L’aigua, a Europa, pateix contaminació agrícola i contaminació d’aigües residuals insuficientment tractades en ciutats, indústries i habitatges dispersos, segons l’ informe de l’Agència Europea de Medi Ambient (*AEMA), publicat al setembre. Les barreres artificials, juntament amb la navegació, l’aqüicultura i les espècies exòtiques invasores, generen pressions addicionals. No obstant això, existeixen solucions per abordar els problemes i les hauríem d’adoptar més àmpliament.
En general, una mejor y más coherente aplicación de la legislación existente – incluyendo la Directiva de Residuos Urbanos de Tratamiento de Aguas, la Directiva sobre inundaciones, y la Directiva Marco del Agua – reduciría las presiones clave sobre el agua. Además, todos los sectores que utilizan el agua, como la agricultura, la energía, la minería, la acuicultura y la navegación, deben adoptar prácticas de gestión que puedan mantener los ecosistemas acuáticos sanos y resilientes, afirma el informe de la AEMA. Estos incluyen programas agrícolas que reducen el uso de pesticidas, energía hidroeléctrica que asegura el paso de peces, estrictos estándares de combustible para la navegación y preservación de las riberas de los ríos.
Actualmente, los problemas clave incluyen la contaminación de las aguas residuales urbanas e industriales , la contaminación difusa de la agricultura y la contaminación de la minería y las viviendas que no están conectadas a un sistema de alcantarillado. En general, el 22% de las masas de agua superficiales de Europa y el 28% de la superficie de las aguas subterráneas se ven significativamente afectados por la contaminación difusa de la agricultura, tanto por nutrientes como por plaguicidas . La deposición de contaminantes del aire , en particular mercurio, conduce al mal estado químico de las masas de agua de Europa.
Además, alrededor del 34% de las masas de agua superficiales se ven significativamente afectadas por cambios estructurales , relacionados, por ejemplo, con la estabilización del cauce del río, el almacenamiento de agua, la energía hidroeléctrica, la protección contra inundaciones o el riego. Los cambios estructurales afectan el curso y el flujo del río, lo que puede tener un impacto importante en la biodiversidad del río y de la llanura aluvial. Muchas de las estructuras son diferentes tipos de barreras , pero para aproximadamente el 40% de los cuerpos de agua afectados, el propósito de las barreras no está claro, señala el informe de la AEMA.
Las presiones menores pero aún importantes incluyen la acuicultura y las especies exóticas invasoras . La escasez de agua y los episodios de sequía son un problema cada vez mayor en muchas zonas de Europa, tanto de forma permanente como estacional, advierte el informe. Aproximadamente el 6% de las masas de agua superficiales de Europa y el 17% de la superficie de agua subterránea se ven afectados significativamente por la extracción de agua , principalmente relacionada con la agricultura, el suministro público de agua y la industria.
LLegiu l’informe complet aquí: https://www.eea.europa.eu/highlights/pollution-and-barriers-are-key
INTERVENCIÓ DE PEDRO ARROJO A LES NNUU, presentant l’informe: RISCOS I IMPACTES DE LA MERCANTILITZACIÓ I FINANCIARITZACIÓ DE L’AIGUA SOBRE ELS DRETS HUMANS , L’AIGUA POTABLE I EL SANEJAMENT
Us recomanem aquesta intervenció de Pedro Arrojo, ben conegut nostre, davant les NNUU. Dos minuts en anglès ,després en castellà i més tard una mica en francès: https://media.un.org/en/asset/k17/k1741aw6ru i l’informe complet: “informe sobre mercantilización y financiarización del agua en español 2021 https://undocs.org/es/A/76/159 i amb aquest enllaç ens podem baixar la versió amigable de l’Informe, en castellà: https://www.ohchr.org/Documents/Issues/Water/annual-reports/a-76-159-friendly-version-sp.pdf
6 de novembre de 2021, a l’📍Ateneu Santboià, 
El projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat preveu que d’aquí dos anys com a màxim el Govern haurà d’haver aprovat un pla de tancament i desmantellament de les plantes incineradores de residus existents. Segons el projecte al qual ha tingut accés l’ACN, prèviament, però, s’ha d’avaluar l’adequació de cada incineradora (més informació: 
Podeu veure aquest vídeo: 
Els Pirineus ens poden semblar lluny, o que no afecten el nostre dia a dia. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT . Estem convençuts de que en el present canvi climàtic i en l’augment de la temperatura que s’acosta i dels canvis que vindran, els Pirineus es poden convertir en la nostra salvaguarda, que facin resilient tota la conca del Llobregat. Per això les accions de l’Estratègia Pirinenca s’han desenvolupat en un perímetre més enllà de les zones d’alta muntanya, abastant també aquells territoris propers al massís pirinenc. Aquest àmbit d’acció respon a la voluntat de tenir una perspectiva àmplia, que contempli més factors que afecten el desenvolupament de la cooperació transfronterera.
Barcelona ha estat declarada 
En una visió més nostra i més alternativa, us animem a fullejar el suplement que va editar 
@AbacusCoop
@KultCoop
@TigrePaper
@rocaguinarda_
@lafundicio
@rocagales
@ciutatinvisible
@pol_lenedicions
Yogalegre Coop
Ens han fet arribar en nom de la junta de l’Avenç de Cornellà informació sobre l’acte que varen celebrar per recordar la riuada de 1971, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat . Creiem que una manera de fer difusió de la memòria és ocupar l’espai públic amb referències visibles per la ciutadanía. En aquest sentit el monòlit inaugurat ahir al carrer Verge de Montserrat, recordant les riuades, permet la interacció ja que mostra clarament les alçades on va arribar cadascuna.
Amb motiu d’aquest aniversari hi ha hagut diverses referències als mitjans de comunicació: Radio Cornellà: 
A Terrassa hem anat a veure una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del Vallès de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història que busca compartir amb el públic una recerca real per a plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims …
Si canalitzem els rius cada vegada es fan més estrets, tot el contrari del que pensem que s’hauria de fer, ja que la canalització agreuja els danys quan es veu superada per la riuada.
El 2 d’agost passat es va fer públic l’acord entre la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol per ampliar l’aeroport Barcelona-el Prat, amb una inversió de 1.700 milions d’euros, mitjançant l’allargament de la tercera pista i la construcció d’una terminal satèl·lit. Aquest acord, tancat en una reunió no oficialitzada, inclou també els plans de creixement d’Aena als aeroports de Girona-Costa Brava i Reus, i la construcció d’estacions de tren d’alta velocitat en aquests aeroports per connectar-los amb Barcelona.