L’expansió urbanística al Baix Llobregat ha sigut una constant al llarg del segle XX, i a vistes del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), en fase d’aprovació inicial, ho continuarà sent durant el segle XXI. Aquest pla estipula la urbanització de diverses zones, al llarg de tot el delta, però una de les zones que presenta una afectació específica és el ja conegut Pla de Ponent.

Aquest pla afecta una àmplia àrea de 186 hectàrees entre Gavà i Castelldefels, impactant en zones agrícoles i forestals així com intercedint en el curs de la Riera dels Canyars i el Torrent de Calamot, dos cursos fluvials que esdevenen un autèntic eix de connexió entre la Serralada Litoral i la plana deltaica, i connectant 3 espais amb diversos graus de protecció, el Parc Natural de Delta del Llobregat, el Parc Natural del Garraf que formen part de la Xarxa Natura 2000, i el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Cobertes del sòl

En aquest espai, a més a més, trobem entre altres, dues espècies particularment afectades per la destrucció d’aquest connector ecològic. Una és l’Estepa d’Arenal, una planta arbustiva mediterrània i protegida, que necessita unes condicions molt concretes per viure. La trobem en molt pocs llocs del castigat litoral mediterrani i troba a Gavà i concretament a la zona que es vol urbanitzar, les condicions adequades per desenvolupar-se.

L’altre és l’Àguila Cuabarrada, una àguila protegida tant per la Unió Europea, com per l’Estat Espanyol com per la Generalitat de Catalunya, que habita al Garraf i que troba en el Parc Agrari, les condicions perfectes per poder caçar. Recents estudis demostren que aquesta àguila només utilitzar aquest connector per passar d’un espai natural a l’altre.

Per tant, la urbanització d’aquest espai afecta de forma directa i clara, dues espècies protegides, a més de l’afectació regional per als tres espais protegits propers. Els motius que justifiquen aquesta expansió urbanística i la consegüent destrucció d’un connector ecològic, segons les administracions impulsores d’aquest pla, l’Ajuntament de Gavà i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), són la creixent necessitat d’habitatge d’aquests municipis, de la comarca i de l’AMB. És necessari, per tant, segons aquestes institucions, ampliar el parc d’habitatges mitjançant la construcció de barris nous. El pla de ponent pretén construir quasi 5000 habitatges nous així com una petita zona hotelera i zones comercials. La primera punta de llança del projecte ja s’ha endegat amb l’inici de les obres del CAP-3 de Gavà, un servei necessari per al municipi, però que tenia emplaçaments alternatius, que no signifiquessin l’inici de l’execució del Pla de ponent i l’inici de la destrucció del connector ecològic.

És evident que l’accés a l’habitatge és un problema, els preus dels lloguers i de venda dels habitatges són molt alts i inassumibles amb un sou mitjà, però la problemàtica no és la falta d’habitatge, sinó la falta d’habitatge accessible, ja que existeix un important parc d’habitatge vuit o d’ús esporàdic que es podria incorporar al parc d’habitatges públic i assequible, sempre que existís voluntat política.

Dades extretes a partir dels consums elèctrics dels habitatges. INE 2021. Elaboració pròpia.

En aquesta taula, amb dades del 2021, extretes segons els consums elèctrics per habitatge publicats a l’INE, observem que Gavà té un 7,74% habitatges buits i un 5,14% d’habitatges d’ús esporàdic. L’AMB, per la seva banda, presenta un 9,95% d’habitatge buit i un 6,37% d’habitatges d’ús esporàdic, tenint en compte només els habitatges considerats habitats, a Gavà i viuen 2,65 persones per habitatge i a l’AMB 2,64. Observem, doncs, que Gavà podria augmentar un 14,78% la població i l’AMB un 12,9%, tot això sense construir habitatge nou, només utilitzant com a primera residència el 100% de l’habitatge ja construït i sense augmentar la mitjana de nombre de persones per habitatge.

Quan posem el focus en el Pla Ponent, observem que pretén construir un total de 4.896 habitatges, fet que significaria un augment de 24,05% respecte a l’habitatge ja existent a Gavà, però només el 40% d’aquest habitatge estarà destinat a habitatge protegit, és a dir l’augment d’habitatge teòricament accessible respecte al parc d’habitatge del 2021 només augmentarà un 10%, inferior al percentatge que representen la suma d’habitatges buits o d’ús esporàdic que representen el 12,88%.

Fotografia dels primers habitatges del Pla de Ponent presa des del connector ecològic afectat per aquest pla. Elaboració pròpia.

Aquestes dades evidencien dos fets, el primer és que el problema de l’habitatge no és que en falti, sinó que el ja existent, tot i que en moltes zones és suficient per satisfer la demanda de primera residencia, els seus preus són abusius i inaccessibles per a la majoria de població  o els seus usos són turístics, prioritzant els redits econòmics per damunt les necessitats bàsiques d’habitatge.

Per altra banda, les administracions prioritzen l’expansió urbanística i l’especulació amb el sòl, encara que això es tradueixi amb la destrucció d’un connector ecològic. Les administracions disposen de diverses eines per atacar la problemàtica de l’accés a l’habitatge: control dels preus de lloguer, augment de l’IBI en habitatges buits o d’ús esporàdic, cessió forçosa d’habitatges buits per al seu ús com habitatge de protecció oficial… és evident que en molts casos l’excusa de la falta d’habitatge s’utilitza per a justificar l’especulació, i la manca de voluntat política no posa solució al problema d’accés a l’habitatge.

Aquesta entrada és part del Treball Final de Grau de Geografia de la UB de Guillem Espún Ramón, a qui agraïm que comparteix algunes de les seves conclusions amb nosaltres.