Enfront de les limitacions de la visió actual, l’Alejandra va defensar la noció de convergència *posthumana (*Braidotti, 2015, 2020) per a analitzar els conflictes sociohídrics, superant la visió antropocèntrica i visibilitzant les interconnexions entre humans, tecnologies i ecosistemes en la crisi hídrica. Aquesta perspectiva facilita una lectura crítica de la governança de l’aigua i de les estructures tècnico-polítiques que perpetuen desigualtats i exclusions, situant-la en la intersecció de tres àmbits clau: el social, l’ambiental i el tecnològic.
El canvi climàtic ens fa anar de corcoll i no sabem ben bé com hi hem de reaccionar. El cicle de l’aigua és el més afectat i de fet estem patint una revolució de la hidrosfera en forma de tifons, huracans, DANA i altres fenòmens cada vegada més freqüents i intensos. De la sequera llarga i intensa del període 2020-2024, hem passat a una tardor del 2024 i una primavera del 2025 amb tempestes i inundacions i a una DANA amb efectes mai vistos al País Valencià. Depèn de a qui preguntis les solucions a aquest trasbals, les respostes poden ser totalment oposades. Si preguntem al “barri tecnològic” ens diran que tot es pot solucionar amb tecnologia i digitalització. Al “barri verd” del costat ens diuen que només valen les solucions basades en la naturalesa i que la tecnologia no és la solució.
En un congrés sobre l’aigua celebrat fa poc a Vic vam poder veure com el barri tecnològic està en forma, ja que més del 90% de les comunicacions eren “pràctiques”. Poques parlaven dels rius com a ecosistemes. El barri tecnològic només veu el riu com un canal, el més important és que no falti aigua per beure i per regar. En el mateix congrés es va donar un premi a la proposta de la interconnexió de xarxes, un tub des de la Jonquera fins a l’Ebre (els transvasaments, vaja). L’aigua com una oportunitat de negoci (elogi de la digitalització).
Si haguéssiu anat a la Cimera de l’Aigua dels del barri del verd, us dirien que l’aigua és un actiu ambiental, que ens calen rius vius. Que calen solucions basades en la naturalesa. Que la tecnologia ens ha portat a l’atzucac actual. Que l’aigua no pot ser un negoci. Que la gestió de l’aigua ha de ser pública.
Podria ser que aquests dos barris s’entenguessin? No, mentre les solucions siguin les de la por. La por de quedar-nos sense aigua de boca. El pànic a la inundació. L’esglai a la desaparició de les platges. L’enuig de no poder anar a esquiar. El culte a la tecnologia del ciment. Com més recurs millor, ens diuen, calen més embassaments i dessaladores i molt especialment la famosa interconnexió de xarxes. És la política del “per si de cas” o de “com més millor”. La política de per què no hem fet el transvasament del Roina o de l’Ebre era el més fàcil?
El model del barri de les tecnologies ha demostrat no ser la solució i ha tingut efectes molt destructius per a la vida a les aigües dolces. Necessitem un model diferent, com el de la sostenibilitat ambiental que prediquen els del barri verd. No ens calen nous recursos, ens cal ser més eficients i diversificar les fonts. I millorar la qualitat de les nostres depuradores tot mantenint un cabal ambiental que asseguri la vida als rius. Més biodiversitat, més aigua de qualitat per a nosaltres. La Directiva Marc de l’Aigua ha posat unes bones bases per la política de sostenibilitat, però és insuficient per calmar la Revolució de la Hidrosfera.( Narcís Prat, professor Emèrit d’Ecologia de la Universitat de Barcelona/ Grup de Recerca F.E.H.M. (Freshwater Ecology, Hydrology and Management). Publicat a https://el9nou.cat/osona-ripolles/opinio/la-gestio-de-laigua-va-per-barris/
L’interès prioritari de la TAULA DEL LLOBREGAT és l’aigua: l’aigua de la conca, del riu, dels aqüífers, l’AIGUA-VIDA. Per això i perquè ens fa vergonya i estem indignats per la manera que el nostre món pretesament civilitzat està afrontant el GENOCIDI DE GAZA. Per això publiquem l’entrevista emesa per TV3 a Pedro Arrojo, relator de les Nacions Unides per l’aigua, bon conegut nostre.
L’encontre de persones i moviments els primers dies de maig a Mont-roig del Camp continua obrint nous escenaris per a la necessària munió de persones i col·lectius de sintetitzar idees, aglutinar forces i dissenyar noves formes d’actuació enfront de les agressions ecosocials del sistema a través dels seus representants.
Al Camp de Tarragona s’han posat en relleu experiències de lluites i noves mirades per a generar noves idees. Una trobada de reflexió, una trobada per a l’acció i, un nou consens per a visualitzar que els problemes són comuns, que cal teixir més els moviments i lligar sortides amb idearis comuns, i per això, hi som totes. compromeses.
“Crear un espai-temps d’alliberament i empoderament, relocalitzar-nos en l’abraçada, el somriure i el puny alçat.
Columnes de gent travessant camps impregnats de farigola, columnes de tractors i cotxes i trobar la comunió entre les lluites per la defensa de la terra i la pagesia en lluita, que la terra és per qui la treballa.
Aquest cap de setmana a Mont-roig del Camp hem fet la Primera Germinació de Revoltes de la Terra, per dir no a la Lotte de la mà de Salvem Mont-roig del Camp. Hem vingut a posar el cos per dir que el Camp no pot continuar sent una Zona de Sacrifici.
Aquesta primera trobada de Revoltes de la terra és una delimitació, un punt de partida de la dinàmica de lluita que tot just avui comença des de la ràbia d’un sistema que ens explota i destrueix el territori, des de l’alegria de caminar per fer possible un futur per a totes, des del coratge de saber-nos plegades en aquest camí”
Visca la terra!
De les xarxes, us deixem un molt interesant posdcat de Critic:
I des de les companyes de Revoltes uns enllaços a reportatges de la trobada de la Directa i el Salto.
En l’actualitat afrontem múltiples crisis amb una complexitat que desborda qualsevol anàlisi parcial. Segur que moltes perspectives són necessàries per a entendre els reptes existents, però la mirada des de l’aigua resulta especialment útil, per ser un component essencial de tots els sistemes, on les dimensions ecològica, social, econòmica i institucional es troben tan imbricades que difícilment poden analitzar-se de forma aïllada. Des d’aquesta mirada integradora emergeixen algunes constatacions, com la deterioració creixent dels ecosistemes i paisatges de l’aigua i amb això la pèrdua de bona part dels serveis que ens aporten, la generalitzada reducció de recursos hídrics pel canvi climàtic, les tensions per unes demandes que no deixen d’augmentar, els problemes per a garantir el proveïment en la quantitat i qualitat necessàries, especialment en petites poblacions i nuclis rurals però que cada vegada afecten més poblacions grans durant sequeres severes, així com unes maneres de concebre la gestió i decisions sobre l’aigua que en molts casos continuen ignorant als sectors socials i ciutadans que no en són beneficiaris directes però sí són potencialment afectats per les decisions que s’adopten.
Un element comú en tals constatacions és l’escassetat hídrica. Si fa algunes dècades la resposta gairebé automàtica des de les administracions públiques i molts sectors socioeconòmics per a superar l’escassetat eren mesures d’oferta com embassaments i transvasaments, avui molts són ja conscients que amb el canvi climàtic aquestes polítiques deixen de tenir sentit. Per a adaptar-nos, necessàriament hem de girar la mirada del costat de la reducció de les demandes a través d’una transició hídrica justa que asseguri la protecció dels sectors més vulnerables i un repartiment de l’aigua socialment just i ambientalment sostenible. Aquest és el tema central del XIII Congrés Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, que amb el lema “Des de l’escassetat cap a la reassignació social i ambiental de l’aigua”, pretén aportar claus conceptuals i operatives per a avançar en el camí de la transició hídrica justa, com a part de la transició ecosocial que necessitem per a abordar els múltiples desafiaments actuals. Nosaltres hi serem!
Entre els objectius que ens vam marcar quan vam constituïr-nos com a TAULA DEL LLOBREGAT vam escriure
Aglutinar els esforços dispersos que ara mateix hi ha a la conca per la defensa i la recuperació del riu i l’espai fluvial.
Promoure l’enxarxament dels actors socials, polítics i econòmics de tota la conca.
Organitzar i recolzar les reivindicacions i iniciatives sòcio-ambientals concretes, col·laborant amb altres moviments ecologistes i socials, també d’ altres territoris vinculats a la conca.
Per això, avui ens fem ressò de la convocatòria del moviment sorgit a Catalunya a semblança dels “Soulèvements de la terre” francesos. Ens fem ressó de la convocatòria de Revoltes de la terra a Mont-roig del Camp, els propers 2, 3 i 4 de maig.
Començarà el divendres 2 a Mont-roig del Camp a mitja tarda i a partir d’aquí donarà pas amb l’acampada. Us hi podreu sumar en qualsevol moment, però us animem a ser-hi de principi a final; tot està entrellaçat, i allò que és més important és la xarxa i la comunitat que es podrà arribar a fer. S’estan perfilant els darrers detalls, serà un cap de setmana en què es vol donar forma i sentit a una nova manera d’entendre la defensa de la terra als Països Catalans, des de l’habitar el territori, esmolar la manera com intervenim i confrontar el desastre.
No cal inscriure’s a res, és una convocatòria oberta. Si teniu qualsevol dubte, poseu-vos en contacte via correu electrònic i us respondran. Caldrà dur material per acampar dos dies i calçat còmode. La trobada serà en un espai lliure de les lògiques de mercat, però que necessita del sosteniment i treball col·lectiu, així que en arribar podreu veure com col·laborar i formar part de les diferents tasques per fer-ho possible, i haureu de portar diners en efectiu per als àpats i similars, que seran amb preu a la voluntat.
Per estar assabentats podeu seguir i difondre el canal de telegram, serà el primer lloc on es publicarà la informació disponible: indicacions, convivència, cartelleria. El canal oficial és aquest: t.me/laterraqueesrevolta
Adjuntem el principi de programació que han començat a difondre, encara que asseguren que hi haurà una programació més detallada per xarxes
Divendres 2 de maig
– Habitem: Mont-roig del Camp, els carrers plens de vida i cultura.
– Acte inaugural: Esmolem les eines col·lectives
– Sopar popular
– Habitem: concerts (aviat revelem els artistes)
Dissabte 3 de maig
– Confrontem: I la pagesia?
– Esmolem: Defensem la terra per defensar la Terra
– Esdevenim comunitat: desfresses i vermut musical
– Dinar popular
– Passem a l’acció: llaurem el futur
– Acte central: Som la Terra que es Revolta
– Sopar popular
– Habitem: concerts (aviat revelem els artistes)
Diumenge 4 de maig
– Esmolem el pensament col·lectiu: (aviat revelem qui hi participarà)
– Ens habitem: taller de danses populars i concert (aviat revelem els artistes)
– Dinar popular i gloses de sobretaula (aviat revelem els artistes)
– Acte final: Esdevenim el futur que volem
Quin model econòmic i social necessitem en un context d’emergència?
El nostre segle XXI està marcat per la suma de diverses crisis: climàtica, energètica, digital, social, de pèrdua de biodiversitat, i, al nostre parer, la conjunció d’aquestes crisis comportarà un col·lapse de la nostra civilització, que donarà peu a una altra societat a la qual la humanitat s’haurà d’adaptar de manera forçada, i tot el que fem en aquest moment per preparar-nos per a aquest món que vindrà ens ajudarà a viure millor els canvis que vindran.
Fins i tot el COL·LEGI D`ENGINYERS INDUSTRIALS DE CATALUNYA, ben poc sospitós d’esquerranisme i que “lidera l’evolució tecnològica per al progrés del món i les persones” va patrocinar fa poc una taula rodona sobre els límits planetaris i el model econòmic amb la participació de Carme Llasat, catedràtica de Física de l’Atmòsfera a la Universitat de Barcelona, Mar Reguant, investigadora ICREA a CSIC-IAE i professora a la Northwestern University i Jeroen Van Den Bergh, professor ICREA a la Universitat Autònoma de Barcelona
La nostra proposta, de la mà de Research&Degrowt , moltes Federacions Locals de la CGT , Sindicat de Llogateres, Attac Catalunya i algunes altres, pretén esbossar una sèrie de línies d’acció d’acord amb els principis de justícia social i ecològica des de l’autogestió i el suport mutu, donar resposta a un problema global d’una manera factible (dins els límits planetaris), justa i desitjable (tant emocionalment com racionalment). Per això es trasllada l’acció, en la majoria dels casos a allò micro en “comunalismes” i/o “eco-regions” “autònomes”, “autosuficients” i “autogestionades”, amb les seves diverses idiosincràsies socials, culturals i ecològiques.
La diada del 23 d’abril, Sant Jordi, tornarà un any més com un dels grans reclams culturals de l’any, amb un desplegament que arreu concentra aglomeracions. Sant Jordi és el dia que més lectors compren alguna novetat literària, i entre els centenars de publicacions que hi ha ens atrevim a fer alguna recomanació de llibres per Sant Jordi 2025.
El rerefons de totes aquestes crisis és l’inexorable xoc amb els límits biofísics d’un planeta que, malgrat la seva exuberància, és finit, i la incapacitat dels poders polítics i econòmics per comprendre que l’estratègia del creixement perpetu no es pot estendre per sempre, ni tan sols durant unes dècades més. Quan l’objectiu de les empreses manufactureres passa del creixement a la supervivència, vol dir que alguna cosa va terriblement malament.
En aquest assaig breu, àgil i fonamentat en anys de recerca, Jaime Palomera desmunta un per un els mites que envolten el mercat de l’habitatge. A partir de casos d’èxit com Viena o Singapur, mostra per què els preus no deixaran de pujar i com només canvis estructurals poden evitar que barris i pobles es converteixin en feus privats al servei d’uns quants privilegiats.
La Geohistoria va molt més enllà de la simple localització dels fets i pretén mostrar-nos que la història de les societats deu moltíssim al seu espai. El major especialista en aquesta discilplina, Christian Grataloup, ens descobreix en aquest assaig documentat i accessible recomanat per Antonio Aretxabala les fascinants relacions que han establert les nostres societats amb el seu entorn i com s’han influenciat mútuament. Per a fer-ho, es recolza en un mini atles i diversos esbossos que ens ajuden en tot moment a situar-nos en el planeta.
En darrer lloc però no menys important, Agrocultura és una revista trimestral dedicada a l’agricultura ecològica, l’agroecologia, l’agricultura regenerativa, la biodinàmica, la permacultura i altres tendències similars. Amb entrevistes, reportatges, articles tècnics i novetats editorials, publicada per l’Associació L’Era
Trump (EEUU) està apujant els aranzels arreu i per xarxes ràdios i televisions ens diuen que TOT serà més difícil , que els preus s’apujaran i que serem més pobres. Des de la nostra petita conca del nostre petit país volem parlar-ne una mica i, com a mínim, donar referències d’altres punts de vista als que creiem cal fer cas.
Un aspecte bàsic: Que Trump posi aranzels no ens ha de fer caure en la trampa i defensar els interessos dels grans oligopolis. Les grans multinacionals són les que, durant dècades, han presentat la política de lliure comerç com una necessitat per al desenvolupament econòmic i la modernització del sector agrícola. . No obstant, la realitat any rere any i dada rere dada s’ha encarregat de demostrar que els Tractats de Lliure Comerç (TLC) i l’eliminació d’aranzels han tingut conseqüències devastadores per a la petita i mitjana agricultura, així com per a l’agricultura familiar. Mentre que les grans corporacions agroindustrials han expandit el seu domini sobre el mercat global, milions de petits agricultors han vist els seus medis de vida destruïts, obligant-los a abandonar les seves terres i les seves maneres de producció. En tots els països, també en el nostre. (Llegiu l’article sencer: https://www.elsaltodiario.com/opinion/javier-guzman-viva-aranceles)
Yanis Varoufakis ha escrit un llibre ( Tecnofeudalismo: El sigiloso sucesor del capitalismo) on afirma que el capitalisme ha mort i el sistema que el substitueix no és millor, però que les dinàmiques tradicionals del capitalisme ja no governen l’economia. El que ha matat a aquest sistema és el propi capital i els canvis tecnològics accelerats de les últimes dues dècades, que, com un virus, han acabat amb el seu hoste. I la guerra dels aranzels constituirà una commoció global que anul·larà l’obra del seu predecessor en posar fi al sistema de Bretton Woods de 1971, que va ser la punta de llança de l’era de la financerització.
Més de setanta entitats socials presenten una iniciativa per salvar el delta del Llobregat
Dimarts passat, 18 de març, es va presentar a Sant Boi de Llobregat, a Can Massallera, la proposta d’un Parc Natural i Agrari del delta del Llobregat. És una iniciativa impulsada per SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, plataforma integrada per més de 70 grups i entitats locals implicats en la defensa del territori, entre els quals associacions i federacions veïnals, la Xarxa per la Sobirania Energètica, Ecologistes en Acció o Unió de Pagesos.
La proposta s’ha presentat després d’un diàleg entre representants de grups de la zona sobre les amenaces, especialment urbanístiques i per a la pagesia local, i després de les lluites guanyades en el passat com l’oposició als projectes Barça Parc o Eurovegas.
La proposta de Parc Natural i Agrari es llença com una eina per protegir la totalitat dels terrenys naturals i agraris del delta del Llobregat i la Vall baixa, així com els connectors ecològics. Uns entorns que pateixen històricament contínues agressions que responen a interessos econòmics i especulatius, sovint amb la complicitat de les administracions públiques.
La iniciativa d’impulsar un Parc Natural i Agrari al delta del Llobregat sorgeix com una proposta constructiva en la cerca d’una solució que pugui aturar aquestes agressions al territori. Des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, plataforma creada l’any 2020 amb la voluntat d’agrupar i enfortir les diferents lluites locals amb una escala comarcal, s’entén que les figures de protecció actuals han estat clarament insuficients i nous macro projectes no paren d’amenaçar el territori. La figura del Parc Natural i Agrari permet blindar el territori davant futurs plans urbanístics a l’empara de la normativa europea Xarxa Natura 2000 per la protecció d’espais naturals.
Actualment, un 60% del delta del Llobregat està urbanitzat. Les entitats impulsores de la iniciativa al·leguen que no es pot perdre ni un pam més d’espais agraris ni d’espais naturals en una àrea metropolitana excessivament densa. La proposta vol protegir el delta per tenir cura dels seus ecosistemes, per millorar la qualitat de vida de les persones que habiten el territori i per avançar cap a l’objectiu de la sobirania alimentària, tot defensant i protegint especialment l’activitat agrària amb criteris de sostenibilitat ecològica i econòmica.
La iniciativa és una invitació a plantar-se, a dir prou a la destrucció del medi natural i el menyspreu per l’activitat agrària al delta de Llobregat. L’objectiu és sumar forces en el plantejament de propostes viables que compatibilitzin la defensa de l’espai natural i de l’activitat agrària.
També ha participat en la sessió Ana de Sousa, advocada i investigadora social, en representació del moviment social Per L’Horta, que ha explicat l’experiència de l’aprovació de la llei de l’Horta a les Corts Valencianes, per primera vegada a través d’una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I també ha fet referència a les dificultats actuals, amb la supressió del Consell de l’Horta per part del govern “popular” de Carlos Mazón.
La jornada ha acabat amb un concert final, del grup de folk Trèvol, que ha generat un ambient festiu i agradable entre les persones i grups que hem estan unint-nos en aquesta proposta.
El cicle de conferències en línia “Veus de l’Aigua”, organitzat en el marc de la Cimera Social de l’Aigua, té l’objectiu de crear un espai comú de reflexió i formació per aprofundir en els reptes ambientals i socials relacionats amb la gestió de l’aigua a Catalunya.
Apostar per les dessaladores crea una falsa impressió de barra lliure d’aigua, però no aborda el consum energètic i les emissions de gasos contaminants que comporten ni tampoc l’estratègia contra la sequera a llarg termini.