L‘Associació de Municipis per l’Aigua Pública (AMAP) va néixer el 31 de gener del 2018 i en formaven part Barcelona, Terrassa i 5 municipis més. Amb l’ajuda d’ Enginyers Sense Fronteres ha sumat forces: avui són 43 ajuntaments, 3 operadors i 3 entitats.
Aquest novembre l’AMAP organitza un congrés que consolida el camí fet i obre noves vies a estendre la gestió pública de l’aigua al país. Els propers dies 24 i 25 se celebrarà a la ciutat de Terrassa el I Congrés de la gestió pública del servei d’aigua.
Aquest congrés marcarà un canvi que vol ser radical. Primer, pel posicionament de la política municipal en la recuperació de l’aigua com a comú enfront del sistema de lucre neoliberal que considera l’home i la natura com a clients, tancant un cercle de compravenda i obtenció de beneficis privats on, en el millor dels casos, el deures socials apareixen com a signes de magnanimitat. Segon, per la mirada posada en l’emergència climàtica: haurà d’avaluar i definir mesures per garantir l’abastament i alhora protegir els valors ecosistèmics de l’aigua.
És al calor de l’empenta social i de les administracions públiques per recuperar sobiranies que es posaran a debat problemàtiques generals i singulars en les que ens trobem; hi discutirem com superar qüestions tècniques, com superar una legislació feta per posar traves als municipis i afavorir processos de despossessió mitjançant la mercantilització de l’aigua
Comparar experiències històriques de gestió sense ànim de lucre per mantenir valors socials a l’aigua. Traslladar les experiències dels que han lluitat i l’han recuperat. Orientar als municipis immersos en el procés de recuperació de l’aigua com a bé públic i als que ho volen posar a l’agenda. Intercanviar experiències necessàries per construir eines i combatre els embats d’un sistema neoliberal en el que les multinacionals de l’aigua la monopolitzen o parasiten i destrueixen aquest bé públic . Serà la recuperació d’aquesta mirada del bé comú, substantivada des de les pràctiques de les organitzacions ciutadanes de l’aigua, la que esperem que sumarà i serà capaç de recuperar els valors de gestió democràtica i ecosistèmica de l’aigua.
El programa obrirà les portes amb la inauguració institucional i entrarà directament en l’anàlisi de la situació actual des de les singularitats dels municipis. Continuarà amb un bloc on s’aborden els processos de reversió i un debat final per tancar la primera jornada. El dijous 25 començarà amb la gestió de l’aigua davant del canvi climàtic i continuarà amb una segona part on s’aborda la millora de la gestió pública de l’aigua amb un apartat específic sobre noves governances. Aquest altre vector de la gestió pública, per a nosaltres, ocupa un lloc nou, especial i esperançador gràcies a l’empenta ciutadana i la incorporació de ponències al congrés que ens parlaran de participació real i substantiva de la ciutadania, d’objectius i experiències d’organització per a la coproducció de polítiques públiques de l’aigua als municipis.
Un congrés, doncs, que té també el repte de continuar trencant els esquemes i pràctiques d’una mal anomenada participació, buida i caduca. Un congrés que té la voluntat de definir polítiques de trànsit per obrir espais on incorporar, sense complexos, el coneixement col·lectiu per a la coproducció de política pública a l’aigua.
La Taula del Llobregat, des de l’OAT, hi participarem directament i desitgem els millors encerts al congrés, desitgem que les seves conclusions facin passos decidits vers una nova gestió de l’aigua i que sigui una bona empenta per respondre a l’emergència climàtica, tan real. Us convidem a veure en detall el programa i a inscriure-us , a participar-hi!!


6 de novembre de 2021, a l’📍Ateneu Santboià,
El projecte de llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat preveu que d’aquí dos anys com a màxim el Govern haurà d’haver aprovat un pla de tancament i desmantellament de les plantes incineradores de residus existents. Segons el projecte al qual ha tingut accés l’ACN, prèviament, però, s’ha d’avaluar l’adequació de cada incineradora (més informació:
Podeu veure aquest vídeo: 








Els Pirineus ens poden semblar lluny, o que no afecten el nostre dia a dia. RES MÉS LLUNY DE LA REALITAT . Estem convençuts de que en el present canvi climàtic i en l’augment de la temperatura que s’acosta i dels canvis que vindran, els Pirineus es poden convertir en la nostra salvaguarda, que facin resilient tota la conca del Llobregat. Per això les accions de l’Estratègia Pirinenca s’han desenvolupat en un perímetre més enllà de les zones d’alta muntanya, abastant també aquells territoris propers al massís pirinenc. Aquest àmbit d’acció respon a la voluntat de tenir una perspectiva àmplia, que contempli més factors que afecten el desenvolupament de la cooperació transfronterera.

Barcelona ha estat declarada
En una visió més nostra i més alternativa, us animem a fullejar el suplement que va editar
@AbacusCoop
@KultCoop
@TigrePaper
@rocaguinarda_
@lafundicio
@rocagales
@ciutatinvisible
@pol_lenedicions
Yogalegre Coop
Ens han fet arribar en nom de la junta de l’Avenç de Cornellà informació sobre l’acte que varen celebrar per recordar la riuada de 1971, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat . Creiem que una manera de fer difusió de la memòria és ocupar l’espai públic amb referències visibles per la ciutadanía. En aquest sentit el monòlit inaugurat ahir al carrer Verge de Montserrat, recordant les riuades, permet la interacció ja que mostra clarament les alçades on va arribar cadascuna.
Amb motiu d’aquest aniversari hi ha hagut diverses referències als mitjans de comunicació: Radio Cornellà: 



A Terrassa hem anat a veure una obra que hibrida teatre de la memòria i teatre documental a partir d’una investigació relacionada amb la riuada del Vallès de 1962 i una de les seves conseqüències més silenciades: el tràfic d’infants. Una historiadora i una arxivera protagonitzen aquesta història que busca compartir amb el públic una recerca real per a plantejar un debat de memòria i de reparació dels crims …


Si canalitzem els rius cada vegada es fan més estrets, tot el contrari del que pensem que s’hauria de fer, ja que la canalització agreuja els danys quan es veu superada per la riuada.


