Gestió pública de l’aigua, 1er. Congrès!

Publicat el 15 de novembre de 2021 per taulallobregat

L‘Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) va néixer el  31 de gener del 2018 i  en formaven part  Barcelona, Terrassa i 5  municipis  més. Amb l’ajuda d’ Enginyers Sense Fronteres   ha sumat  forces:  avui  són 43 ajuntaments, 3 operadors i 3 entitats.

Aquest   novembre l’AMAP  organitza  un congrés   que consolida el camí fet  i obre noves vies a estendre  la gestió pública de l’aigua al país. Els propers  dies 24 i 25 se celebrarà a la ciutat de Terrassa el I Congrés de la gestió pública del servei d’aigua.

Aquest  congrés  marcarà  un canvi que vol ser radical. Primer, pel posicionament de la política municipal en la recuperació de l’aigua com a comú enfront del sistema de lucre neoliberal que  considera  l’home i  la natura com a clients, tancant un cercle de compravenda i obtenció de beneficis privats on, en el millor dels casos, el deures socials apareixen com a signes de magnanimitat.  Segon, per  la mirada posada en  l’emergència climàtica: haurà d’avaluar i definir mesures per garantir l’abastament i alhora protegir els valors ecosistèmics de l’aigua.

És al calor de l’empenta social i de les administracions públiques per recuperar sobiranies que es posaran a debat problemàtiques generals i singulars en les que ens trobem; hi discutirem com superar qüestions tècniques, com  superar una legislació feta per posar  traves als municipis i afavorir processos de despossessió mitjançant  la mercantilització de l’aigua

Comparar experiències històriques de gestió sense ànim de lucre per  mantenir valors socials a l’aigua. Traslladar les experiències dels que han lluitat i l’han recuperat.  Orientar als municipis immersos en el procés de recuperació de l’aigua com a bé públic i als  que ho volen posar a l’agenda. Intercanviar  experiències  necessàries per construir eines i combatre els embats d’un sistema neoliberal  en el que  les multinacionals de l’aigua la monopolitzen o parasiten  i destrueixen aquest bé públic . Serà la recuperació d’aquesta mirada del bé comú, substantivada des de les pràctiques de les organitzacions ciutadanes  de l’aigua, la que esperem que sumarà i serà  capaç de recuperar els valors de gestió democràtica i ecosistèmica de l’aigua.

El programa obrirà les portes amb la inauguració institucional i entrarà directament en l’anàlisi de la situació actual des de les singularitats dels municipis. Continuarà  amb un bloc on s’aborden els processos de reversió i  un debat final per tancar la primera jornada. El dijous 25 començarà   amb la gestió de l’aigua davant del canvi climàtic i continuarà amb una segona part on s’aborda la millora de la gestió pública de l’aigua amb un apartat específic sobre noves governances. Aquest altre vector de la gestió pública,  per a nosaltres, ocupa un lloc nou, especial i esperançador gràcies a  l’empenta ciutadana i la incorporació de ponències al congrés que ens parlaran de participació real i substantiva de la ciutadania, d’objectius i experiències d’organització per a la coproducció de polítiques públiques de l’aigua als municipis.

Un congrés, doncs,  que té també el repte de continuar trencant els  esquemes i pràctiques d’una mal anomenada participació, buida i caduca. Un congrés que té la voluntat de definir polítiques de trànsit per obrir espais on incorporar, sense complexos, el coneixement col·lectiu per a la coproducció de política pública a l’aigua.

La Taula del Llobregat, des de l’OAT,   hi participarem directament  i desitgem els millors encerts al congrés,  desitgem que les seves conclusions facin passos decidits vers una nova gestió de l’aigua i  que sigui una bona empenta per respondre a  l’emergència climàtica, tan real. Us convidem  a veure en detall el programa i a inscriure-us  , a participar-hi!!

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, AMAP, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Emergència Climàtica, Formació, Jornades, LLobregat, Mercantilització i Financiarització aigua, Participació, Terrassa | 1 comentari

L’aigua a Europa, com està?

Publicat el 8 de novembre de 2021 per taulallobregat

L’aigua, a Europa,   pateix   contaminació agrícola i  contaminació d’aigües residuals insuficientment tractades  en ciutats,  indústries i habitatges dispersos, segons l’ informe de l’Agència Europea de Medi Ambient (*AEMA), publicat al setembre. Les barreres artificials, juntament amb la navegació,  l’aqüicultura i les espècies exòtiques invasores, generen pressions addicionals. No obstant això, existeixen solucions per  abordar els problemes i les hauríem  d’adoptar  més àmpliament.

En general, una mejor y más coherente aplicación  de la legislación existente  –  incluyendo la Directiva de Residuos Urbanos de Tratamiento de Aguas, la Directiva sobre inundaciones, y la Directiva Marco del Agua  – reduciría las presiones clave sobre el agua. Además, todos los sectores que utilizan el agua, como la agricultura, la energía, la minería, la acuicultura y la navegación, deben adoptar prácticas de gestión que puedan mantener los ecosistemas acuáticos sanos y resilientes, afirma el informe de la AEMA. Estos incluyen programas agrícolas que reducen el uso de pesticidas, energía hidroeléctrica que asegura el paso de peces, estrictos estándares de combustible para la navegación y preservación de las riberas de los ríos.

Actualmente, los problemas clave incluyen la contaminación de las aguas residuales urbanas e industriales , la contaminación difusa de la agricultura y la contaminación de la minería y las viviendas que no están conectadas a un sistema de alcantarillado. En general, el 22% de las masas de agua superficiales de Europa y el 28% de la superficie de las aguas subterráneas se ven significativamente afectados por la contaminación difusa de la agricultura, tanto por nutrientes como por plaguicidas . La deposición de contaminantes del aire , en particular mercurio, conduce al mal estado químico de las masas de agua de Europa.

Además, alrededor del 34% de las masas de agua superficiales se ven significativamente afectadas por cambios estructurales , relacionados, por ejemplo, con la estabilización del cauce del río, el almacenamiento de agua, la energía hidroeléctrica, la protección contra inundaciones o el riego. Los cambios estructurales afectan el curso y el flujo del río, lo que puede tener un impacto importante en la biodiversidad del río y de la llanura aluvial. Muchas de las estructuras son diferentes tipos de barreras , pero para aproximadamente el 40% de los cuerpos de agua afectados, el propósito de las barreras no está claro, señala el informe de la AEMA.

Las presiones menores pero aún importantes incluyen la acuicultura y las especies exóticas invasoras . La escasez de agua y los episodios de sequía son un problema cada vez mayor en muchas zonas de Europa, tanto de forma permanente como estacional, advierte el informe. Aproximadamente el 6% de las masas de agua superficiales de Europa y el 17% de la superficie de agua subterránea se ven afectados significativamente por la extracción de agua , principalmente relacionada con la agricultura, el suministro público de agua y la industria.

LLegiu l’informe complet aquí: https://www.eea.europa.eu/highlights/pollution-and-barriers-are-key

INTERVENCIÓ DE PEDRO ARROJO A LES NNUU, presentant l’informe: RISCOS I IMPACTES DE LA MERCANTILITZACIÓ I FINANCIARITZACIÓ DE L’AIGUA SOBRE ELS DRETS HUMANS , L’AIGUA POTABLE I EL SANEJAMENT

Us recomanem aquesta intervenció  de Pedro Arrojo, ben conegut nostre,  davant les NNUU. Dos minuts en anglès ,després en castellà  i més tard una mica en francès: https://media.un.org/en/asset/k17/k1741aw6ru  i l’informe complet: “informe sobre mercantilización y financiarización del agua en español 2021  https://undocs.org/es/A/76/159 i amb aquest enllaç ens podem baixar la versió amigable de l’Informe, en castellà: https://www.ohchr.org/Documents/Issues/Water/annual-reports/a-76-159-friendly-version-sp.pdf

Spread the love
Publicat dins de Abocadors, Agricultura, Aigua pública i democràtica, Aigua subterrània, Cabals, Contaminació, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Ecosistemes humits, EWM European Water Moviment, Investigació i recerca, Mercantilització i Financiarització aigua, Nacions Unides, NNUU, Sin categoria, Sistemes Naturals, UE Unió europea | Feu un comentari

DISSABTE, AL BAIX LLOBREGAT! i més notícies…

Publicat el 1 de novembre de 2021 per taulallobregat

ASSEMBLEA de la PLATAFORMA BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET:

6 de novembre de 2021, a l’📍Ateneu Santboià, a l’avinguda Maria Girona, 2, de Sant Boi de Llobregat

Des  de les 10 h, fira d’entitats,  amb les paradetes de les associacions i col·lectius que vulguin participar-hi.

A les 11 h, tres tallers simultanis:

  • L’urbanisme i l’habitatge. Per un nou model territorial i una reorientació total de l’urbanisme metropolità. Amb Jordi Romero Sabí, arquitecte, Quim Roca (Sindicat de Llogateres de l’Hospitalet de Llobregat), Martí Aguilà i Recha (PAH Cornellà de Llobregat), moderat per Isis Sanpera (Salvem l’entorn de la Colònia Güell).
  • La sostenibilitat alimentària i el Parc Agrari. Amenaces i reptes de l’agricultura al Baix Llobregat. Amb Olivier Chantry (Unió de Pagesos) i representants d’altres d’experiències de producció agrària al Baix Llobregat, moderat per Tona Mangues (Bicibaix).
  • Els espais naturals i l’aeroport. Hem aturat l’ampliació. I ara, què? Amb Ariadna Cotén i Joan Manel del Llano (Zeroport), moderat per Elena Idoate (Ni un pam de terra).

⏲️ De 12.30 h a 14.30 h, assemblea oberta  amb una breu presentació dels resultats dels tres tallers i, a continuació, Jaume Grau, de les Agulles-Ecologistes en Acció, explicarà quines han estat les activitats de S0S Baix Llobregat i l’Hospitalet des de la formació de la plataforma fins avui.

En l’assemblea debatrem quines haurien de ser les properes  passes de la plataforma, en l’impuls de les diferents lluites locals i en la suma d’esforços contra els projectes i macroprojectes urbanístics que amenacen el futur del Baix Llobregat. Acabarem la trobada a les 14.30 h.

MÉS NOTÍCIES

LA INCINERADORA: NI A  CERCS  NI ENLLOC!

El projecte de llei  d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat preveu que  d’aquí   dos  anys   com a  màxim el Govern  haurà    d’haver aprovat un pla de   tancament i desmantellament de   les  plantes  incineradores   de residus  existents.  Segons el projecte al qual ha tingut accés l’ACN, prèviament, però, s’ha d’avaluar l’adequació de cada incineradora  (més informació: https://www.regio7.cat/arreu/catalunya/2021/10/28/generalitat-planteja-tancar-incineradores-i-58917733.html)

Podeu veure aquest vídeo:  https://tvbergueda.alacarta.cat/ObrimFil/capitol/capitol-66-la-plataforma-anti-incineradora-torna-a-mobilitzar-se

LA MERCANTILITZACIÓ DE L’AIGUA.

INTERVENCIÓ DE PEDRO ARROJO A LES NNUU, presentant l’informe: RISCOS I IMPACTES DE LA MERCANTILITZACIÓ I FINANCIARITZACIÓ DE L’AIGUA SOBRE ELS DRETS HUMANS , L’AIGUA POTABLE I EL SANEJAMENT

Us recomanem la seva intervenció davant les NNUU. Dos minuts en anglès ,després en castellà  i més tard una mica en francès: https://media.un.org/en/asset/k17/k1741aw6ru  i l’informe complet: “informe sobre mercantilización y financiarización del agua en español 2021 https://undocs.org/es/A/76/159 i amb aquest enllaç ens podem baixar la versió amigable de l’Informe, en castellà: https://www.ohchr.org/Documents/Issues/Water/annual-reports/a-76-159-friendly-version-sp.pdf

MARTORELL NO S’ATURA!

https://www.lavanguardia.com/local/baix-llobregat/20211012/7783543/inundaciones-1971-cuando-el-rio-llobregat-arraso-todo.html

Esteu atentes, que la programació a Martorell segueix amb xerrades i visites interessants!

COMENTARI REBUT DE: Rafael Diez Jimenez

Programació a Martorell:
*Dia 4 de novembre Maria Carme Llasat ens parlarà de “Inundacions i Canvi Climatic”
*Dia 5 de novembre la Glòria Furdada ens parlarà de ” L’espai dels rius, les inundacions i   la gestió del territori”
*El dia 12 de novembre el Ferran Balanza ens parlarà de la ” Crònica històrica de les inundacions a Martorell”

I encara volem programar més activitats relacionades encara per concretar. El documental que prepara el Cinema del Diable sobre la riuada de 1971 avança i les noves i velles marques d’aigua que encara tenim per col·locar i definir.

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Aigua pública i democràtica, Alt Llobregat, Assemblees, Baix Llobregat, Distribució mail list, Dret humà a l'aigua i al sanejament, Especulació urbanística, Exposicions, Formació, Jornades, Martorell, Mercantilització i Financiarització aigua, Nacions Unides, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet | 1 comentari

URBANITZACIÓ EXCESSIVA

Publicat el 25 d'octubre de 2021 per taulallobregat

Totes les vores dels nostres rius pateixen del mateix mal, una urbanització excessiva, prepotent i  ignorant del respecte als rius. EL BAIX LLOBREGAT n’és un exemple paradigmàtic , encara que  riu amunt també  en podem trobar mostres: des dels plans per edificar l’horta de l’Anoia,  des de les noves construccions projectades a Olesa, passant per l’ocupació del meandre de Castellbell i anant  fins la projectada construcció de la residència de Sallent, podem parlar del mateix: la humanitat pren espai al riu, ignorant el respecte degut a la natura i sense saber  que se li girarà en contra.

MARTORELL , de la mà de Martorell Viu i recolzat per altres entitats i l’ajuntament està reflexionant en nom de tot@s: mirant enrere per mirar endavant.  Especialment important va ser  la conferència “Inundacions al Llobregat. La lliçó de la natura’ que, el passat 15 d’octubre el Doctor Mariano Barriendos, paleoclimatòleg i professor agregat del Departament d’Història i Arqueologia de la Universitat de Barcelona  va pronunciar a El Círcol. Us convidem a escoltar-la i aprendre, com hem fet nosaltres:

A Gavà, mig miler de persones, convocades per la plataforma ciutadana Aturem el Pla de Ponent, es van manifestar el dia 16 a la tarda  en contra d’aquest macro projecte urbanístic. El Pla de Ponent eliminaria la darrera connexió natural entre la muntanya i el delta del Llobregat i provocaria una degradació que ja seria irreversible. Per això,  al final de la manifestació els convocants van llegir un manifest  amb  set peticions concretes: (…llegir-ne més, aquí) . A La Directa, @rogerjimrem67 ,  explica què vol dir i què comporta el pla urbanístic residencial més gran de Catalunya en un magnífic  reportatge

Molts  altres actes on hem anat o anirem, us en posem alguns:

 

Per situar el tema, ens serveix també l’article de Jesús A. Vila, editat pel Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat, que us podeu baixar en format PDF  aquí: Urbanisme al Baix Llobregat: Creixement demogràfic i impacte territorial (1979-1992) | Materials del Baix Llobregat.

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Anoia, Baix Llobregat, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Formació, Gavà, Inundacions, Investigació i recerca, Jornades, LLibres, Manifestacions, Martorell, Sant Joan Despí, Sistemes Naturals, Xerrades | 1 comentari

Eines per saber l’aigua

Publicat el 18 d'octubre de 2021 per taulallobregat

Ja fa temps que han anat apareixent diverses webs amb eines molt precises, que s’actualitzen en temps real i que ens ajuden a conèixer el temps que farà, quina valoració en podem fer i, fins i tot, a preveure algun perill.

Algunes ja les hem comentat en altres pàgines,  avui farem un recull de les que cinc que ens semblen més importants   i que pensem que ens poden ser útils. No cal dir que qualsevol rectificació o afegitó serà benvingut i el publicarem ben a gust.

1. El  radar meteorològic és similar a un far. Després d’un sofisticat processament, el radar proporciona informació valuosa sobre  la intensitat de la pluja o  dels llamps : https://www.meteo.cat/observacions/radar

 

2. L’aigua en temps real:  quin cabal té el riu en un punt de mostreig, quanta aigua deixa anar un pantà i com està de ple i també, si plou, en quina quantitat ho trobem al visor de l’ACA , Aetr : http://aca-web.gencat.cat/aetr/vishid#hora_a_hora

 

 

 

 

 

 

3. Un pas més  en l’elaboració de les dades és el que fa el Visor de la sequera, gestionat per l’ACA , fent servir també informacions metereològiques: https://aplicacions.aca.gencat.cat/visseq/mapa.html

 

 

4. Inundacions De cara a les previsions d’inundació, i per millor pensar en la conveniència de les cnstruccions al costat del riu,  podem fer una mirada al Visor de l’ACA  https://sig.gencat.cat/visors/VISOR_ACA.html   Com que ens costava una mica, vam fer-ne  una guia casolana:

Recordeu la pàgina on en vam parlar : https://taulallobregat.org/risc-dinundacio-al-llobregat/

5. En darrer lloc, volem mostrar una eina, l’ull del temps que permet veure com era un lloc determinat  -podeu córrer pel mapa i apropar-vos-hi  en l’actualitat i en fotos aèries de l’any 1945 ( també mostra algunes fotos antigues del lloc triat, a sota). Hem escollit, per mostrar-ho,  el disbarat del runam del Cogulló que salinitza el Llobregat.  L’enllaç és: https://betaserver.icgc.cat/ulldeltemps/#15/41.8069/1.8841  Aquest visor existeix per a  aplicacions mòbils: https://www.icgc.cat/Ciutada/Destacats/Aplicacions-mobils/L-Ull-del-temps 

COMENTARI REBUT DE: Ava Hervieu

Molt interessant l’eina “l’ull del temps”! Ens fa tambe veure l’evolucio de l’espai agafat pel riu Llobregat abans de la construccio de la presa “la Baells”, avall. La regulacio hydrologica i l’interrupcio del transport dels sediments ha fet cambiar totalment l’aspecte del riu. l’amplada del llit actiu s’ha reduit, es veuem menys “platjes” de sediments.
No se si s’ha estudiat l’impacte de la presa sobre el funcionament del riu, a nivel fisic i ecologic? avui hi ha una gestio de la presa per reduir aquest impacte?
Respecte a la eina, tenim una equivalent a França que es diu “remonter le temps”. us deixo l’enllaç. hi ha possibilitat de comparar (pantalla partida en 2) ortofotos i mapes de differentes edats.

URL: https://remonterletemps.ign.fr/comparer/basic?x=3.022985&y=42.712777&z=15&layer1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS.1950-1965&layer2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS2006-2010&mode=doubleMap

COMENTARI REBUT DE: Rafa Diez Jimenez

Molt bona aquesta informació.
També  per  inundacions el ICGC te aquesta web
https://visors.icgc.cat/riuades/#9/41.1550/2.2795

COMENTARI REBUT DE: Narcis Prat

Teniu també la base de dades del grup FEHM, amb dades de qualitat des de 1980.
http://www.ub.edu/barcelonarius/web/index.php.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Aigua subterrània, Cabals, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exemples, Formació, Pluja | 3 comentaris

Els Pirineus i el Llobregat

Publicat el 11 d'octubre de 2021 per taulallobregat

Els Pirineus ens poden semblar lluny, o que no afecten el nostre dia a dia. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT .  Estem convençuts de que en el present   canvi climàtic i en l’augment de la temperatura que s’acosta i dels canvis que vindran, els Pirineus  es poden convertir en la nostra salvaguarda, que facin resilient  tota la conca del Llobregat. Per això  les accions de l’Estratègia Pirinenca s’han  desenvolupat en un perímetre més enllà de les zones d’alta muntanya, abastant també aquells territoris propers al massís pirinenc. Aquest àmbit d’acció respon a la voluntat de tenir una perspectiva àmplia, que contempli més factors que afecten el desenvolupament de la cooperació transfronterera.

En què treballa l’Estratègia Pirinenca?

Els 15 milions de persones que viuen en l’àmbit d’acció de l’Estratègia Pirinenca s’enfronten a una sèrie de reptes comuns, com ara:

  • La mitigació i l’adaptació al canvi climàtic i la prevenció de riscos naturals.
  • La manca d’una estratègia a llarg termini per millorar la qualitat de vida i l’atractiu del territori que garanteixi els serveis de proximitat, així com abordar els nivells desiguals d’innovació i recerca.
  • Les dificultats de mobilitat (transport, infraestructures) i connectivitat digital, que impacten en el teixit empresarial i es tradueixen en un declivi de les indústries locals.

La Taula del Llobregat ha participat en les tres sessions dels   tallers participatius per a elaborar l’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic  i , a falta del document definitiu, us fem a mans, per si us hi voleu entretenir (Nosaltres hi hem après molt!) l’adreça web del portal: https://ctp.org/ca/estrategia-pirinenca/  I dos documents que són a la nostra web i us podeu baixar: El taller de retorn del procés participatiu  i el resum dels desafiaments/ Línies d’actuació i /Accions  per cadascun dels desafiaments. Us encoratgem a que els dediqueu una estona, que us enriquirà! Per si us interessa, encara hi haurà una sessió online on  podrà participar el públic en general!

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Emergència Climàtica, Jornades, LLobregat, Participació, Pirineus, Sistemes Naturals | Feu un comentari

ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE

Publicat el 4 d'octubre de 2021 per taulallobregat

Encara que no sigui un tema només  de la nostra conca, i  abarqui molt més que el nostre  Llobregat, hem decidit dedicar  la nostra entrada setmanal a l’ALIMENTACIÓ SOSTENIBLE, i us convidem a  passar-hi una estona junt amb nosaltres.

Barcelona ha estat declarada  capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i entre el 19 i el 21 d’octubre de 2021, la ciutat serà la seu del 7è Fòrum Global del Pacte de Política Alimentària Urbana de Milà, oferirà esdeveniments i iniciatives sobre alimentació sostenible i  desplegarà projectes alimentaris. Podeu trobar molta informació a la web sobre el tema. Encara que sigui una iniciativa institucional, creiem que hi ha molts aspectes positius i que podem aprofitar-los des del teixit associatiu.

En una visió més nostra i més alternativa, us animem a  fullejar el suplement que va editar LA DIRECTA, el passat 22 de setembre en paper i que us podeu descarregar aquí , fruit de la  col•laboració entre La Directa, @veussobirania @gustavoduch @ecologistas @menjadorsecologics  @xarxaconsumso @niunpamdeterra    i molts més! . Un extracte del sumari, ens fa veure uns quants articles: La ciutat que sobreviu per les @veussobirania;   La connexió Barcelona- Bolsonaro per @gustavoduch;  Barcelona, un paper capital? per @Menjadorseco ;  Alimentació sostenible, un objectiu sense dreceres  per Esther Pineda;  Sobre el binomi urbà-rural per Albert Puigverd i Vanessa Freixa #TerraTecaTraca ; i, també,  articles dels nostres veïns  @niunpamdeterra i @zeroportbcn Us recomanem que si no l’heu llegit encara, o us és difícil l’accés en paper, us el descarregueu aquí 

Aquí teniu unes quantes adreces d’iniciatives d’economia solidària:

📚 @AbacusCoop
🗣️ @KultCoop
📕 @TigrePaper
📗 @rocaguinarda_
🗣️ @KerasButi
🟢 @lafundicio
⏳ @rocagales
📙 @ciutatinvisible
📒 @pol_lenedicions
🧘🏽Yogalegre Coop

Si en coneixeu més i ens les dieu, les afegirem!

 

Spread the love
Publicat dins de Alimentació sostenible, Cooperativisme, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Exemples, Participació | Feu un comentari

SORTIR DE MARE: Del Delta… a Sallent

Publicat el 27 de setembre de 2021 per taulallobregat

El Delta, el Glòria i la seva component marina; les inundacions del 71 rememorades  en diferents aspectes a Cornellà, a Olesa, a Esparraguera i a Martorell; La riuada del 61 portada al teatre a Terrassa i les pluges a Sallent, el runam  i la salinització.

CORNELLÀ

Ens han fet  arribar en nom de la junta de l’Avenç de Cornellà informació sobre l’acte que varen celebrar per recordar la riuada de 1971, en col·laboració amb l’Ajuntament de la  ciutat . Creiem que una manera de fer difusió de la memòria és ocupar l’espai públic amb referències visibles per la ciutadanía. En aquest sentit el monòlit inaugurat ahir al carrer Verge de Montserrat, recordant les riuades, permet la interacció ja que  mostra clarament les alçades on va arribar cadascuna.

En un acte a Cornellà, en Ramon Rull  i en Joan Romagosa  varen posar el context sobre les riuades i en concret sobre la del 71, de la que trobareu més informació a l’exposició “La memòria del fang”, a la plaça de l’església i en el llibre del mateix nom.

Amb motiu d’aquest aniversari hi ha hagut diverses referències als mitjans de comunicació: Radio Cornellà:  https://www.radiocornella.cat/news/id/radiocornella_news_355  Diari de Barcelona:  https://www.diaridebarcelona.cat/w/50-anys-riuades-cornella?redirect=%2F

També podem trobar – encara que costa una mica- records de la lluita antifranquista i del moviment popular que va desbordar les forces de l’ordre a la riuada de 1971 a Cornellà:

OLESA

A Olesa  han  preparat una magnífica exposició i elaborat un documental “Sobrepassant els límits” sobre la riuada del 71:

També a Olesa han elaborat un mapa interactiu que podeu veure clicant aquí o sobre la imatge:

MARTORELL

Martorell s’està bolcant en la commemoració, record i discussió del efectes de la riuada de 1971. Especialment,  estan fent servir l’efemèride  per reflexionar sobre  què fem realment  i què volem fer a les planes d’inundació dels rius Cardoner, Anoia i Llobregat .

SALLENT

Les pluges d’aquests dies al Bages han fet evident el que ja sabem: ICL Iberia no controla la sal que va a parar al riu Llobregat i el salinitza.  Salinitzant sempre a través  d’uns aqüífers que no s’han analitzat mai en profunditat.

Quan plou, superficialment també, rius de sal van al Llobregat:

Dessalinitzar ( la dessalinitzadora d’Abrera recull una mitjana de 154 Tm diàries) ho paguem entre tot@s. El TSJC, altres tribunals   i  un expedient de la Unió Europea  han  ordenat  restaurar el Cogulló, pagar la contaminació i retornar els danys. En comptes d’això, el govern ha admès que ICL tregui 8 Hm3 anuals del Llobregat, crei un runam “temporal” a Súria i continuï salinitzant. I li ha permès dipositar una fiança mínima que no cobrirà les despeses si se’n va.

I aquesta ha estat la reacció de FEM POBLE de Sallent davant el projecte d’instal·lar plaques solars al runam del Cogulló:

TERRASSA

Les traces del silenci | TAE

A Terrassa hem anat a veure una obra  que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del Vallès de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història que busca compartir amb el públic una recerca real per a plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims …

 

 

 

 

 

 

EL DELTA DEL LLOBREGAT

La jornada “APRENEM DEL GLÒRIA AL DELTA: Mapes de risc d’inundació i component marina” organitzada per la Taula del Llobregat i SGR Interfase de la UAB va ser un èxit: Amb tot i les restriccions COVID, més de vint persones van assistir-hi en directe al Palau Robert i unes vint més van assistir-hi online fent preguntes després als oradors. Però encara més: el vídeo pulcrament gravat i sonoritzat per SICOM porta ja més de 140 visualitzacions. Us el posem aquí sota i, si en voleu una visió ràpida, us recomanem  les conclusions resumides  (Minut 2:29:30) per el Sr.  Eduard Ariza, que us donaran la visió global i exacte de l’acte. Segur que us faran venir ganes de veure tot el video o que podreu triar la part que més us interessi:

COMENTARI REBUT DE: Narcis Prat

El vídeo de la sortida de sal del Runam mostra el que ja he dit
moltes vegades. És impossible que el Llobregat recuperi el Bon estat
ecològic aigües avall de les mines pels pulsos de sal que eliminen
la fauna intolerant que des de les parts superiors podria 
recolonitzar la part inferior del Llobregat. I la Generalitat l'únic
que proposa son mesures que hem de pagar entre tots (l'ACA). Es
desesperant comprovar que per més que cada anys facis un informe
sobre el tema, el cas que et fan és mínim. Fa falta una riuada que
s'emporti a polítics, empresaris i bancs cap al mar.
Spread the love
Publicat dins de Baix Llobregat, Castelldefels, Cuadll, Delta Llobregat, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exposicions, Gavà, ICL, Inundacions, Investigació i recerca, Jornades, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Olesa, Prat de llobregat, Runams, Sediments, Terrassa | 1 comentari

LA RIUADA DEL 71 AL LLOBREGAT, A MARTORELL

Publicat el 20 de setembre de 2021 per taulallobregat

LA RIUADA MÉS EXTRAORDINARIA DE LA HISTÒRIA RECENT DEL LLOBREGAT

JORNADA ORGANITZADA PER LA TAULA DEL LLOBREGAT DIJOUS VINENT

RECORDEU! PROPER DIJOUS! Cliqueu per a més informació

La efemèride serveix per rememorar aquell 20 de setembre, però també per reflexionar sobre  què fem i què volem fer a les planes d’inundació dels rius Cardoner, Anoia i Llobregat . Tenim moltes coses per aprendre d’aquell episodi i només una per a celebrar.. que aquell dia el riu es va emportar moltes coses importants, però cap persona  va perdre la vida.
Diuen els experts que la planificació dels usos del territori és l’eina clau de la prevenció per als riscos naturals (segueix més avall)

PROGRAMA D’ACTIVITATS A MARTORELL ( a Olesa i Cornellà, més avall)

20 de setembre, a les xarxes

  • Presentació del 50 aniversari de la riuada . Radio Martorell i web.
  • Presentació de l’avanç del DOCUMENTAL 50 ANYS de la RIUADA de 1971 amb
    el material i els testimonis recollits, a càrrec del Cineclub del DIABLE

28 de setembre, al centre cívic de La Caserna de Martorell

  • Presentació del LOGO, 50 aniversari i avanç del Documental.
  • Presentació de les pel·lícules de 1971 recuperades.
    Miquel Altadill – Antonio Conesa – Lluis Garcia – Quico Porta
  • Lectura del text preparat per aquest 50 aniversari de Francisco José Lozano
    titulat: Retorno a “ El río de la vida” 4
  • Exposició fotogràfica i Recull de premsa i publicacions
  • La cronografia del fets. Document del arxiu municipal

(ve de més amunt) La efemèride serveix per rememorar aquell 20 de setembre, però també per reflexionar sobre  què fem i què volem fer a les planes d’inundació dels rius Anoia i Llobregat . Tenim moltes coses per aprendre d’aquell episodi i només una per a celebrar.. que aquell dia el riu es va emportar moltes coses importants, però cap persona va perdre la vida.Diuen els experts que la planificació dels usos del territori és l’eina clau de la prevenció dels riscos naturals.
En aquest sentit, Martorell és un cas d’estudi que cal considerar seriosament . Està clar que ocupar l’espai del riu com es feia als anys 70 no és una bona idea.
L’ocupació que s’ha fet els últims 50 anys dels espais inundables NO ha sigut gaire modèlica. Com a conseqüència de les riuades del 62 i  del 71, encara es manté l’anhel per canalitzar els rius com si aquesta fos la solució.
Si canalitzem els rius cada vegada es fan més estrets, tot el contrari del que pensem que s’hauria de fer, ja que la canalització agreuja els danys quan es veu superada per la riuada.
Així doncs hem passat de la prevenció a la gestió del risc, encara que, com hem vist recentment a les inundacions a Bèlgica, Alemanya o a Alcanar i que veurem més endavant a qualsevol lloc, alguna cosa no funciona en la gestió del risc per evitar danys deguts a les  inundacions .
Cal afegir els efectes del Canvi Climàtic, ara ho sabem bé: el Canvi Climàtic farà que les tempestes que poden causar inundacions siguin més freqüents i de major magnitud. DES DE LA TAULA DEL LLOBREGAT creiem que  cal començar a pensar en modificar comportaments .
És el moment de parlar de planificació fluvial i urbana – l’eina clau – i per tant de com estem planificant les nostres riberes fluvials i zones inundables.
Per reflexionar-hi,  proposem tres etapes successives d’activitats al setembre, a l’octubre i al novembre per tenir més temps d’adaptar les agendes dels experts que hem contactat  des de Martorell viu per tal de  tractar els aiguats de 1971 com es mereixen, amb respecte, rigor i de la millor manera possible.
Al setembre, a Martorell, prepararem les activitats del 50 aniversari i presentarem el material i testimonis recollits.
A l’octubre parlarem de la situació actual, els projectes vigents  i al novembre
tractarem del canvi climàtic i del futur .
Finalment, considerem que seria un bon exercici treure conclusions, tots junts amb
els experts per tancar el programa d’activitats i fer una publicació que sigui útil més enllà del Llobregat, per la gestió dels rius al nostre país en aquest escenari de Canvi climàtic. Més informació, adreceu-vos a Martorell viu o a [email protected] .

HI HA MÉS ACTIVITATS AL LLOBREGAT PER REMEMORAR LA DIADA:

Amb motiu de les inundacions del 20 de setembre del 1971, aquest dilluns fa just 50 anys, Esparreguera i Olesa han iniciat els actes commemoratius  Vegeu: https://labustia.cat/martorell-olesa-i-esparreguera-recorden-aiguats-50-anys/

LA XARXA DE CORNELLÀ PER LA REPÚBLICA, A les 19,00h. davant de l’Ajuntament de Cornellà, amb motiu dels 50 anys de les inundacions del 21.09.1971, l’ acompanyarà RAMON RULL, autor del llibre “La Memòria del Fang”. I la PLATAFORMA RIBERA-SALINES, impulsora d’un hort col.lectiu, per aturar el Pla Urbanístic al darrer espai agrícola i natural de Cornellà.

( si coneixeu més activitats i ens les feu saber, serà un plaer publicitar-les  des de la web de la  TAULA DEL LLOBREGAT  i  del Twiter:  @DelTaula.  I que ens seguiu als dos llocs! També si voleu col·laborar en aquesta publicació que proposem des de Martorell viu!

COMENTARI REBUT DE: Gemma

“Cal no oblidar els fets quevan passar fa anys, la història ens ensenya, malgrat hi hagin interessos que fan tot el possible perquè l’oblidem i així poden especular sense traves.
Gràcies els qui ens aneu recordant els fets.”
Gemma (Sallent)

Spread the love
Publicat dins de Abrera, Anoia, Baix Llobregat, Delta Llobregat, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Exposicions, Formació, Gavà, Hospitalet, Inundacions, Investigació i recerca, Jornades, LLobregat, Martorell, Martorell viu, Olesa, Participació, Prat de llobregat, Riskcat, Viladecans | 1 comentari

APRENEM DEL GLÒRIA AL DELTA DEL LLOBREGAT

Publicat el 7 de setembre de 2021 per taulallobregat

Mapes de risc d’inundació i component marina.

PRESENTACIÓ

Al delta del Llobregat diferents visions, valors i interessos conflueixen en una àrea de tan sols 100ha. Conseqüentment, el delta del Llobregat és sovint titular de diversos conflictes territorials. Creiem que davant de problemàtiques complexes i incertes calen aproximacions transdisciplinàries del coneixement. Per fer-ho possible, a la jornada Aprenem del Glòria al delta: mapes de risc d’inundació i component marina volem oferim un espai per fer dialogar el coneixement científic, el coneixement tècnic amb el coneixement local. (text complet a sota)

Aquesta sessió es realitzarà en directe al Palau Robert la tarda del  23 de setembre de 2021,  de 16:30 a 19:00 i s’hi podrà assistir  en streaming via youtube gestionat per SICOM (La sessió presencial ha arribat al límit de l’aforament) . Per inscriure-us, aquí.

 

AGENDA    

16:30-16:40   Presentació i benvinguda (Antònia Casellas UAB)

16:40-16:55   Mariano Barriendos (UB) – Contextualització del temporal Gloria en clau històrica

16:55- 17:10  Eva Crego i Sandra Ruiz (ACA) – Els mapes de risc d’inundació pels districtes de conques fluvials de Catalunya: el cas del Llobregat.

17:15-17:30   Anna Marín (UAB) La component marina de la inundació als deltes. Presentació del mapa de masses d’aigua detectades el dia 22 de gener de 2020 al delta del Llobregat mitjançant imatges SAR (radar d’obertura sintètica).

17:30-18:20  Recull de testimonis de persones/empreses/institucions del delta afectades per la inundació que ens parlaran de les seves problemàtiques i d’algunes particularitats de la xarxa de drenatge local del delta.

  • Manuel Valero (Departament d’infraestructures de Castelldefels)
  • Armand Ribes (Departament de medi ambient de Gavà)
  • Miquel José (Unió de pagesos, Gavà)
  • Enric de Roa (Tècnic Espais Naturals)
  • Enric Queralt (Cuadll)
  • Jordi Fortuny (SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet)

18:20-18:50h    Debat i participació del públic

18:50-19:00h    Cloenda (Eduard Ariza UAB)

Inscripció: https://framaforms.org/aprenem-del-temporal-gloria-al-delta-del-llobregat-1631035482

FLYER de la jornada,  que us podeu baixar en format PDF aquí 

PRESENTACIÓ

Al delta del Llobregat diferents visions, valors i interessos conflueixen en una àrea de tan sols 100ha. Conseqüentment, el delta del Llobregat és sovint titular de diversos conflictes territorials. Creiem que davant de problemàtiques complexes i incertes calen aproximacions transdisciplinàries del coneixement. Per fer-ho possible, a la jornada Aprenem del Glòria al delta: mapes de risc d’inundació i component marina volem oferim un espai per fer dialogar el coneixement científic, el coneixement tècnic amb el coneixement local.

El grup de recerca SGR-INTERFASE del departament de geografia de la UAB juntament amb la Taula del Llobregat organitza una sessió divulgativa i participativa sobre les inundacions al delta del Llobregat, prenent com a marc referent el temporal Glòria (gener 2020). El debat està orientat a conèixer-ne les causes, entendre la gestió actual del risc, i les perspectives de futur en un context d’emergència climàtica que afecta una zona deltaica metropolitana clau pel territori i la seva població.

Iniciarem la jornada amb una visió històrica de les inundacions al riu Llobregat, fent èmfasi en el tram baix del riu. Aquesta aproximació històrica, a càrrec de Mariano Barriendos (professor d’història a la UB i paleoclimatòleg), ens permetrà una millor contextualització del temporal Glòria. A continuació, Eva Crego i Sandra Ruiz, del Departament de Planificació i Ordenació de l’Espai Fluvial (ACA), ens explicaran com s’elaboren els mapes de risc d’inundació segons la legislació vigent. L’Anna Marín Puig, investigadora del departament de geografia de la UAB, adreçarà la component marina de la inundació en zones deltaiques i presentarà un mapa amb les inundacions detectades durant el temporal Glòria.

La segona part de la jornada donarà veu a les persones directament afectades pels impactes de la inundació i coneixedores del les particularitats de la xarxa de drenatge local. Manuel Valero, del departament d’infraestructures de Castelldefels, ens informarà de la cota d’inundació urbana assolida durant el Glòria, fent èmfasi en el col·lapse dels col·lectors pluvials. Armand Ribes, del departament de medi ambient de Gavà, situarà la inundació marina de Gavà Mar durant el temporal marí del Glòria i les estratègies per fer-hi front. Miquel José, agricultor i representant de la Unió de Pagesos de Gavà, explicarà la compromesa viabilitat de l’agricultura més necessària que mai en un escenari de canvi ambiental global. Enric de Roa ens informarà de l’afectació del Glòria als Espais Naturals, especialment als estanys litorals que són zones receptores de les aigües urbanes, dels polígons industrials, de l’aeroport i dels camps agrícoles i els seu paper davant de fenòmens climàtics extrems. Enric Queralt, de la Comunitat d’Usuaris d’Aigües del delta del Llobregat, ens parlarà de la rellevància dels nivells piezomètrics de l’aqüífer i la gestió de la inundació deltaica. Jordi Fortuny, de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, farà referència a la forta pressió urbanística de la vall baixa i del delta del Llobregat que incrementa la sensibilitat d’aquest territori vers la inundació.

Antònia Casellas (professora de geografia de la UAB) moderarà l’acte i dinamitzarà un espai dedicat al debat amb el públic i Eduard Ariza (professor de geografia de la UAB) farà la cloenda de l’acte.

Spread the love
Publicat dins de ACA, Aeroport, Agricultura, Baix Llobregat, Castelldefels, Cuadll, Delta Llobregat, Distribució mail list, Ecosistemes humits, Emergència Climàtica, Formació, Gavà, Hospitalet, Inuncat, Inundacions, Jornades, LLobregat, Prat de llobregat, Riskcat, Sediments, Sistemes Naturals, Viladecans, Xerrades | Feu un comentari