Aquest 2 de desembre s’ha celebrat la segona jornada que ha conclós el Primer Congrés de la Gestió Pública del Servei d’Aigua al Vapor Universitari de Terrassa. En el total dels dos dies, hi han participat més de 200 persones entre personal tècnic, gestor, polític, acadèmic i entitats que treballen al o per al sector públic de l’aigua a Catalunya.

Si durant la primera jornada tècnics i polítics van evidenciar les deficiències estructurals de la gestió privada i van apuntar mecanismes per millorar el control de les concessions, avui dijous el protagonisme ha estat per acadèmics i activistes, que s’han centrat en obrir debats més mediambientals i comunitaris.

La gestió de l’aigua davant el canvi climàtic

La sessió de dijous l’ha inaugurat Gabriel Borràs, de l’Àrea d’Adaptació de l’Oficina del Canvi Climàtic de Catalunya. Agraïnt els dies plujosos entre els que s’ha celebrat el Congrés, en la seva conferència ha assenyalat la contradicció que suposa continuar parlant de millorar la gestió pública de l’aigua, sino prestem atenció al canvi climàtic i a la disminució de cabals, un fenomen que ja estem patint i es preveu agreujar els propers anys.

Tot seguit, en aquest primer bloc, Samuel Reyes, el nou director de l’Agència Catalana de l’Aigua, ha dedicat la seva ponència a exposar els reptes de l’abastament i sanejament en la distribució en alta (des de l’origen fins al municipi), destacant la necessitat que la gestió pública pugui donar resposta a la realitat global del cicle de l’aigua. En quant al sanejament, des de l’Agència aposten ara per un nou model de gestió del sanejament, amb una major descentralització tot transferint competències als consells comarcals i ens locals. També ha portat esperades notícies, anunciant la posada en marxa de l’Oficina de suport al món local per millorar la gestió integral del cicle de l’aigua, de la qual se’n parlarà, i molt, en aquest curs.

Tot seguit diferents moviments socials han coincidit a la taula rodona sobre preservació de fonts i garantia d’abastament, en la que ha estat la ponència més reivindicativa del Congrés. La Plataforma en Defensa de l’Ebre, representada per Manolo Tomàs, ha denunciat dècades de gestió d’esquena al medi ambient que han comportat el desastre i fragilitat actual del Delta, que són el més viu exemple que els efectes del canvi climàtic no són cosa del futur, sinó que ja els tenim aquí. Amb el mateix tó combatiu, Jesús Soler del Grup de Defensa del Ter ha denunciat la greu contaminació dels aqüífers d’Osona i voltants, com a conseqüència del creixement desbocat de la cabana porcina i dels interessos agroalimentaris.

En un tó més acadèmic, Isabel Vilaseca d’Enginyeria Sense Fronteres ha presentat l’estudi “Aigua i Canvi Climàtic” que ha realitzat recentment l’associació amb aliança amb Ecologistes en Acció. Han analitzat la vulneració del dret humà a l’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona des de diferents vessants, com mesurant l’impacte sobre els ecosistemes locals. Aleix Coral de Barcelona Regional ha presentat com el nou Pla Director de l’Aigua a l’AMB pretén fer front a la garantia d’abastament, davant la reducció de recursos hídrics (com, per exemple, la menor aportació del riu Ter). Aquest Pla contempla, com a element molt substancial, actuar sobre la demanda, per a contenir la pressió sobre el recurs, però també reforçar sistemes i millorar la xarxa mitjançant la planificació i reforç dels recursos locals.

Impulsar una millor gestió pública de l’aigua

En diferents tallers celebrats de manera paral·lela i que han aixecat una gran participació, s’han tractat diferents qüestions relacionades amb la millora qualitativa del servei de la gestió pública de l’aigua. Lleonard Carcolé, de la consultora CAPIOL, i Albert Testart, gerent del Consorci per la Gestió Integral de l’Aigua de Catalunya (CONGIAC) han abordat un aspecte clau: la tarifa de l’aigua. Han exposat els trets més rellevants per a l’establiment tarifari, i quins són els aspectes més rellevants. Tots aquests elements han estat recollits a la guia per als municipis que ha elaborat l’AMAP.

En una altra aula, els gerents de les empreses municipals d’aigua de Manresa i Terrassa, Antoni Ventura i Ramón Vázquez (respectivament), s’han connectat per videoconferència amb la regidora de Medi Ambient de Valladolid María Sánchez Esteban. Tots tres han exposat la importància del tractament de les dades per a una correcta gestió del servei, tant com si fossin actius com les canonades, instal·lacions, etc. De fet, Valladolid i Terrassa han coincidit en recordar com en els seus processos de remunicipalitzacions el control de les dades es va convertir en un dels elements més conflictius.

I especialment interessant ha estat veure coincidir en una mateixa aula els nous desenvolupaments legislatius tant a l’estat espanyol com a la Unió Europea, de la mà de Leandro del Moral, de la xarxa estatal “Red Agua Pública” i Milo Fiasconaro, director de l’Aqua Pública Europea. Aquest darrer ha presentat els nous moviments normatius en l’àmbit europeu, especialment la nova directiva d’aigua potable, que va néixer com a resposta a la iniciativa europea right to water. Ha resumit els trets més rellevants en termes de qualitat, dret a l’accés i participació. A escala estatal, s’està pendent de la transposició d’aquesta directiva a la legislació espanyola, i l’oportunitat que se’ns obre per incorporar en aquesta el dret humà a l’aigua i el sanejament. També ha explicat dels primers moviments per a incorporar el mínim vital, una dotació bàsica d’aigua, a les llars de tot l’estat.

Al darrer bloc abans de concloure el Congrés s’ha aprofundit una mica més en els diferents models de tarificació social. Luís Babiano, gerent de l’Associació Espanyola d’Operadors Públics d’Aigua i Sanejament, i Mònica Guiteras, d’Enginyeria Sense Fronteres i autora de la Guia sobre tarifació social de l’AMAP, han comparat models de construir tarifes socials per tal d’avançar en garantir el dret humà a l’aigua.

I seguint la taula dels acadèmics i moviments socials del matí sobre els reptes del canvi climàtic, però des d’un vessant més tècnic la Cristina Vila, directora de Barcelona Cicle de l’Aigua, i l’Albert Solà, gerent del Consorci Besòs-Tordera han parlat de la gestió del clavegueram i el drenatge per fer front als esdeveniments climàtics extrems que es preveuen que augmentin en un futur.

Per acabar, ens hem apropat a conèixer diferents models de governança de la gestió pública de l’aigua des de diferents punts de vista en una taula rodona on han coincidit la Bea Escribano, presidenta de l’Observatori de l’Aigua de Terrassa, la Míriam Planas de la plataforma Aigua és Vida, amb els acadèmics Edurne Bagué de la Càtedra UNESCO de Desenvolupament Sostenible i Ismael Peña, nou director de l’Escola de l’Administració Pública. Tots quatre han tancat el darrer debat del Congrés amb un ric i plural intercanvi d’opinions sobre la millor manera de fomentar la participació de la ciutadania en la gestió de béns comuns com és l’aigua.

La taula de clausura del Congrés l’ha començada el periodista de Crític Roger Palà, que ha recollit exhaustivament les principals conclusions del Congrés i ha recordat la necessitat de tenir mitjans de comunicació lliures i independents per poder continuar avançant en la conquesta de més i millor gestió pública de l’aigua als municipis. La Míriam Planas, en nom del comitè organitzador del Congrés, ha estat l’encarregada d’acomiadar a les persones assistents agraint la seva participació. Abans, però, ha encoratjat a tothom a participar de les diferents concentracions en contra de la violència masclista que se celebraven immediatament després per ser justament el dia 25N, i apostant per un proper Congrés on s’abordessin nous temes que s’han quedat en el tinter com és la relació del gènere amb l’aigua, entre d’altres”. (Revista “Sostenible” de la Diputació de Barcelona:  https://www.sostenible.cat/node/125864)