El cicle de conferències en línia “Veus de l’Aigua”, organitzat en el marc de la Cimera Social de l’Aigua, té l’objectiu de crear un espai comú de reflexió i formació per aprofundir en els reptes ambientals i socials relacionats amb la gestió de l’aigua a Catalunya.
Apostar per les dessaladores crea una falsa impressió de barra lliure d’aigua, però no aborda el consum energètic i les emissions de gasos contaminants que comporten ni tampoc l’estratègia contra la sequera a llarg termini.
Encara que fa dos dies que ha plogut i ens costa recordar-ho, el canvi climàtic és aquí i tenim i tindrem menys aigua. Aquest és l’enllaç al visor de la sequera de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb el que podem interactuar i que ens permet veure les dades en temps real: https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/estat-actual
Què en penseu? Aquest és l’únic camí? Haurem de seguir aquesta via sempre més? Es tracta d’una visió antropocèntrica o té en compte la salut del conjunt del nostre planeta?
Dues noves dessalinitzadores, més aigua regenerada i noves i modernitzades potabilitzadores són part de l’estratègia per superar el setge de les sequeres
Les reiterades sequeres que ha patit la Catalunya central els últims temps deixen algunes conclusions evidents. La regió de Barcelona i Girona no pot confiar en els recursos naturals que li brinda la imprevisible pluviometria. Els cabals de rius i pous per si sols són incapaços d’oferir prou garanties per sustentar les polítiques hidràuliques. Els senyals d’alarma han estat tan eixordadors els darrers temps que han obligat a fer un gir per adaptar el tipus d’obres, infraestructures i solucions a l’escassetat estructural de recursos i a la crisi climàtica. Per això, les sequeres han estat aquests anys el ressort que ha servit per planificar un aprovisionament menys dependent del cicle natural de pluges. No hi ha hagut més remei.
Els embassaments no s’omplen com abans. Plou i neva poc, i els boscos densos sense gestió minven les infiltracions d’aigua al subsol, per la qual cosa aquesta no s’acumula als embassaments després dels desglaços. Això sembla avui una romàntica pantalla antiga, trencada per les alertes i les restriccions als usos urbans i agraris implantades durant l’emergència.
En aquest context, al rescat acudeixen les dessalinitzadores, mentre cobren un creixent protagonisme les plantes regeneradores d’aigua, autèntiques i confiables noves fàbriques d’aigua potable capaces de reciclar els cabals residuals urbans perquè, després d’un tractament terciari, puguin ser reutilitzats en diversos usos (increment de cabals al Llobregat, serveis de neteja i reg urbà, indústria, injecció en aqüífers…), cosa que permet estalviar aigua potable. Perquè es tracta de guardar-la com una relíquia.
La disponibilitat de l’aigua és tan imprevisible com minvant i això marca el canvi de rumb. Actualment, el 58% de la que consumim en els 23 municipis servits de la primera corona metropolitana procedeix de dessalinitzadores o de l’estació regeneradora del Prat mentre que la resta prové de pous i rius/embassaments. Els recursos convencionals són minoritaris.
Per al futur, serà clau el paper protagonista de les aigües dessalinitzades, opció que ara gravita sobre la dessalinitzadora del Prat i de Blanes (Tordera I). Tot i això, en l’horitzó del 2028-2029 es construirà una nova dessalinitzadora a Blanes (Tordera II) i una altra Cubelles (Foix), amb costos de 290 i 223 milions d’euros respectivament. Totes dues seran licitades per l’empresa pública estatal Acuamed, però seran gestionades i explotades per l’empresa pública de la Generalitat ATL. El resultat final és que les aigües de dessalinització s’incrementaran en més del doble. Es passarà de 80 hm3a entre 175/180 hm3.
El Govern està obligat a planificar la resposta a la falta d’aigua a llarg termini, però alhora no pot perdre de vista la necessitat de modernitzar les infraestructures i equipaments que han quedat obsolets després d’anys de falta d’inversions.
Aquest és el sentit de les obres de condicionament, ampliació de les línies de tractament i modernització dels filtres de carbó actiu a la potabilitzadora de les aigües del Ter a Cardedeu. Les obres no suposen un increment de la capacitat de produir aigua potable, però milloraran la seva qualitat tant en condicions normals com en condicions de sequera, quan els minvants cabals del Ter han de ser depurats de manera especialment afinada. El pressuposat són 120 milions (amb finançament del BEI) i els treballs, que trigaran 48 mesos, han d’estar acabats el desembre del 2028.
Igualment, és molt significativa la construcció del quart i últim tram de la nova conducció que connecta la potabilitzadora del Ter, a Cardedeu, amb el centre de distribució de la Trinitat, a Barcelona. L’actual túnel, de 3 metres de diàmetre, va entrar en servei el 1966 i presenta desenes de fugues en diversos trams del recorregut (a Badalona, Montcada i Reixac i Santa Coloma de Gramenet). En menys de dos anys, quan estigui acabada aquesta obra de 6,5 km (i un pressupost de 34 milions), que transcorre paral·lel al riu Besòs, es podrà valorar quines actuacions es podran emprendre per reparar la foradada canonada antiga. A més, un total de 22 milions seran invertits a la potabilitzadora d’Abrera ( Llobregat) per ampliar la seva capacitat de potabilització i millorar els seus filtres.
El Govern està obligat a treballar a llarg termini, però ha de sincronitzar-se amb accions immediates, ja que els embassaments del Ter i el Llobregat estan només al 33% de la seva capacitat màxima.
En aquesta línia s’inscriuen les obres per reparar les fuites a les xarxes locals (120 milions de subvencions). De fet, ampliar la garantia de subministrament és la gran consigna. El Govern té previst aprofitar fins i tot els recursos dels pous de sondatge que han estat oberts per avaluar la qualitat i la quantitat de l’aigua de les dues noves potabilitzadores públiques previstes a Montcada i Bon Pastor, al Besòs. En aquestes zones s’han perforat uns pous que podrien ser útils aquest mateix any, molt abans que es converteixin en plantes potabilitzadores definitives.
Mentrestant, Aigües de Barcelona preveu multiplicar per tres la producció d’aigua a la potabilitzadora del Besòs ( Trinitat) gràcies a les avançades tècniques de tractament d’aigua, com la ultrafiltració i l’osmosi inversa; això suposarà una aportació d’aigua del 15% del consum a la regió metropolitana. Alhora, s’intensificarà el tractament dels cinc pous Estrella de Sant Feliu de Llobregat, que s’integraran com una única potabilitzadora, per tractar fins a 1.000 l/s.
La regeneració de les aigües és l’altre pilar de la nova cultura de l’aigua. El 2023 es van produir a Catalunya més de 83 hm3d’aigua regenerada; i en els propers cinc anys es preveu que aquesta xifra arribi als 120 hm3/any; això suposarà que un 20% de les aigües grises es regenerin i es reaprofitaran per a usos ambientals, agrícoles, industrials, lúdics i municipals. El 2025 es preveu que entrin en servei l’estació de regeneració de Sant Feliu de Llobregat (5,5 milions); i el 2027 s’activaran les estacions de Mataró (6 milions), Figueres (4 milions) i Reus (8 milions). I en l’horitzó 2030 ha de fer-se el gran salt, amb l’estació del Besòs (260 milions), on s’haurà de reciclar tota l’aigua residual de la depuradora del Besòs (que ara va al mar) i bombar-la riu amunt per potabilitzar-la.
Ens apropem a un període intens de lluites i debats ciutadans per aturar projectes territorials agressius al Baix Llobregat i l’Hospitalet. Amb aquest missatge volem posar-vos al dia de les accions i propostes dels grups, entitats i persones adherits a SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet: perquè en tingueu coneixement, perquè us hi impliqueu si voleu i perquè estigueu informats quan es convoquin actes i mobilitzacions. Son aquests:
– Presentació de requeriments de moratòria dels projectes urbanístics amb risc d’inundabilitat, vista l’experiència de la dana al País Valencià. Impulsades pels grups locals en lluita contra projectes urbanístics agressius o especulatius, coordinats des d’Ecologistes en Acció. Hi ha prevista una roda de premsa de presentació de la campanya dimarts vinent, dia 4 de març, a Gavà.
–
Presentació pública d’una proposta de Parc Natural i Agrari del Delta del Llobregat, el proper 18 de març, a les 18 h, a Sant Boi de Llobregat. L’acte es farà a Can Massallera (carrer Mallorca, 30), i acabarà amb un concert del grup Trèvol, de folk metropolità, a les 19.30 h. No us ho perdeu!
– Cadena humana des de Castelldefels fins a Gavà, el 5 d’abril vinent, per la C-245, des de les 11 a les 13 h, per unir tots els veïns i veïnes en contra del Pla de Ponent, que es carregaria l’últim connector ecològic entre la muntanya i el delta.
– Vigilància del projecte d’ampliació de l’aeroport del Prat. El Govern de la Generalitat ha anunciat que “en les pròximes setmanes” es farà pública la proposta de la comissió tècnica que se n’encarrega. Preveiem que no serà acceptable des del nostre punt de vista. Qui porta el pes d’aquest tema és la gent de Ni un pam de terra i de Zeroport.
– Petició de compareixença de SOS Baix davant la Comissió de Territori i Habitatge del Parlament de Catalunya per explicar les reivindicacions i propostes dels grups i entitats adherits. S’ha fet la petició als grups parlamentaris d’Esquerra, Comuns i CUP i, de moment, ja hem rebut la resposta afirmativa d’Esquerra i CUP.
– També estem pendents que la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ens convoqui a la reunió de constitució de les comissions de la Taula dels espais oberts del Delta del Llobregat.
– A tot això s’hi sumarà la presentació d’al·legacions al projecte de Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), quan el Consell Metropolità l’aprovi inicialment per segona vegada (no abans del 25 de març), després de modificar-lo a partir de les aportacions presentades arran de la primera aprovació inicial.
També…
NO PODEM DEIXAR DE FELICITAR L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, QUE HA ESTRENAT NOU LOCAL
En plena campanya de requeriments contra plans urbanístics amb risc d’inundabilitat, el dissabte 22 de febrer va tenir lloc una acció a Martorell, en protesta pel PUM en un indret on la ciutadania recorda com va ser inundat en anteriors ocasions.
En la mateixa setmana ha tingut lloc l’assemblea de la plataforma Aturem el Pla de Ponent (Garraf), clau davant la pressió de l’Ajuntament de Gavà i el seu soci Kronos per iniciar de forma imminent la construcció del Pla de Ponent.
Una vintena d’entitats i col·lectius, entre les quals Ecologistes en Acció de Catalunya, donen suport als propers actes i convoquem la premsa el dia 4 de març a Gavà per anunciar noves accions contra l’urbanisme en zones amb risc d’inundabilitat.
Seguim requerint una moratòria en tota la planificació urbanística amb risc d’inundabilitat.
ATENCIÓ veïns, veïnes de #MARTORELL! Voleu saber fins on va pujar l’aigua a la inundació del 1971? On pretén construir l’Ajuntament? 📣Demà dissabte, 22 de febrer, Martorell Viu us convoca a les 12:30, al Carrer Gomis, palanca riu Anoia.
A Sallent. sota l’empara de l’Ajuntament, s’ha creat una COMISSIÓ PER LA ZONA MINERA que té per objectius “parlar sobre les oportunitats de millora de les zones afectades negativament per l’activitat minera feta a Sallent durant varies dècades” i que està participada per tots els partits presents al consistori, tres persones de l’aula de trobades minaires, dos representants de Montsalat i dos de la Taula del Llobregat/ ProuSal.
Aquest vídeo va ser creat el 2013 per en Josep Escudé ( in memoriam), ferm partidari de la lluita contra la salinita¡zació del riu Llobregat
Més enllà de l’anunci multidifós de la nova fàbrica de càtodes que ICL pretén instal·lar on ara hi ha les restes de la factoria de Sallent i de la que -segons ens ha afirmat a la comissió Oriol Ribalta, alcalde- tindrem el projecte pel maig- juny, més enllà dels 18 M€ que ICL ja ha rebut pel PERTE i de les lloances repetides per una colla d’articles que semblen copiats i de com evolucioni tot plegat, des de la TAULA DEL LLOBREGAT hem volgut posar en negre sobre blanc que hi ha una sentència penal i diversos contenciosos que OBLIGUEN ICL A RETIRAR ELS RUNAMS I RESTAURAR L’ENTORN i, hores d’ara, no hi ha cap pla creïble ni estudi fiable.
Comentari de N.Prat: Impressionant i vergonyós les imatges de l’escolament cap al riu. Aquests pics de salinitat podem malmetre tota la comunitat d’organismes, si podeu la propera vegada si teniu un conductímetre mesureu la conductivitat i també la del riu abans i despès pèr entendre millor l’impacte. Molts ànims.
Si avui dia ens resulta impossible oposar-nos als disbarats de moltes de les indústries actuals (contaminació, urbanització, desigualtat Nord/Sud, fabricació de armes, …) és perqué ens hem tornat totalment dependents. Quina comunitat és avui capaç de construir o de mantenir casa seva, de fabricar la seva roba, de cultivar els seus aliments , de tenir cura del seu entorn, etc.? Trencada la cadena de transmissió de coneixements heretats i capturada la innovació per experts aliniats amb el capitalisme industrial, els habitants dels països del centre del món, ens veiem condemnats a ser espectadors impotents de la catàstrofe industrial.
La FUNDACIÓ EMPRIUS ens proposa un camí: el comunalisme i el ruralisme. Precisament fa poc, el passat 25 de gener de 2025, a Vic, es va celebrar el Congrés “SENTIT COMUNAL” organitzat per Research & Degrowth i la Fundació Emprius, amb la col·laboració d’Ecologistes en Acció, THECO i Rebelió Científica.
Els vídeos de les quatre sessions acaben de ser publicats en prou bona qualitat de imatge i sobretot, de so. Estem ben contents de poder-vos-els oferir
2.- ¿Quines experiències de comunalisme s’han donat en els nostres territoris? Què en podem aprendre? Veurem part del seu recorregut històric:
3.- El capitalisme industrial és fonamentalment extractivista. Destrueix terres, societats, climes i experiències de vida amb les seves ànsies de creixement . A més de mostrar-ho, aquesta part presenta un projecte alternatiu amb naturalesa comunalista: la construcció d’autonomia, la reapropiació de les nostres condicions de vida.
4.- Quins són els punts forts i els punts febles actuals de les iniciatives que aposten pel comunalisme i el decreixement? Quins reptes i oportunitats tenen al davant?
Comentario de Maria: No me queda claro la frase “los habitantes de los países del centro del mundo, nos vemos condenados a ser espectadores impotentes de la catástrofe industrial”. Me parece que los espectadores impotentes son y siguen siendo los países del sur global.
Resposta: Gràcies! Tens tota la raó. potser tot@s ens sentim impotents davant aquesta catàstrofe? El comunalisme vol ser una alternativa
El 25 de març passat ens vam fer ressó de l’aparició d’una proposta decreixentista de la mà de diferents organitzacions: CGT , CNT, Embat, el Sindicat de Llogateres, Researc&Degrowt i d’altres, que van presentar públicament el llibre “TRANSICIÓ ECOSOCIAL A CATALUNYA” escrit per Adrián Almazan, Luis González Reyes i Érika González Briz, en català, castellà i anglès. Aquí l’enllaç a la nostra crònica.
Avui ens fem ressò de l’aparició de REVOLTES DE LA TERRA , que en el seu manifest fundacional afirmen :
Cliqueu sobre la imatge per baixar-vos el document
Ens organitzem prenent com a referència l’articulació històrica de lluites col·lectives que, aquí i arreu, han confrontat i confronten les arrels, els impactes i les conseqüències del mal entès “progrés del nord global”. Ens reforcem per enfrontar la complexitat del moment actual, trenquem amb la frustració de la manca de futur, i sembrem la confiança absoluta en un present que volem nostre. Som la terra que es revolta. La que es defensa i es transforma per reapropiar-se del present i construir nous horitzons de vida plena. Volem acabar amb la destrucció sistemàtica de la vida, amb les indústries ecocides i l’artificialització de la terra. No ens conformem a fer complir les seves lleis, apostem per canviar la cultura que les legitima i articular, així, noves formes de lluita. Abordem el conflicte jugant amb la composició de diferents estratègies de lluita. Treballant amb i per a la diversitat de col·lectius i persones organitzades arreu dels territoris amb el principi comú de la defensa de la vida i dels mitjans per sostenir-la. (…)
L’aparició d’aquestes propostes segurament té molt a veure, a més de la situació de crisi global que vivim, amb el moviment del soulevements de la terre a l’estat veí, del que ja hem parlat algunes vegades. Per si hi esteu interessades, també us deixem amb un video, cortesia del SALTO DIARIO :
“L’hivern de l’any 2021, un aixecament emergia des de la profunditat dels boscos francesos. Sorgit de l’audaç experiència de les Zones À Defendre (agrupació francesa anarquista), un nou col·lectiu itinerant viatjaria per tot l’estat aportant el seu suport a lluites contra l’acaparament d’aigua, l’enverinament dels camps, els megaprojectes als entorns naturals i l’artificialització de terres amb formigó. Havien nascut Les Soulèvements de la Terre. A cavall entre el moviment i l’organització, aquesta proposta militant amb vocació de masses plantejava un front ampli i mètodes més ofensius per a la defensa de la terra. Les seves són trobades massives i intergeneracionals, amb una polifonia de veus i tàctiques de lluita que actuen com una sola, respectant-se en la diversitat, fent i deixant fer a l’altre. Un sincretisme que aglutina ecos del ludisme i del sabotatge de l’ecologia autònoma radical, el desplegament logístic dels Klima-kamps o de la cultura rave, l’ambient familiar i festiu de les contracimeres, les accions massives de desobediència civil d’Ende Gelände, la cosmovisió de sabers per la defensa de la mare terra dels pobles indígenes o el coneixement específic de pagesia, sindicalistes agràries, naturalistes, científics i acadèmics.
El seu creixement exponencial ha fet saltar les alarmes de l’Estat francès. L’ofensiva repressiva del govern de Macron ha anat des d’un decret per il·legalitzar l’organització fins a les detencions dels seus membres, altes dosis de brutalitat policial i la militarització de les trobades on es reuneixen periòdicament. És per això que aquesta entrevista s’ha realitzat respectant l’anonimat d’aquest militant de l’organització, que ha vingut a Catalunya a presentar el llibre col·lectiu Abecedari per a desarmar el col·lapse ecosocial, editat per Virus.
D’on venen Les Soulèvements de la Terre?
Podríem dir que neixen de l’espai físic i polític que es va generar al voltant de la Zone À Defendre (ZAD) i d’una aliança entre sectors de la pagesia, l’ecologia i l’autonomia. Surt d’un moment de ressaca, després del confinament i les marxes del clima, del moviment Fridays For Future… El grup motor va veure que hi havia un sentiment d’impotència col·lectiva, molta gent amb un fort malestar amb el tema ecosocial, però que no sabien què fer. Després de la força aconseguida a la ZAD, s’havia d’aprofitar la xarxa creada per a fer una proposta d’ecologia anticapitalista i que molta gent es pogués activar.
Quina anàlisi feu de la situació del món rural i agrari a França?
“A França, entre 2020 i 2030, la meitat dels pagesos es jubilaran. És una oportunitat per a tornar a agafar aquestes terres perquè les multinacionals no les adquireixen per artificialitzar-les”
Hi ha una herència del moviment neorural, des dels anys 70 fins ara, però el procés s’ha accelerat arran del confinament. La crisi existencial col·lectiva, el centralisme de la feina, viure malament a les ciutats, menjar merda… També hi ha afavorit el desastre ecològic, les onades de calor que han fet que milers de persones marxin al camp. En el món agrari, sobretot amb la darrera revolta, vam intentar apropar-nos al moviment pagès, perquè pensem que el malestar i la crisi agrícola s’ha de tenir en compte. També hi veiem una oportunitat. A França, entre 2020 i 2030, la meitat dels pagesos es jubilaran. Això vol dir que més del 30% del territori canviarà de mà o d’ús. És una oportunitat per a tornar a agafar aquestes terres perquè les multinacionals no les adquireixen per artificialitzar-les i fer plataformes logístiques o autopistes. Si volem revertir la contaminació i generar un cicle d’aliments de proximitat necessitem un escenari d’un milió de pagesos.
Quines relacions i aliances establiu amb el món agrari? L’extrema dreta, col·lectius identitaris i tradicionalistes, a més de grans empreses, tenen molt poder al camp francès.
Una gran cosa que tenim a França i que és bastant única a Europa és el sindicat Confedération Paysanne. Hi ha pocs espais a Europa on la pagesia d’esquerres tingui aquesta estructura organitzativa. Això prové del Maig del 68, d’una barreja de maoistes, trotskistes, catòlics d’esquerres… A llocs com Nantes, on el moviment va ser molt fort, els tractors obrien les manifestacions, el moviment pagès i moviment obrer, la falç i el martell, es van trobar. No és casualitat que quaranta anys més tard hagi aparegut una ZAD en aquesta zona. Hi ha un imaginari, una cultura col·lectiva que té a veure amb això. D’altra banda, el principal lobby que tenim enfront és el FNSEA. És el sindicat majoritari de la pagesia de l’estat, de l’agroindústria, del poder, del pacte amb el govern de torn, i que cada cop és més proper al Front Nacional. El seu president, Arnaud Rosseau, és un gran empresari del món agrari que dona suport als transgènics o les macrogranges. L’intent d’il·legalització que vam patir fa un any va ser una demanda seva feta directament a Macron. La seva estratègia és la mateixa que la de VOX: crear un fals relat i aprofitar-se, dient que els ecologistes estem en contra dels pagesos (…)”
El 2022 el SICOM, capitanejat pel periodista Pep Cabayol va produir el documental 50º, volum 1, que segurament molts coneixeu , un documental de divulgació sobre el canvi climàtic
Poc després en Josep Cabayol va morir sobtadament i amb tot i tenir gravat el material la producció i l’ editatge d’aquesta segona part s’ha endarrerit més de dos anys
Avui us compartim un missatge d’Entrepobles i Sicom per convidar-vos a venir a l’estrena de 50ºC – Volum II. A través d’aquest formulari d’inscripció: https://bit.ly/Estrena50GrausVol2
Us agraïm molt si pots compartir i fer difusió entre companyes, aliades i col·lectius per a que puguem tenir el dijous 30 de gener, a Cinemes Girona de Barcelona,a les 19, un vespre i una sala ben plena de compromís, aliances i retrobades.
50 °C volum IIs’endinsa en les solucions reals que moltes persones i col·lectius – molts d’ells al Llobregat- ja estan construint, destacant tant les oportunitats que ofereixen aquestes alternatives, com les barreres que han d’enfrontar. Sobirania alimentària i energètica, un nou model territorial, el suport mutu i les respostes comunitàries són alguns dels temes clau que aborda el documental.
Aquest viatge, articulat entorn d’una assemblea celebrada a Cal Cases, una comunitat rural a Santa Maria d’Oló (Moianès) que encarna els valors cooperatius, i ecofeministes, presenta les veus de 16 participants del món de la ciència, l’activisme i la pagesia de projectes ecosocials a Catalunya. Les seves reflexions, les inquietuds, les incerteses i preguntes ens guien per diferents escenaris i desafiaments que conviden a repensar el present i a imaginar un futur més just, sostenible i responsable.
50°C volum II també és una oportunitat per a retre homenatge a la figura i el treball divulgatiu incansable d’en Pep Cabayol, impulsor d’aquest projecte, que ens va deixar massa d’hora, pocs mesos després de la publicació del primer volum.
Si veniu, veureu que moltes persones de la nostra conca tenen veu en aquesta segona part!
Des de la coordinadora SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, que aplega una setantena d’entitats per la defensa del territori a la comarca, reivindiquem la urgència de canviar l’actual model territorial i urbanístic, que és totalment insostenible tant des d’un punt de vista social com ambiental. Ens sembla molt important que la cinquena Cimera Social de l’Aigua s’hagi celebrat al delta del Llobregat, un bon exemple dels problemes d’insostenibilitat que provoca l’actual model de creixement il·limitat.
Per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, el delta del Llobregat és una zona profundament transformada. A l’hemidelta esquerre, el qual està gairebé totalment urbanitzat, hi destaquen la Zona Franca, el port i barris densament poblats com Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat, a més de la presència d’infraestructures viàries i ferroviàries diverses. A l’hemidelta dret, per la seva banda, hi trobem l’aeroport i nombroses autopistes i vies de tren com les de l’AVE, així com també importants nuclis de població com el Prat de Llobregat i polígons industrials. Tot plegat es troba damunt d’una fèrtil plana deltaica que, malgrat tot, encara conserva un alt valor ecològic gràcies als espais humits i a les terres agrícoles irrigades per les aigües del Llobregat, un riu sobreexplotat i contaminat que en molts dels seus trams ha estat canalitzat i desviat del seu curs natural, com per exemple a la desembocadura. I no ens podem oblidar dels aqüífers del delta, la sobreexplotació dels quals provoca la salinització de les aigües freàtiques.
És cabdal pel benestar dels 3,3 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona protegir els espais no urbanitzats que encara queden al delta del Llobregat, ja que són una reserva imprescindible de terra fèrtil i de biodiversitat que ens aporta aliments frescos i el fet de poder gaudir de la natura ben a prop de casa. Però no només això, sinó que la preservació dels espais no urbanitzats del Delta també és vital per el cicle de l’aigua, ja que la permeabilitat dels terrenys naturals i agraris augmenta la infiltració de l’aigua de pluja i la recàrrega dels aqüífers. A més, el terrenys no urbanitzats són claus per esmorteir els efectes de les inundacions. No obstant això, el planejament urbanístic vigent té previst seguir expandint la urbanització al delta del Llobregat en detriment dels espais agrícoles i naturals, la qual cosa empitjoraria els problemes d’insostenibilitat que pateix la zona.
Tal i com es diu en el Pla estratègic del cicle integral de l’aigua aprovat el 2023 pel Consell Metropolità, la metròpolis de Barcelona és deficitària en termes de recursos hídrics perquè consumeix més aigua de la que el propi entorn físic li pot oferir. És evident, doncs, que el creixement urbanístic previst en el Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat pel mateix Consell el 21 de març de 2023, agreujaria encara més aquest dèficit. El nou planejament preveu fins a 241.247 nous habitatges al conjunt de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) d’aquí al 2050. L’execució d’aquest planejament aniria acompanyada d’un augment molt important de la població i això comportaria un major risc de desabastiment d’aigua en un futur on les sequeres seran cada cop més intenses degut al canvi climàtic. És inacceptable que la disponibilitat d’aigua no es tingui en compte a l’hora de definir qualsevol projecte urbanístic. A més a més, un augment de la població a l’àrea metropolitana també complicaria encara més la gestió i el tractament de les aigües residuals, un sanejament que actualment ja pateix greus problemes en poblacions com Gavà i Viladecans. En matèria d’habitatge cal recordar que, segons les dades de l’Instituto Nacional de Estadística, a l’AMB hi ha aproximadament 121.000 vivendes buides.
No podem seguir augmentant encara més l’actual desequilibri territorial. És urgent apostar per un model territorial més equilibrat i sostenible que revitalitzi les zones rurals i descongestioni les grans ciutats. En aquest sentit, creiem que cal aturar el creixement urbanístic al delta del Llobregat, al Baix Llobregat i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona en general per tal de poder garantir un mínim de benestar per a la seva població.
També anunciem que des de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet estem impulsant un grup de treball per tal de fer una ILP per la protecció integral del delta del Llobregat sota la fórmula d’un Parc Natural i Agrari.
L’OPCIÓ MÉS SOSTENIBLE ECONÒMICAMENT, SOCIALMENT I AMBIENTALMENT?:
BEURE AIGUA DE L’AIXETA!
Aquesta és la campanya que ha llançat l‘OAT, (OBSERVATORI DE L’AIGUA DE TERRASSA) elaborada pels grups de treball “Qualitat i Sabor de l’Aigua” i “Comunicació”, en col·laboració amb el Gremi Empresarial d’Hostaleria de Terrassa i Comarca, TAIGUA i l’Ajuntament de Terrassa (Àrea de Transició ecològica- Medi ambient).
Aquesta campanya compta amb tres càpsules audiovisuals que aborden diferents aspectes del consum d’aigua de l’aixeta. Des de la perspectiva de l’aigua com un bé comú i essencial de la ciutat, transmet que l’opció més sostenible econòmicament, socialment i ambientalment és beure aigua de l’aixeta.
Càpsula 1: L’’aigua que ens arriba a casa és la més controlada i amigable amb el medi ambient.
Càpsula 2: Podem demanar aigua de l’aixeta, de forma complementària, en els bars i restaurants de forma gratuïta.
Càpsula 3: Impacte negatiu dels residus plàstics provinents dels envasos d’un sol ús.
Ua agrairem que feu difusió dels vídeos del nostre canal de Youtube
– 
NO PODEM DEIXAR DE FELICITAR L’Observatori de l’Aigua de Terrassa, QUE HA ESTRENAT NOU LOCAL
ATENCIÓ veïns, veïnes de 
Per la seva proximitat amb la ciutat de Barcelona, el delta del Llobregat és una zona profundament transformada. A l’hemidelta esquerre, el qual està gairebé totalment urbanitzat, hi destaquen la Zona Franca, el port i barris densament poblats com Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat, a més de la presència d’infraestructures viàries i ferroviàries diverses. A l’hemidelta dret, per la seva banda, hi trobem l’aeroport i nombroses autopistes i vies de tren com les de l’AVE, així com també importants nuclis de població com el Prat de Llobregat i polígons industrials. Tot plegat es troba damunt d’una fèrtil plana deltaica que, malgrat tot, encara conserva un alt valor ecològic gràcies als espais humits i a les terres agrícoles irrigades per les aigües del Llobregat, un riu sobreexplotat i contaminat que en molts dels seus trams ha estat canalitzat i desviat del seu curs natural, com per exemple a la desembocadura. I no ens podem oblidar dels aqüífers del delta, la sobreexplotació dels quals provoca la salinització de les aigües freàtiques.
No podem seguir augmentant encara més l’actual desequilibri territorial. És urgent apostar per un model territorial més equilibrat i sostenible que revitalitzi les zones rurals i descongestioni les grans ciutats. En aquest sentit, creiem que cal aturar el creixement urbanístic al delta del Llobregat, al Baix Llobregat i a tota l’àrea metropolitana de Barcelona en general per tal de poder garantir un mínim de benestar per a la seva població.