Fer de pagès@, avui

Catalunya ha perdut prop de 5.000 pagesos els darrers  deu anys.  Menys de l’u per cent de la població de Catalunya es dedica a l’agricultura. I, encara, molta d’aquesta població  treballa per multinacionals i/o per a l’exportació. No produïm els aliments que necessitem i per poder alimentar amb els nostres recursos  la  nostra població a Catalunya o a Espanya, es necessiten canvis estructurals molt forts. Un tema prioritari -segons el nostre criteri- donat  el context de crisi climàtica i energètica on  estem entrant.

https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/la-pagesia-que-ve/video/6182009/

30 minuts va dedicar-hi ahir un excel·lent reportatge, que hem enllaçat aquí. Us animem ,també, a escoltar amb atenció  la conferència “Pagesia i sobirania alimentària, eixos de la transició ecosocial” que Martina Marcet,  ramadera agroeecològica, va fer en l’acte de lliurament dels premis d’economia social i solidària 2022, i que  us enllacem aquí sota:


Podreu escoltar  aquestes paraules: “Ja fa  temps que vivim en un esfondrament del món tal com l’hem conegut els darrers dos-cents  anys”.. “vinc a parlar parlar de la situació crítica en què es troba el sector primari al nostre país”…”unes condicions que estan  destruint la poca sobirania alimentària que tenim com a territori”… “amb productors que treballen de manera precària”… “els productes agroeecologics estan infinitamen menys subvencionats que la resta del mercat”… “exceptuant el cas del vi la majoria de projectes  són d’una fragilitat extrema”… “hi ha una creixent especulació sobre l’alimentació”… “faré  una llista de  propostes!

Spread the love
Publicat dins de Agricultura, Alimentació sostenible, Assemblees, Col·lapse, Cooperativisme, Decreixement, Distribució mail list, Economia social i solidària, Emergència Climàtica, Exemples, Formació, Xerrades | Feu un comentari

AQÜÍFERS I CLIMA

Noam Chomsky alerta del moment actual en aquest canvi climàtic que vivim: “Ens acostem al moment en el qual ens podem anar acomiadant els uns dels altres” “Si arribem a aquests punts d’inflexió” sobre el canvi climàtic, “bàsicament ens podem anar acomiadant els uns dels altres”,

El moment actual que vivim a tot el món genera molts dubtes i, per a tractar d’entendre  què passa, Andrea Ropero entrevista en L’Intermedi al filòsof i activista Noam Chomsky. Als seus 93 anys ha viscut la Segona Guerra Mundial, la Guerra Freda i altres conflictes bèl·lics recents protagonitzats pel seu país, els EUA, com l’Iraq o l’Afganistan. Preguntat sobre el desafiament global del canvi climàtic, Chomsky ho té clar: “Tenim una finestra d’oportunitat molt estreta per a resoldre els problemes i frenar la destrucció del medi ambient”. “Si arribem a aquests punts d’inflexió, que són irreversibles, bàsicament ens podem anar acomiadant els uns dels altres”, adverteix Chomsky, que alerta que “ens estem acostant moltíssim a aquest moment”.

ESPECIALMENT, ENS INTERESSA LA SITUACIÓ DE L’AIGUA I PER AIXÒ DIFONEM LA CRIDA DE GREENPEACE:

El 44% de les masses d’aigua subterrània a Espanya es troba en mal estat, segons els documents d’elaboració dels plans hidrològics de tercer cicle (2022-2027) presentats per les Confederacions Hidrogràfiques. Això significa que Espanya ha incomplert ja el termini de 2015, el de 2021 i corre un alt risc d’incomplir en 2027 els objectius ambientals fixats a la Directiva Marc de l’Aigua, últim termini excepte casos molt determinats  en els quals podria  acollir-se a una pròrroga o a objectius menys rigorosos. En el 19% de les masses d’aigua subterrània ja es dóna per fet que no es compliran. No s’espera que es pugui aconseguir el bon estat fins dins d’una dècada o més. Per al 8% de les masses es dóna un termini a 2039 i més enllà.

MAPA INTERACTIU PER A CONÈIXER L’ESTAT DE LES AIGÜES SUBTERRÀNIES:

Spread the love
Publicat dins de ACA, Aigua subterrània, Aqüífers, Col·lapse, Contaminació, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Eines, Emergència Climàtica, Formació, Futur de l'aigua (2022-2027), Multimèdia, Sistemes Naturals | Feu un comentari

CUIDEM-NOS!

Cal passar a l’acció, sí. Cal explicar què està passant i per què no hi ha solucions senzilles, i per què hem  de prioritzar  la protecció entre nosaltres. Perquè quan comenci a tancar tot i a faltar de tot, hi haurà tant d’enrenou  que  ningú escoltarà res.

Aquesta crida tan dura en un tuit  és d’un científic que ens mereix molt de respecte: @amturiel, i la  podeu ampliar a https://crashoil.blogspot.com/

Volem contribuir mostrant  una guia per ajudar -com a mínim-  a prendre bones decisions energètiques familiars. Calderes?, Aerotermia?, Aïllament? Plaques solars? ….. Hem anat a parar a unes conversions  energètiques de la mà de Manel Rivero ( @cigoloce)  comptades en  la unitat universal d’energia. el kWh.  i en € en base a una unitat familiar amb un consum anual  de 10.000 Kw/h.i a les previsions per l’hivern que ve. Trobareu l’explicació completa  aquí

I també us recomanem, de l’11 al 16 d’aquest octubre,  les xerrades, taules rodones  i pel·licules i espectacles de la Bienal del Pensament a Barcelona,  https://www.biennaldepensament.barcelona/ca/programa

Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Energies renovables, Exemples, Formació, Xerrades | Feu un comentari

Embassaments buits. Què cal fer?

Podem afrontar  la sequera amb una gestió sostenible de l’aigua?

El període que va de juny a agost ha registrat les temperatures més elevades des de, almenys, 1961, superant folgadament a l’estiu de 2003, el més càlid fins ara, segons dades de *AEMET. Les precipitacions van ser molt escasses al juny i juliol, mentre que a l’agost es van registrar fenòmens associats a tempestes molt adversos. Es va tractar del novè estiu més sec de la sèrie històrica. La tardor d’enguany serà més càlid de l’habitual a Espanya, especialment en el vessant mediterrani i Balears, i més sec del normal en el nord-oest peninsular. Els climes àrids avancen a Espanya, des de mitjan segle XX, a un ritme anual d’uns 1.500 quilòmetres quadrats a l’any, l’equivalent en cinc anys a l’extensió de la província de Màlaga, en detriment dels climes temperats. En el sud-oest d’Europa les onades de calor s’estan incrementant entre 3 i 4 vegades més ràpid que en la resta de zones de latituds mitjanes. La sequera exigeix respostes

Javier Martín-Vide i Narcís Prat, de l’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona

La sequera és un risc natural de començament indefinit, no disruptiu, com passa amb les pluges torrencials o els terratrèmols. La sequera meteorològica és una escassetat d’aigua conjuntural, mentre que l’aridesa suposa una escassetat hídrica estructural. Espanya pateix amb freqüència sequeres i compta amb espais àrids. Les regions humides, com el nord d’Espanya, també pateixen sequeres, quan plou bastant menys del que és normal, mentre que a les regions àrides, com el sud-est peninsular, si plou l’habitual, no es podrà parlar de sequera. Si els recursos d’aigua circulants i emmagatzemats en els embassaments baixen d’un cert nivell es parla de sequera hidrològica, i de sequera agrícola i edàfica quan el sòl ressec afecta als cultius de secà o als de regadiu. Igualment, existeix la sequera ambiental, quan els ecosistemes es veuen afectats negativament per la falta d’aigua. I fins i tot es  pot parlar de sequera socioeconòmica, en el cas que el subministrament d’aigua a la població i al sistema productiu es vegi seriosament compromès.

Després de l’any 2021, que va ser molt sec en gran part d’Espanya, els anys següents  han continuat amb la mateixa tònica d’escassetat de pluges, cosa que ha donat lloc al fet que l’aigua emmagatzemada als embassaments aconseguís, de mitjana, el 20 de setembre, només 18.810 hectòmetres cúbics (33,5% de la seva capacitat), més de 17 punts per sota de la mitjana de l’última dècada. Només a la Comunitat Valenciana, per les copioses precipitacions en el començament de la primavera, i al País Basc, Astúries, Madrid i La Rioja se superava modestament el 50%. A Catalunya, i en altres comunitats, en els últims 24 mesos, l’escassetat de pluges continua sent molt acusada excepte en alguns punts (per exemple, als Ports de Tortosa-Beseit). Per a la franja del litoral i prelitoral alguns índexs pluviomètrics permeten qualificar la sequera d’excepcional.

Aquesta situació excepcional serà la nova normalitat en el futur? Quantes regions més sofriran aridesa o grans sequeres esquitxades per forts temporals de manera habitual? Les sequeres ambiental o socioeconòmica poden ser habituals en el futur?

Encara que els consums urbans ja són baixos en moltes ciutats (100-125 litres per persona i dia), podria arribar-se a uns 80 litres per persona i dia, la qual cosa constituiria un notable estalvi. Per a això l’ús d’aigües pluvials hauria de ser obligatori en urbanitzacions, habitatges unifamiliars, polígons industrials i altres superfícies.

Ni grans embassaments ni transvasaments són ja possibles a Espanya: simplement, no hi ha prou aigua. L’impacte ambiental de les infraestructures actuals implica que només la meitat dels rius espanyols estan en un bon estat ecològic. A més, amb el canvi climàtic nevarà menys, la neu es fondrà abans i les reserves als embassaments s’esgotaran (ja ha passat enguany). I encara hem d’afegir que la vegetació i els cultius demandaran més aigua per l’augment de temperatura. La millora dels regadius o la reutilització d’aigües de depuradora no compensaran les pèrdues pel canvi climàtic a mitjà termini. Ni, si seguim com fins ara, podrem disposar dels cabals ambientals necessaris per a complir els requeriments de la Directiva Marc de l’Aigua (DMA).

El model de més recursos amb infraestructures ja no és possible. Els mangos o alvocats en zones àrides no es podran mantenir en el futur. Solucions? Estalvi, eficiència, millorar les  pràctiques agrícoles o fer servir  fonts alternatives, com, per exemple, la dessalació i l’ús d’aigües regenerades a la costa. Això pot assegurar l’aigua per a la població i la indústria, però no per als regadius actuals o futurs. Cal produir aliments, però de manera sostenible. L’agricultura industrial, les macrogranges, els mangos o alvocats en zones àrides, etc., no es podran mantenir en el futur.

Ens cal una cosa  molt important, clau, decisiva per a una gestió de l’aigua sostenible: ordenació del territori i gestió del paisatge. Les grans masses arbòries contínues actuals semblen preparades  per grans incendis i, com a conseqüència, per l’erosió del sòl que provoca, després, més aridesa. Cal disminuir la biomassa forestal i transformar el paisatge en taques heterogènies de cultius, pastures, maquies i boscos, d’acord amb el clima de cada àrea. D’aquesta forma contribuïm a evitar la propagació dels incendis forestals i recuperem l’aigua en els sòls i els aqüífers.

Però aquest model té un problema: fa falta voluntat política i canvis en la mentalitat dels usuaris de l’aigua per a poder establir un nou paradigma de la gestió hídrica en línia amb la sostenibilitat. Serem capaços d’avançar cap a un futur sostenible? No fer-ho suposarà augmentar els efectes negatius de les sequeres i l’aridesa, i un gran cost social i econòmic per a tota Espanya. No som optimistes, tant de bo ens equivoquem.

Joan Ripoll. Director del grau en Economia i Gestió de la Universitat Abat Oliba CEU.

El període de sequera persistent que ens afecta evidència una qüestió òbvia, però que sovint sol passar desapercebuda: que l’aigua és un bé escàs, especialment a Espanya, i que aquesta escassetat tendirà a augmentar. Aquesta realitat convida a una sèrie de reflexions sobre els problemes i reptes que la sequera i el canvi climàtic ofereixen a la nostra economia.

  1.  En termes d’oferta, l’aigua procedeix de tres orígens: aigües superficials (74%), aigües subterrànies (23,5%) i els recursos no convencionals, com la dessalació (2,5%).
  2. El volum màxim d’aigua embassada ha estat, des de 2010, de gairebé 45.000 hectòmetres cúbics per any en mitjana. No obstant això, aquest reservori d’aigua tendeix a la baixa. Un règim de pluges inferior a la mitjana i més irregular unit a unes temperatures gairebé un grau més elevades impedeix compensar el consum anual d’aigua. D’aquesta manera, sistemàticament des de 2013, el nivell màxim d’aigua disponible està per sota del màxim de l’any anterior. En els últims 10 anys, aquesta disponibilitat màxima d’aigua s’ha reduït en un 23% (fins als 35.000 hectòmetres cúbics per any), perquè han minvat les aportacions als llits dels rius no sols per una pluviositat menor sinó perquè també la calor ha augmentat la evapotranspiració. Espanya utilitza més aigua a l’any que França, Portugal, Grècia, Itàlia o Alemanya. El principal ús d’aquesta demanda és l’agricultura
  3. La demanda d’aigua anual s’estima entorn dels 32.000 hectòmetres cúbics per any. El principal ús d’aquesta demanda és l’agricultura (65%), seguit del sector industrial (19%) i del proveïment urbà (14%). També ha de destacar-se el cabal mediambiental que ha de respectar-se en les conques hidrogràfiques.
  4. El volum d’aigua de reg utilitzat per les explotacions agràries ronda els 15.000 hectòmetres cúbics a l’any. La major part de la superfície (68%) es rega amb aigua superficial, seguida per les aigües subterrànies (26%). /
  5. A Espanya, són gairebé quatre milions d’hectàrees dedicades al regadiu, enfront dels 2,5 d’Itàlia, el 1,2 de Grècia o 1,4 de França. De fet, Espanya és el primer país de la UE en superfície de regadiu. El 53% d’aquesta superfície es rega amb el sistema localitzat o per degoteig, el més eficient. El sistema de reg per gravetat concentra el 23,5%, el reg per aspersió és del 15%, mentre que el reg automotriu representa el 8,5% de la superfície total de reg. En els últims anys s’ha registrat un augment del 20% en la superfície regada
  6. La superfície regada a Espanya és només un 23% del total de superfície conreada, però la seva contribució a la producció final vegetal és del 65% del total d’un sector, el primari, que representa el 3% del PIB i el 4% de la població ocupada. El potencial productiu i de generació d’ús del regadiu unida a la percepció entre els agricultors que la provisió d’aigua anava a ser il·limitada i a un preu molt reduït expliquen que s’hagi registrat un augment del 20% en la superfície regada en els últims 20 anys. La desertificació del territori avança irremeiablement des del sud-est de la península cap a les zones més humides del nord
  7. No obstant això, l’extensió del regadiu té com a contrapartida la sobreexplotació dels recursos hídrics en un país amb territoris on aquests són realment escassos. Aquesta dinàmica ha anat acompanyada d’un abandó progressiu de terres en les zones de secà. La conseqüència és la degradació del sòl per l’erosió i la desertificació del territori, que avança irremeiablement des del sud-est de la península cap a les zones més humides del nord.
  8. Amb independència de les causes naturals (sequera / pluviometria / calor), a Espanya existeix un clar desequilibri entre l’oferta i la demanda d’aigua. Aquest estrès hídric, que s’ha anat agreujant amb el temps, s’ha intentat resoldre històricament pel costat de l’oferta: embassaments, transvasaments, sobreexplotació de rius, aqüífers i aiguamolls, dessalinitzadores… Però ha arribat un punt en què el ritme al qual ha anat creixent la demanda no pot ser compassat per l’oferta.
  9. El problema no és tant que falti aigua perquè plou menys o de manera més irregular, sinó més aviat perquè el consum d’aigua resulta excessiu. Per això és urgent un canvi de paradigma en el model de relació i explotació de l’aigua a Espanya. La idea és procurar l’estalvi i l’optimització en l’ús de l’aigua, ajustant la gestió de les conques hidrogràfiques a l’oferta d’aigua disponible: ha de ser aquesta oferta qui determini la demanda i no a l’inrevés.
  10. La gran oportunitat passa per la digitalització dels usos de l’aigua. Així, la instal·lació d’eines de  sensorització i comunicació o el desenvolupament de plataformes informàtiques d’anàlisi, consulta i registre de dades poden dotar a l’agricultura de gran quantitat d’informació per a poder aplicar models predictius i aconseguir estalvis en l’ús de l’aigua, però també en els principals inputs de les explotacions com a fertilitzants, fitosanitaris i energia. Els recursos del PERTE (Projecte Estratègic per a la Recuperació i la Transformació Econòmica, 3.060 milions d’euros) pretenen finançar aquesta inversió en infraestructures i formació de persones, necessària perquè la transformació digital i modernització del sector agrari siguin una realitat.

(Traducció de LA TAULA DEL LLOBREGAT   de l’article del Periódico:  https://www.elperiodico.com/es/entre-todos/20220926/manejo-pertinaz-sequia-entender-75899164)

Escolteu, també:

Imatge

Consumim #aigua per sobre de les nostres possibilitats, cal decréixer” Annelies Broekman del @CREAF_ecologia i membre de la TAULA DEL LLOBREGAT  ens en parla

 

(https://www.rtve.es/play/audios/avui-sortim/avui-sortim-com-estan-ara-els-embassaments-amb-annelies-broekman/6695050/)

Spread the love
Publicat dins de ACA, Agricultura, Aigua subterrània, Aqüífers, Cabals, CREAF, Decreixement, Distribució mail list, DMA Directiva Marc de l'Aigua, Emergència Climàtica, Estat Espanyol, Exemples, Formació, Investigació i recerca, Pluja, Sequera | Feu un comentari

ÀGORA, un portal excel·lent

Ens  conviden a entrar i utilitzar els  recursos del projecte ÀGORA, desenvolupat per l’equip GAMA-UB amb el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El passat diumenge 25 de setembre va fer  60 anys dels terribles aiguats al Llobregat que van assolar gran part del Vallés Occidental. Més de 800 persones van morir o desaparèixer en poc més de tres hores. Des de llavors molts avenços han ajudat a disminuir la vulnerabilitat en aquests episodis d’inundacions sobtades. Tenim millors eines d’observació meteorològica i hidrològica; s’han desenvolupat models de predicció operatius que ens permeten donar avisos amb una certa antelació; s’han creat cossos de protecció civil i una normativa europea específica sobre inundacions, que a Catalunya s’entronca amb el pla INUNCAT. Ara bé, si es tornés a produir exactament el mateix esdeveniment meteorològic, tornaríem a tenir pèrdues materials i humanes molt greus.

La major part de la població no coneix a quins riscos està exposada, ni què ha de fer en cas d’emergència, o què pot fer per disminuir l’impacte d’uns fenòmens, com les pluges intenses, que es veuran augmentats a conseqüència del canvi climàtic. Moltes vegades es creu totalment salvaguardada gràcies a mesures de protecció, algunes de les quals ja estan obsoletes. Es desconeixen eines com la cartografia de zones inundables o els avisos primerencs, i l’avanç trepidant de la tecnologia ens ha portat a oblidar la necessitat de conèixer el nostre propi territori. L’augment del benestar des d’aquell setembre del 62 també ha portat a un augment dels béns materials exposats a les inundacions, i els impactes econòmics no han cessat d’augmentar.

Captura del mapa floodup

En aquest context es va decidir crear l’Observatori d’Inundacions AGORA (agora.ub.edu ), el primer fet a Catalunya sobre aquest risc, des d’una perspectiva holística adreçada principalment a la població. AGORA es sustenta en més de 30 anys d’investigació sobre les inundacions a Catalunya, que han permès oferir un visor amb tots els episodis d’inundació que han afectat als municipis des de 1900 i recollir tota la informació associada a episodis que han quedat gravats en el territori a través de marques històriques. Amb AGORA s’ha volgut facilitar la conscienciació i coneixement de les inundacions a diferents públics i sectors, i és per això que en s’hi poden trobar dossiers tècnics i textos científics, materials divulgatius, activitats adreçades a escoles o propostes de ciència ciutadana.

Avui, perquè no volem que es torni a produir un desastre com el de 1962, hem obert AGORA al públic. Volem que aquest públic també sigui partícip dels objectius d’AGORA i és per això que llancem una campanya fins el 7 de novembre per a rebre propostes de millora, activitats vinculades amb les inundacions que vulgueu donar a conèixer, etc. El 7 de novembre, amb la commemoració del 40 anys de les inundacions que van assolir poblacions senceres al Pirineu, tancarem  aquesta primera fase de consulta per poder introduir les millores a l’Observatori d’Inundacions AGORA

Maria Carme Llasat

Cal recordar que , des de la TAULA DEL LLOBREGAT ja havíem parlat del programa AGORA i de la web de col·laboració ciutadana FLOODUP. Aquí teniu l’enllaç: https://taulallobregat.org/col%c2%b7laborar-amb-la-ciencia-ciencia-ciutadana/

Spread the love
Publicat dins de ACA, Cabals, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, GAMMA grup(UB), Inuncat, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Multimèdia, Participació, Pluja | Feu un comentari

PROPÒSIT DUBTÓS

El 13 de setembre , el  Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB)  (Diputació, l’AMB  i l’Ajuntament de Barcelona )  va donar  el tret de sortida a la Gira de presentació de les missions del Compromís Metropolità 2030, amb la presentació de la missió sobre ‘Economia innovadora i inclusiva’, a Martorell sota el lema Com podem dirigir-nos cap a una economia que proporcioni prosperitat per a tothom? . Durant el mes de setembre el PEMB celebrarà una gira per les localitats metropolitanes de  Santa Coloma de Gramenet, Vilanova i la Geltrú, Mollet, Mataró, Santa Perpètua de Mogoda, El Prat de Llobregat i Rubí, amb l’objectiu de donar a conèixer les 8 missions que conformaran el nou pla estratègic per a la regió metropolitana de Barcelona, la dels 5 milions d’habitants.  Aquesta  gira acabarà el 7 d’octubre a Sant Adrià del Besòs, on es durà a terme l’acte de presentació del Compromís Metropolità 2030. Més informació aquí

PERÒ…

Les entitats i col•lectius de la TAULA DEL LLOBREGAT  i del @BaixiLh manifestem preocupació i cansament pels processos de planificació estratègica que es fan sense comptar amb la participació real de la societat civil de la comarca.
Des de @BaixiLh reclamem que el Compromís Metropolità 2030 inclogui una moratòria de mínim 2 anys a tota obra o projecte urbanístic d’habitatge o industrial en terrenys actualment d’ús agrícola o forestal o que estiguin ubicats en connectors ecològics.

Les entitats i col•lectius de @BaixiLh reivindiquem una reorientació total de l’urbanisme metropolità segons els principis de sostenibilitat ambiental, preservació d’espais naturals i agrícoles, sobirania alimentària, dret a l’habitatge, decreixement i canvi de model turístic.

Des de @BaixiLh demanem un ampli procés participatiu per decidir socialment el model urbanístic i territorial que prioritzi la qualitat de vida i la conservació de la natura i el paisatge, tant a l’AMB com als altres municipis del #BaixLlobregat

#ProuCimentMésVida

Spread the love
Publicat dins de Accions, Baix Llobregat, Decreixement, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Martorell, Martorell viu, Participació, PEMB Pla estratègic Metropolità, SOS, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet | Feu un comentari

El canvi climàtic ja és aquí

La crisi climàtica ja és aquí. Hem de procurar que no s’agreugi i adaptar-nos al que ja no podem canviar. Precisament el dia 14 d’aquesta setmana  a les 15h hi ha convocada una concentració a les portes del Parlament de Catalunya per posar de relleu i donar suport  a la compareixença d’Antonio Turiel i altres científics. La TAULA DEL LLOBREGAT  vol afegir-se a aquest clam i  ha traduit un article de Fàtima Butto a The Guardian, perquè aquesta crisi està matant milions de persones que  avui ens semblen llunyanes, demà podem ser nosaltres:

Avui  el Pakistan, el cinquè país més poblat del món, lluita per la seva supervivència. Aquest estiu, les pluges monsòniques erràtiques van assotar el país de nord a sud: Sindh, la província més al sud, va rebre un 464% més de pluja en les últimes setmanes que la mitjana de 30 anys per al mateix període. Al mateix temps, les glaceres del Himàlaia al Pakistan s’estan fonent a un ritme mai abans vist. Aquestes dues conseqüències de la crisi climàtica s’han combinat per  crear una monstruosa superinundació que ha assolat el país. El noranta per cent dels cultius a Sindh s’han fet malbé: Faisal Edhi, que dirigeix l’organització de benestar social més gran del Pakistan, la Fundació Edhi, ha advertit que aquells que no moren a causa de les inundacions corren el risc de morir de fam. Perquè arriba  una època de fam, l’única pregunta és: quant temps durarà? Les pèrdues econòmiques s’estimen en més de  30 mil milions de dòlars, 50 milions de persones han estat desplaçades internament, existeix l’amenaça d’una epidèmia de malària ja que les aigües de les inundacions romanen estancades: les imatges de satèl·lit han mostrat la impactant formació d’un llac interior de 100 km d’ample a Sindh degut  al desbordament del riu Indo i no hi ha dubte que tota una generació retrocedirà a mesura que els ja escassos serveis d’educació i salut s’interrompin violentament. Més de 400 nens han mort i amb l’arribada de l’hivern,  milions estan sense sostre, molts més ho estaran. Les nostres vides són prescindibles per al món en general. Què creieu que  podem sentir quan es van recaptar 880 milions de dòlars per a Notre Dame  però un país que s’ofega gairebé no rep cap ajuda?

Encara que  és una tragèdia de proporcions de malson, si vius fora del Pakistan probablement no hagis sentit molt a parlar sobre el  tema. Donada la seva gairebé total falta d’interès en el destí  del Pakistan, semblaria que la resta del món no ha considerat que aquesta èpica crisi humanitària serveix per donar  un cop d’ull al futur apocalíptic que ens espera a tots. Els horrors que enfronta el país avui són un clar advertiment de les conseqüències del col·lapse climàtic universal i rapinyaire. Els éssers humans han destruït el nostre únic planeta; el que està succeint avui al Pakistan és prova d’això. La nostra crema voraç de combustibles fòssils, el detestable menyspreu pel món salvatge i natural que heretem i el consum criminal signifiquen que cap país, sense importar la seva riquesa, serà immune a les conseqüències de l’escalfament global. Avui és el Pakistan, demà serà Califòrnia, França, Austràlia, el món.

Si bé ha estat commovedor veure com la gent comuna de països llunyans ha mostrat la seva solidaritat amb el Pakistan, donant el que poden per a ajudar a les inundacions, el silenci de les principals figures internacionals i els mitjans occidentals en general ha estat descoratjador, si no sorprenent. La setmana en què va ocórrer la inundació, va haver-hi més columnes als periòdics dedicades a un primer ministre finlandès al qui  li agrada la festa que al fet que un terç del Pakistan va quedar submergit. Això no és una qüestió de fatiga del desastre. A Europa, els mateixos països que van empènyer als refugiats sirians en bots de goma perquè morissin a la mar tenen allotjament gratuït d’Airbnb i cabines de benvinguda per als ucraïnesos en els seus aeroports.

Aquest no és el nostre primer desastre causat per la crisi climàtica. El  2010, el Pakistan també va sofrir inundacions catastròfiques. En aquell moment, el secretari general de l’ONU, Ban Ki-moon, va dir que la magnitud de les inundacions que havia sofert Pakistan era major que qualsevol cosa que hagués vist abans. “No s’equivoquin, això és un desastre global”, va dir Moon. “el Pakistan s’enfronta a un tsunami en càmera lenta. Els seus poders destructius s’acumularan i creixeran amb el temps”. Aquells dies, 400.000 cúsecs (1 Cusec = 28.317 litres/seg.) d’aigua es van obrir pas al llarg de l’Indus, una quantitat rècord. Enguany, esperem 700.000 cusecs.  L’actual secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, ha lamentat que el món estigui “sonàmbul” a través de la devastadora superinundació del Pakistan. Si una persona  es pren de debò el canvi climàtic, com pot un estar cec davant el Pakistan, un país que ja s’ha escalfat uns temuts 2.2º?. A Jacobabad, Sindh, les temperatures aquest estiu van aconseguir els 50 graus centígrads; és “una de les dues ciutats en la Terra que ha superat els llindars de calor i humitat que són més calentes del que el cos humà pot suportar”, com va informar Vice .

Fátima Butto

Occidente está ignorant les súper inundacions del Pakistan. Feu cas a aquesta  advertència: demà serás tú.

https://www.theguardian.com/commentisfree/2022/sep/08/pakistan-floods-climate-crisis. Traducció de la Taula del Llobregat

 

 

 

 

Spread the love
Publicat dins de Distribució mail list, Emergència Climàtica, Inundacions, NNUU, Pakistan, Sistemes Naturals, UE Unió europea | Feu un comentari

Gestió de riscos. És eficient?

Cada vegada més entra dins de la gestió dels governs l’anomenada “gestió de riscos” A la nostra conca se’n parla referint-se a inundacions i a sequeres i també a la falta d’aigua, sempre en relació al canvi climàtic. Com exemple, us fem a mans el document del  Ministerio para la transición ecológica y el medio ambiente i  fins i tot, podem veure que la gestió de riscos entra en les perspectives del Banc Mundial (pàgina web).                                             

 Un estudi comentat per  l’Annelies Broekman, membre de la Taula del llobregat,  mostra que, davant fenòmens climàtics com sequeres i inundacions extremes, que probablement augmentaran com a conseqüència del canvi climàtic, les estratègies de gestió de risc poden no ser suficients. El treball analitza 45 parells de dades d’aquesta mena d’esdeveniments amb una mitjana de 16 anys de diferència, entre ells, les inundacions de Barcelona en 1995 i 2018:

“El propósito de la gestión de riesgos es reducir el impacto de los eventos climáticos como las sequías y las inundaciones a través de la aplicación de políticas y estrategias que puedan prevenir, reducir y manejar estos eventos, fomentando la resiliencia de los territorios. El trabajo de Kreibich y sus colaboradores y colaboradoras explica que, aunque la introducción de la gestión del riesgo a nivel mundial ha demostrado aportar beneficios concretos, los impactos por inundaciones y sequías siguen siendo muy importantes. Si a esto le añadimos que las proyecciones de cambio climático indican un incremento de episodios de una magnitud e intensidad mayor respecto a los que se han vivido hasta la fecha, las mejoras en la gestión del riesgo son clave.

Para ser eficaz, la gestión de riesgos debe basarse en una sólida comprensión de varios factores: las dinámicas biofísicas (peligro); el grado de exposición de las personas y los bienes a estos episodios; y su capacidad de reaccionar en el momento de verse afectadas (vulnerabilidad). Trabajos anteriores se han enfocado, sobre todo, en la reducción de la vulnerabilidad como clave de la reducción de los impactos, mientras este estudio indica claramente que para reducir los daños se deben considerar también los factores de peligro y exposición que, junto con la vulnerabilidad, forman un complejo sistema de interacciones. Además, se pone de relieve la falta de datos empíricos necesarios para saber realmente si las estrategias de gestión de riesgo que se han adoptado hasta la fecha han sido eficaces o no.

Martorell. Inundacions 10/10/2000

El estudio analiza, comparando de dos en dos, un conjunto de datos relativos a 45 eventos de inundación o sequía que ocurrieron en la misma área con un promedio de 16 años de diferencia, representando las diferencias entre el primer evento (línea de base) y el segundo, utilizando indicadores concretos que permiten cuantificar los impactos de manera directa (muertes, daño monetario), o indirecta (por ejemplo, interrupción del tráfico o turismo), así como toma en consideración impactos intangibles (por ejemplo, impacto en salud o patrimonio cultural).

Los autores explican que se han analizado estas dos tipologías de fenómenos climáticos conjuntamente debido a la similitud de algunos de los métodos de gestión para la reducción del riesgo entre inundaciones y sequías (por ejemplo, sistemas de alerta temprana o la gestión de los embalses) y, por lo tanto, permitiendo a las comunidades implicadas aprender unos de otros.

Los resultados indican que las sociedades tienden a aprender de los eventos extremos, adoptando medidas para hacerle frente. No obstante, el estudio muestra que, en la mayoría de los casos, si el evento es más extremo respecto al que ya se vivió, también lo son los impactos, y que las medidas para reducir la vulnerabilidad por sí solas no pueden reducir los daños. Por un lado, esto se puede explicar por el hecho que las grandes infraestructuras como diques y embalses suelen tener un límite de diseño hasta el cual son efectivas, pero, una vez que se supera un umbral, se vuelven ineficaces. Las medidas no estructurales, como la buena planificación territorial, la concienciación y sistemas de alerta, pueden ayudar a reducir los daños tan solo parcialmente. Por otro lado, las medidas adoptadas en su mayoría son reactivas y, por efecto de la percepción del riesgo humano, que no da crédito al recuerdo de lo vivido ni a las proyecciones planteadas a futuro, raramente son proactivas.

El estudio revela que los cambios en vulnerabilidad han tenido menos éxito en la reducción del impacto de la sequía que el impacto de la inundación, donde mejorar la gestión de riesgos parece ser más difícil. Esta dificultad puede estar relacionada con el hecho que las medidas diseñadas para reducir los impactos de la sequía en un sector pueden aumentar los impactos en otro. Por ejemplo, el riego para aliviar la sequía en la agricultura puede aumentar los impactos de la sequía en el abastecimiento de agua potable y los ecosistemas.

Es interesante que el estudio también considera que las mismas actuaciones adoptadas para gestionar las sequías y las inundaciones pueden exacerbar su impacto, consideradas en el estudio como deficiencias de gestión del riesgo. Por ejemplo, la construcción de diques, adoptados para evitar que un río desborde, pueden fomentar asentamientos en llanuras aluviales, aumentando así la exposición de la población al peligro por la sensación de falsa seguridad. De manera similar, la construcción de embalses para paliar los efectos de las sequías puede aumentar la exposición a través del fomento del desarrollo de zonas de regadío y así aumentar la demanda de agua.

En conclusión, el estudio pone de relieve que, frente a los fenómenos climáticos extremos, es fundamental adoptar un enfoque integrado de los diferentes componentes del riesgo y gestionar los impactos sobre el territorio a través de cambios institucionales (como la creación de agencias de actuación en caso de emergencia y estructuras de coordinación); fomentar mejoras en la gobernanza y la implementación efectiva de medidas no estructurales, como el uso de servicios climáticos; y la mejora de la alerta temprana para complementar medidas estructurales que no podrán garantizar protección de la socioeconomía local frente episodios sin precedentes fuera de escala.”

Annelies Broekman. Miembro del equipo de investigación Agua y Cambio Global del Centro de Investigación de Ecología y Aplicaciones Forestales (CREAF), en la Universidad Autónoma de Barcelona. https://sciencemediacentre.es/reaccion-las-inundaciones-y-sequias-sin-precedentes-dificultan-la-gestion-de-riesgos
Spread the love
Publicat dins de Col·lapse, CREAF, Distribució mail list, Emergència Climàtica, Especulació urbanística, Formació, Futur de l'aigua (2022-2027), Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Riskcat | Feu un comentari

Frenada al ciment

La pressió ciutadana, la Unió Europea i la proximitat de les municipals frenen el ciment al Baix Llobregat.

En el període de dos mesos s’han anunciat les aturades de diferents plans urbanístics al Baix Llobregat. Al mateix temps, algunes administracions han començat a fer els deures que tenien pendents des de fa temps, com ara l’ampliació de les zones protegides per a les aus al delta del Llobregat o l’enderrocament dels pàrquings il·legals de l’aeroport, construïts en terrenys protegits.

La coincidència en un breu lapse de temps d’aquestes notícies és poc freqüent i també és significativa. Sembla que els requeriments de la Unió Europea i la pressió dels moviments ciutadans, a més de les decisions judicials, comencen a donar resultats i aconsegueixen revertir o com a mínim aturar de moment alguns dels projectes que amenacen la comarca  del Baix Llobregat sota l’impuls de l’especulació urbanística.

Probablement la proximitat de les eleccions municipals (el 28 de maig vinent) influeix també en les decisions d’unes administracions que ara opten, ni que sigui tímidament, per posar fre a un model de creixement devastador, anterior a l’emergència climàtica, que és rebutjat per sectors de la ciutadania cada vegada més amplis. I no s’ha de descartar que la situació del mercat immobiliari també hi hagi tingut a veure.

Recordem que temps enrere ja es van produir les anul·lacions judicials dels PDU Gran Via-Llobregat i del Delta del Llobregat (a finals de 2020), que afectaven 741 hectàrees –una superfície equivalent a tot l’Eixample de Barcelona–, i l’ajornament durant cinc anys del macroprojecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport del Prat (el setembre passat).

La notícia més recent ha estat la decisió dels ajuntaments de Santa Coloma de Cervelló i Sant Boi de Llobregat d’aturar els plans que preveien destruir l’entorn de la Colònia Güell i construir-hi 1.570 habitatges. A més, també han aturat l’ARE Riera de Can Soler, de Sant Boi, que suposaria la construcció d’uns altres 280 habitatges. El Consorci de l’Entorn de la Colònia Güell –format pels dos ajuntaments i l’Incasol– justifica el canvi de rumb perquè els dos plans “no responen a les necessitats actuals del territori”.

Poc abans havia mogut fitxa l’ajuntament del Prat de Llobregat, que en el ple de juliol va aprovar la “reformulació” del sector Eixample Nord, on ara hi ha el Carrefour, un gran aparcament, alguns espais naturals i agrícoles i uns altres espais força malmesos. Allà s’hi havien de fer fins a 8.000 habitatges, però la “reformulació” rebaixarà aquesta xifra. De moment, l’ajuntament no ha donat gaires detalls, tret que els edificis seran més baixos –“reduint així l’impacte visual”– i que s’ajornarà el soterrament previst de l’autovia de Castelldefels.

En qualsevol cas, l’Eixample Nord del Prat no està afectat pel projecte d’ampliació de les zones ZEPA del delta del Llobregat, que el Govern de la Generalitat va presentar el 16 de juny passat per respondre els requeriments de la Unió Europea. El projecte vol protegir tota la riba del Llobregat des de Sant Vicenç dels Horts fins al mar, molts altres espais del Parc Agrari, Can Trabal de l’Hospitalet, l’antiga llera del riu, l’Olla del Rei de Castelldefels, tot l’entorn de l’aeroport… Les 935 hectàrees protegides fins ara, en fi, augmentarien fins les 2.381 hectàrees. Una bona notícia que haurà de demostrar la compatibilitat amb l’activitat agrària (https://sosbaixllobregat.cat/la-pressio-ciutadana-la-unio-europea-i-la-proximitat-de-les-municipals-frenen-el-ciment-al-baix-llobregat)

Malgrat els moviments de fre als plans urbanístics especulatius, també hi ha moviments en sentit contrari, com en el cas de l’ajuntament de l’Hospitalet i el govern de l’AMB, que tenen molta pressa per impulsar el nou PDU Biopol-Gran Via en substitució de l’anul·lat PDU Gran Via-Llobregat. El consell metropolità del 26 de juliol en va aprovar un informe tècnic previ i la maquinària politicoadministrativa de l’AMB avança, a pinyó fix, tot planificant més ciment en els pocs espais naturals i agrícoles que va deixar lliures l’obsolet Pla General Metropolità (de 1976).

També va en sentit contrari l’ajuntament de Castelldefels, que el 30 de juny va aprovar l’avanç de la modificació del PGM “per a la millora dels espais lliures i equipaments de les urbanitzacions”, un eufemisme que amaga un augment del sol residencial, en detriment dels espais verds i illes boscoses que hi ha entre els barris de la població.

Tot i així, es queda curt en comparació amb l’acció destructora de les excavadores i piconadores a l’Eixample Sud del Prat, implacables –al Prat, una de freda i una de calenta–, i també en comparació amb els ajuntaments de Gavà i Cornellà de Llobregat, que donen un suport total als promotors i constructors del Pla de Ponent i de l’ARE Ribera-Salines, respectivament, per posar alguns exemples preocupants.

Al masteix temps, la patronal Foment del Treball no s’ha resignat a l’ajornament del projecte d’Aena d’ampliació de l’aeroport i acaba d’anunciar una alternativa al projecte inicial, que no envairia tant l’espai de la llacuna de la Ricarda. El problema és que l’entorn de l’aeroport ja no admet l’ocupació d’un sol centímetre quadrat més i que la idea de Foment xoca frontalment, entre altres coses, amb el projecte d’ampliació de les zones ZEPA que tramita la Generalitat de Catalunya.

Mentrestant, al futur Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), promès des de 2014, li queda cada dia menys marge per aturar les amenaces que encara assetgen la comarca, per resoldre els problemes creixents de mobilitat i habitatge i per preservar el medi ambient per a les generacions actuals i futures. (https://sosbaixllobregat.cat/la-pressio-ciutadana-la-unio-europea-i-la-proximitat-de-les-municipals-frenen-el-ciment-al-baix-llobregat-i-2/)

 

Spread the love
Publicat dins de Accions, Accions Judicials, Al·legacions, Baix Llobregat, Decreixement, Distribució mail list, Especulació urbanística, Sos Baix Llobregat i l'Hospitalet, SOSBAIXLLOBREGAT, UE Unió europea | Feu un comentari

Recollir aigua: SUDs i NWRMs.

Amb el canvi climàtic on ja som, tan aviat plourà molt de cop com  passarem períodes de sequera. Què ens cal fer. doncs? Recollim algunes iniciatives perquè ens  ajudeu i us ajudin a parlar-ne. Idees per a  la ciutat i per als  camps.

A LES CIUTATS: Els SUDs (Sistemes urbans de drenatge)

A Barcelona, des de l’entrada en funcionament dels dipòsits de retenció d’aigües pluvials l’any 1999, s’ha reduït en unes 400 tones al mes el vessament directe d’aigües de pluja  al mar  segons informa l’Ajuntament. Aquests dipòsits són elements de la xarxa de clavegueram que tenen com a principals funcions retenir el cabal de l’aigua que entra els dies de pluja i evitar l’abocament de les aigües residuals a les platges, els rius i al port. D’aquesta manera, tots els dipòsits tenen un sistema de neteja automàtica programable que arrossega mitjançant una onada d’aigua el fang que s’acumula al fons. En l’actualitat, Barcelona té set dipòsits d’aigües pluvials, entre els quals destaca el de Zona Universitària que té una capacitat de 145.000 m3. A més, hi ha un projecte per construir dos nous dipòsits, un a la Sagrera i un altre entre als carrers de Mallorca i d’Urgell. (https://www.sostenible.cat/noticia/barcelona-disposa-de-set-grans-diposits-pluvials-0)

https://beteve.cat/medi-ambient/diposits-gestio-aiguats-barcelona/

Hi ha altres  iniciatives, però,  que intenten repensar l’ordenació dels espais públics de cara a  afavorir la  restitució de l’aigua al sòl en zones vegetalitzades més baixes que la zona on es produeixen  aigües pluvials que permeten conduir-hi l’aigua per gravetat.
Ara la política de l’aigua a França incentiva aquesta gestió, i cada cop n’hi ha més exemples. Últimament, es parla molt dels patis “oasi  ” a les escoles,  més frescos i pedagògics que els patis tradicionals.
Aquesta manera de gestionar les aigües pluvials té beneficis respecte a l’adaptació de les ciutats al canvi climàtic ja que permet reduir   la calor  ambiental mitjançant illes de vegetació enmig dels edificis i  participa en el recarregament  de les capes freàtiques amb aigua. (Imatges:  Sara Perales Momparler et al. – PMEnginyeria)

 

 

AL CAMP:

Davant casos d’augment sobtat de cabal, una estratègia que pretengui reduir significativament els danys per inundacions ha de centrar-se en mesures de prevenció, que són les que presenten una major eficàcia i  una millor relació cost-efectivitat: prioritzar les mesures d’ordenació territorial i urbana per  garantir el màxim respecte a les zones inundables. Cal gestionar el territori fluvial aigües amunt de les zones urbanes, retornant als rius bona part dels seus espais de desbordament i delimitant les denominades Àrees de Flux Preferent. Als espais agraris és fonamental implantar les NWRM (Mesures Naturals de Retenció d’Aigua)  a través de la recuperació de tanques vegetals i de  la revegetació de la xarxa de drenatge natural, al costat d’altres solucions basades en la naturalesa. (https://fnca.eu/78-observatorio-dma/1552-consideraciones-a-los-borradores-de-los-planes-de-gestion-de-inundaciones-en-el-segundo-ciclo-de-planificacion?highlight=WyJsYW1pbmFjaVx1MDBmM24iXQ==)

Precisament la Unió Europea ha editat una guia per a la selecció, el disseny i la implementació de  les NWRM (Mesures Naturals de Retenció d’Aigua), que podeu trobar (en anglès) aquí: http://nwrm.eu/guide/files/assets/basic-html/index.html#1

 

Spread the love
Publicat dins de Aqüífers, Distribució mail list, Eines, Emergència Climàtica, Exemples, FNCA Fundación Nueva Cultura del Agua, Formació, Inundacions, Investigació i recerca, LLobregat, Pluja, Sistemes Naturals, UE Unió europea | Feu un comentari