua es salinitzava. La majoria finalment van aconseguir aigua pagant ells mateixos la infraestructura per portar -la. Això els ha ocasionat molt estrès i maldecaps a més de diners. Molts d’aquests pagesos estan ara demanant compensació a rel de la sentència ferma del TSJC del 2014 que obliga ICL-Iberpotash a indemnitzar els propietaris afectats. Un pagès comenta però: “Quan tot això va passar jo tenia nens petits, et quedes sense res, m’estava fent la casa aquesta, (…) mare de Déu, això ja no ho pot valorar el perit [que valora les compensacions]”.
Un altre punt on tots estan d’acord es que “ningú vol tancar la mina” ja que genera molts llocs de treball. Ens trobem actualment en un context on molts treballadors han estat acomiadats i molt llocs de feina subcontractats estan en condicions d’alta precarietat. Es possible que els treballadors estiguin veient que l’empresa no compleix les seves promeses, ni laborals, ni ambientals? L’empresa al cap i a la fi te l’obligació de guanyar diners com a objectiu principal. Seria llavors possible una aliança entre els treballadors i els pagesos afectats, per tal de demanar a l’empresa que compleixi les seves obligacions – tant ambientals com laborals?